El procés islandès

Ragnar Adalsteinsson és un dels principals experts en el procés que va viure Islàndia per definir una nova Constitució mitjançant la participació ciutadana. És un entusiasta d’aquest tipus de mecanismes de democràcia directa: «La participació pública ja és inevitable a tot arreu, la gent és cada vegada més conscient dels seus drets i de la necessitat de no transferir tota la sobirania als polítics».

Adalsteinsson, de 81 anys, convidat pel Departament d’Exteriors a participar en un cicle sobre processos constituents, descriu com Islàndia va tirar endavant un procés de redacció per part de la ciutadania d’un nou text constitucional, en un clima d’indignació ciutadana per la crisi financera de la tardor del 2008. Una onada constant que va portar a la creació d’un primer paquet de 522 candidats escollits aleatòriament, dels quals van sorgir els 25 delegats que finalment van redactar el text.

Un text que segueix congelat al Parlament islandès a causa, explica Adalsteinsson, del fet que els polítics professionals han «desconfiat» de la capacitat ciutadana per tirar endavant un text constitucional. «Han criticat detalls, però no els valors i ni tampoc les matèries fonamentals de la proposta», denuncia. Tampoc han vist amb bons ulls «incrementar el poder de la gent», donat que el projecte, entre altres mesures, permetia presentar propostes ciutadanes al Parlament si comptaven amb el 2% de suport popular.

En el fons, opina aquest expert, hi ha la idea que la ciutadania no és prou adulta ni està preparada per a aquest tipus d’actuacions polítiques. Una idea que també arriba des d’alguns acadèmics i universitaris, entre els quals no hi ha òbviament Adalsteinsson, que és un dels principals impulsors i assessors del procés constitucional.

El seu convenciment és directament proporcional al que transmet respecte a la possibilitat i capacitat que té Catalunya de portar a terme també un procés participatiu per redactar una Constitució. «En primer lloc, es podria dedicar a discutir els valors bàsics», assenyala. S’hauria de portar a terme un primer esborrany, subratlla, implicant-hi els mitjans de comunicació i també les xarxes socials perquè tots els ciutadans sense excepcions s’hi sentin implicats i concernits.

Una nació

Adalsteinsson coneix la realitat catalana fins al punt de proclamar que «Catalunya té una història, cultura, llengua i territori propis». «És una nació i les nacions tenen dret a decidir per si mateixes», proclama. A diferència del procés negociador d’Islàndia respecte a Dinamarca, «el problema a Catalunya», apunta, «és que el Govern central no vol negociar ni discutir alternatives».

Notícies relacionades

Puigdemont no es planteja la declaració unilateral d'independència

El dia que Pujol va dir 'no' al concert econòmic

Davant d’això recomana, tornant a la Constitució, «que els ciutadans se’n sentin orgullosos i hi confiïn». I recorda que al seu país «molta gent vol una nova Constitució perquè en necessita una de pròpia, republicana, no una de regne», com encara és en l’actualitat.

 Adalsteinsson recomana a Catalunya que tiri endavant el referèndum i tingui en compte que, si finalment no es registra una participació alta, el camí cap a la secessió serà més problemàtic, de la mateixa manera que serà difícil si el sí no obté una majoria de vots evident. També apunta a la necessitat d’aconseguir suports d’altres països, una cosa també àrdua, però subratlla la importància d’aconseguir suports de petits estats.