Front comú català per exigir la Junta de Seguretat

Carles Puigdemont va fer un pas endavant ahir i va decidir convocar una reunió de la Junta de Seguretat, l’òrgan de coordinació policial entre Catalunya i l’Estat. «La seguretat d’un país no pot estar subjecta ni a pròrrogues ni a demores de cap mena», va declarar Neus Munté, la consellera portaveu del Govern. La Junta de Seguretat fa que no celebrar una sola cita des de l’any 2009 malgrat l’increment dels atemptats gihadistes a Occident. El número dos d’Interior, José Antonio Nieto, va dir divendres davant els micròfons de l’agència Efe que el Govern central no considera necessària una reunió d’aquest òrgan perquè no es dona el «clima de confiança» necessari a causa del desafiament independentista.

Davant d’aquesta argumentació, el conseller d’Interior, Jordi Jané, va demanar a tots els líders dels grups del Parlament que es veiessin per debatre l’assumpte. Hi van assistir Inés Arrimadas (C’s), Miquel Iceta (PSC), Lluís Rabell (CSQP), Jordi Turull (JXS) i Alberto Villagrasa (PP). La CUP va causar baixa. Tots els participants, menys el del PP, consideren necessària aquesta reunió entre les administracions.

¿POT CONVOCAR-LA PUIGDEMONT? / Després de conèixer la iniciativa de la Generalitat, el secretari d’Estat de Seguretat (que va ser reprovat pel Congrés per la suposada xivatada en la investigació del cas Lezo) va acusar Puigdemont d’estar més interessat a «generar soroll» que a resoldre els problemes de seguretat a la seva comunitat. Nieto es va reafirmar en les seves declaracions de la setmana passada i va assegurar que el «desitjable» seria que el president creés «un clima de confiança perquè els ciutadans percebin que allò que s’acorda aen la junta serà complert».

Fonts del Ministeri de l’Interior no van saber confirmar si Puigdemont pot convocar legalment una cita d’aquest òrgan a què assisteixen representants de la Conselleria d’Interior, els Mossos, el departament que dirigeix Juan Ignacio Zoido, la Policia i la Guàrdia Civil. No obstant, fonts pròximes al conseller, Jordi Jané, van assegurar que sí que està capacitat per fer-ho perquè l’article 164 de l’Estatut atorga la presidència al cap de l’Executiu català, encara que sempre s’ha intentat pactar perquè és un organisme paritari. Ara s’haurà de veure si Zoido cedeix davant el desafiament de Puigdemont.

El malestar de la Generalitat va créixer la setmana passada al veure que Interior havia reunit la Junta d’Euskadi, que també feia cinc anys que estava en blanc. De fet, segons Jané, alts càrrecs d’Interior li van dir fa diverses setmanes que al juny es reu­nirien totes dues, la d’Euskadi i la de Catalunya.

Una altra de les reivindicacions catalanes és la petició perquè els Mossos d’Esquadra puguin formar part del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), fet que la Moncloa va concedir la setmana passada al Govern basc. El PNB controla l’Executiu d’Euskadi i ha sigut clau en l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2017 i ho serà en els de l’any que ve. De fet, dilluns passat, els nacionalistes bascos (i C’s) van rebutjar recolzar la reprovació de Nieto.

LA FRASE SOBRE ETA / Zoido va deixar al seu número dos la resposta a la Generalitat i ell es va centrar a carregar contra la «infame» frase de Puigdemont amb què va comparar la lluita contra ETA amb el procés sobiranista. En aquesta línia, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va demanar al president que rectifiqués, cosa que no va fer perquè la Generalitat considera que s’està fent una «polèmica interessada».

Notícies relacionades

Rajoy confia en el PNB per neutralitzar l''efecte Sánchez'

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Aquests xocs entre Interior i la Generalitat se sumen a un altre que s’arrossega des de fa setmanes: la compareixença de Puigdemont al Congrés dels Diputats per explicar les raons que l’han portat a convocar un referèndum. Ana Pastor, presidenta de la Mesa del Congrés, no es dona per informada de la proposta del president, que divendres passat va fer pública una carta que va dirigir a ella i en què el cap de l’Executiu català deixa clar que vol anar  a la Cambra baixa, però adverteix que no se sotmetrà a cap votació. Pastor argüeix que ella no ha rebut la proposta perquè ningú l’ha portat al Registre del Congrés. El PDECat respon que no ho farà i que l’hi ha enviat per correu electrònic a la seva secretària.

Avui hi haurà oportunitat que tots els grups del Congrés tornin a marcar posició davant el desafiament sobiranista durant el debat en el ple gràcies a una moció del PDECat sobre el referèndum.