15 d’ag 2020

Anar al contingut

EL DESAFIAMENT INDEPENDENTISTA

El paisatge polític després del terror

El procés torna al centre del debat després de la treva pels atemptats gihadistes

L'independentisme veu en la gestió del Govern dels atacs un estímul de cara a l'1-O

Xabi Barrena

El paisatge polític després del terror

Laura Busquets

La tèrbola manifestació de dissabte va tancar el luctuós parèntesi que el terror va obrir el 17 d’agost en el relat polític català. Han sigut 10 dies en què l’estat d’ànim col·lectiu ha passat de la commoció del dia 18 a la plaça de Catalunya al xivarri acústic contra Felip VI i Mariano Rajoy de dissabte. Tot torna a la normalitat. I el paisatge del procés no és exactament el mateix que el 16 d’agost, el dia abans.

Totes les veus consultades per aquest diari (de Junts pel Sí, la CUP i de Catalunya en Comú) perquè analitzessin com queda aquest paisatge coincideixen en dues coses. La primera és que l’atemptat no hauria de modificar cap posicionament tant de qui és independentista com de qui no ho és. I que l’1-O, entès com a esforç logístic del Govern, no en queda afectat ni positivament ni negativament.

Això sí, en aquests 10 dies hi ha hagut fets i episodis destacables. «El Govern ha reaccionat molt bé i la seva gestió ha sigut excel·lent. S’ha visualitzat una capacitat de gestionar aquest tipus d’assumptes delicats i Carles Puigdemont ha sigut la veu al món», assenyala no un membre de Junts pel Sí o el PDECat, sinó Eulàlia Reguant, de la CUP, partit que és el principal soci parlamentari i, a la vegada, el gran assot dels postconvergents.

Fonts del Govern apunten que en els soterranis figurats del Palau de la Generalitat, on es preparen les estratègies, s’ha pres bona nota de l’impacte positiu que ha tingut l’acció dels Mossos, del president i del seu Govern. Constaten que l’Estat, com a tal, ha desaparegut, i que fins i tot les seves màximes autoritats es van presentar a Barcelona dissabte com a «meres convidades». No ho dirà ningú a micro obert, ni era una cosa planificada o buscada, però el resultat dels actes dels uns i dels altres aquests dies, a Barcelona i a Madrid, és que la «desafecció» que va anticipar al seu dia José Montilla s’ha convertit en «desconnexió».

EL PAPER DELS MOSSOS

El president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Lluís Corominas, creu que si alguna cosa hauria de passar després d’aquests dies és que la confrontació institucional que s’acosta «es faci amb la màxima noblesa». I adverteix que «si l’Estat pretén fer la guerra bruta», recuperant l’operació Catalunya, «quedarà encara més en evidència perquè la societat catalana és molt sensible a segons quines coses».

Sobre el rol dels Mossos en l’1-O, ara que el seu responsable màxim és objecte de samarretes, Corominas recorda que el Govern no ha dit res, només que aplicarien la legalitat vigent. «Han sigut ells [el Govern del PP] els que diuen que els utilitzarem». De tot plegat es deriva, segons el postconvergent, la sensació que l’Executiu central «ho està portant al límit» i tan sols demana que no es passin de frenada en les decisions: «Hauran de graduar la seva reacció».

L’anticapitalista Reguant creu que la imatge projectada pels uns i els altres en la gestió de la seguretat obligarà l’Estat «a reaccionar» i que s’ha de veure «si ho fa com un animal ferit». Sosté que hi ha hagut grups que «han jugat en clau procés amb l’atemptat» i recorda que hi va haver qui va preferir «demorar» la compareixença de Joaquim Forn a la comissió d’Interior per donar explicacions, en referència a Ciutadans.

Per Elisenda Alamany, portaveu de Catalunya en Comú, l’1-O «segueix tenint els mateixos dubtes» de sempre. Entre ells, «com se sentiran d’interpel·lats els Mossos per la legalitat que estableixi la Generalitat».

Reguant afirma que l’espai dels comuns ha estat molt «callat» aquests dies. Especialment en la polèmica sobre els Mossos iniciada a Madrid amb l’objectiu de soscavar «la imatge» del cos policial. «L’equidistància ja és una presa de posició. Si ataquen un procés democràtic i calles, ja estàs prenent una posició», sentencia Reguant.

Alamany nega l’equidistància. Recorda que el seu partit acabarà de definir pròximament la seva posició, però que es recolza l’1-O pel que fa a mobilització, és a dir, no se’l reconeix com a referèndum vinculant. «L’1-O pot ajudar a desencallar coses. S’ha de seguir treballant pel 2-O», sentencia.

Entre aquestes disputes entre CUP i comuns emergeix, potser, un punt de connexió. «És positiu que hi hagi hagut aquest discurs unitari entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya», apunta Alamany. Sobre les crítiques relacionades amb la gestió de l’alcaldessa Ada Colau i, fins i tot, amb l’actuació laboral, al seu dia, de l’avui primer tinent d’alcalde Jaume Asens –semblants als atacs rebuts pels Mossos i el Govern–, els comuns apunten que són «deplorables» i que suposen «un atac col·lectiu a la manera que tenim de fer a Catalunya».