Zoido cedeix i accepta integrar els Mossos en els fòrums antiterroristes

Parèntesi pel que fa al referèndum. Aquest dilluns al Palau de la Generalitat s'ha retornat durant un parell d'hores al plàcid autonomisme de fa uns anys. De fa vuit, en concret, els que fa que no es reunia la Junta de Seguretat de Catalunya, l'òrgan de coordinació entre el Ministeri d'Interior i la conselleria del ram. “La celebració de la reunió és en si mateix una notícia”, ha dit ple de satisfacció el conseller Jordi Jané. “La trobada s'ha celebrat perquè es manté la normalitat constitucional”, ha apunta el ministre Juan Ignacio Zoido, en l'única referència, indirecta, al que està passant fora d'aquest parèntesi.

Reunió (presidida per Carles Puigdemont) amb acords, cosa que, en si mateix, en les administracions, ja és una altra notícia. I uns pactes que tenen com a paradoxal fil conductor més implicació i integració dels Mossos d’Esquadra en l'entramat organitzatiu de la seguretat de l'Estat. Just ara, quan falten 80 dies per a l'1-O i quan està en discussió, precisament, el paper que adoptarà la policia autonòmica durant els preparatius i la celebració del referèndum d'autodeterminació.

Amb tot, ha sigut Jané el que ha tancat qualsevol indici de discussió o posada al damunt de la taula de la contradicció flagrant; “el que s'ha acordat aquí aquest dilluns ¿és bo per a la seguretat de Catalunya? Sí”, s'ha autorespost contundent. “I això és el que ens demana la ciutadania”.

VALORACIÓ DE L'ALERTA ANTITERRORISTA

¿I què s'ha acordat? En paraules del mateix Jané, el Ministeri de l'Interior ha donat conformitat perquè la policia catalana sigui present, com a membre de ple dret, en la taula de valoració de l'alerta antiterrorista (actualment en el 4 sobre 5) així com en la de coordinació, la que concreta quines mesures s'han d'aplicar segons el nivell d'alerta. Aquest òrgan, el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), és el que, per exemple, va ordenar millorar la seguretat en els grans esdeveniments multitudinaris després de la matança del passeig marítim de Niça, en què un terrorista al volant d'un camió tràiler va segar la vida a gairebé un centenar de persones.

També s'han firmat dos acords més per millorar l'intercanvi de les dades estadístiques de criminalitat i la interconnexió i interoperabilitat dels sistemes de violència de gènere i atenció a les seves víctimes.

En el sentit contrari, en la integració de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en l'entramat de la Generalitat, la Junta de Seguretat ha acordat integrar els dos cossos al centre d'atenció i gestió de trucades d'urgència, el 112.

El ministre també ha certificat el desplegament dels mossos realitzat des de l'última reunió, cosa que permetrà a la Conselleria d'Economia i Hisenda reclamar al Ministeri d'Hisenda uns 600 milions, el cost d'aquest desplegament i que correspon a l'Estat. “Això suposa una bona notícia per a les arques de la conselleria”, ha explicat Jané, que ha revelat que els dos últims anys, i per atendre despeses derivades de la lluita antiterrorista, s'havia hagut de recórrer als fons de contingència. Jané també ha explicat als seus homòlegs l'alambinat procés que permetrà augmentar en 500 efectius, i no pas en 50 com exigia la llei de contenció pressupostària, la plantilla de la policia autonòmica catalana.

NOVA COMISSIÓ MIXTA

Les dues administracions han decidit, també, posar punt final al silenci polític que ha envoltat les seves relacions des de fa anys. Així, una comissió mixta Estat-Generalitat es reunirà dues vegades a l'any (la primera, el setembre vinent) i cada vegada que una de les parts ho sol·liciti.

Notícies relacionades

Front comú català per exigir la Junta de Seguretat

Zoido no anirà a la Junta de Seguretat convocada per Puigdemont

En la reunió de setembre s'analitzarà com implementar que els Mossos també puguin fer persecucions ‘en calent’, és a dir, travessar la frontera amb França si s'ha detectat ‘in fraganti’ la comissió d'un delicte, fins a 10 quilòmetres dins del territori del país veí.

Ni Zoido ni Jané han permès que res enterbolís aquest parèntesi sense referèndum. De fet, davant les preguntes dels periodistes a tots dos arran del que ha dit l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha afirmat que posaria totes les facilitats per a la celebració de l'1-O a la ciutat, ni l'un ni l'altre han volgut entrar en la qüestió. Jané, finalment, ha confessat, que abans de veure's, per separat, amb la premsa abans havien pactat no al·ludir a l'assumpte de l'1-O per no “enfosquir” els acords pactats.