Catalunya, ¿una república sense exèrcit?

¿Hauria de tenir exèrcit una Catalunya independent? Aquesta és una de les preguntes més incòmodes del debat sobiranista. Una sèrie d’intel·lectuals del pacifisme defensen una estratègia de seguretat sense forces armades, en un conjunt de reflexions presentat el 23 de febrer pel conseller d’Exteriors, Raül Romeva. Davant seu hi ha les tesis favorables a l’exèrcit propi i a l’OTAN, especialment al PDECat.

    

Construir un Estat segur i en pau és el títol del seminari del qual s’ha editat un llibre amb aportacions sorprenents com una resposta a la pregunta: «Si l’Estat espanyol ataqués Catalunya, ¿com es defensaria Catalunya?». La conclusió és que l’atac seria impossible perquè Espanya necessitaria l’acord dels membres de l’OTAN, i en cas d’ocupació militar, l’opinió dels experts en pacifisme és que Espanya «patiria gravíssimes conseqüències» polítiques i econòmiques internacionals. «En aquest poc probable escenari, Catalunya no tindria temps ni capacitat per haver organitzat un exèrcit capaç de repel·lir l’atac i evitar l’ocupació», afe­geixen.

    

El text subratlla que per part de l’Estat «l’únic atac possible podria ser un bloqueig econòmic, comercial i de vies de comunicació... que, de fet, perjudicaria totes les parts –Catalunya, Espanya i Europa– de manera significativa i per tant difícilment podria durar massa temps».

Resistència civil

El document afegeix que, davant una possible declaració unilateral d’independència, el Govern podria suspendre l’autonomia i les seves institucions «arribant a l’ocupació per la força policial dels edificis, a l’empresonament de polítics i funcionaris». «En aquest cas, per evitar una confrontació armada entre cossos policials de conseqüències imprevisibles, sembla molt més dissuasiu i efectiu saber que hi hauria un crida a la no claudicació i a la resistència civil no violenta de polítics, funcionaris i ciutadans, que no obeirien les ordres d’una autoritat imposada», recalca.

    

El document recull els debats d’un seminari en què van participar entre altres Jordi Armadans, director de FundiPau; Pepe Beúnza, objector de consciència, i Núria Breu, del grup Gent de Pau i del col·lectiu Pau i Treva. El text mostra també el rebuig a l’Aliança Atlàntica: «La pertinença a l’OTAN constitueix un risc en si mateix, el més prudent seria no participar en aquestes aliances armades i teixir noves aliances amb països que vulguin intervenir en els conflictes internacionals donant suport a una refundació de les Nacions Unides i del Consell de Seguretat que permeti la creació de cossos de seguretat de nova concepció (cascos blaus) propis i no cedits pels estats, com fins ara». 

    

Aquest rebuig contrasta radicalment amb la concepció que tenen el PDECat i dirigents com Artur Mas, que jutja essencial que es prometi mantenir Catalunya a l’OTAN en cas d’independència per poder aconseguir complicitats internacionals. Davant la creació d’un exèrcit, el seminari va avaluar un altre concepte, anomenat «seguretat humana» i també la «defensa civil no violenta».

    

Notícies relacionades

L’Audiència delibera si allarga la presó de Villarejo

Ábalos nega conèixer cap trama Koldo i recorda que no està imputat

Altres, en canvi, com l’actual responsable de comunicació del Govern, Jaume Clotet, defensen clarament la necessitat que una Catalunya independent compti amb unes forces armades. En el llibre Política de defensa i Estat propi, de l’editorial Base, Clotet afirma que «un Estat que vulgui tenir un paper i tenir influència en les decisions de caràcter regional i internacional ha de tenir una política de defensa». Creu que una Catalunya independent sense exèrcit seria «un cas insòlit», i per això considera que «un Estat català difícilment podria deixar de tenir una política de defensa perquè no tenir-la suposaria una greu irresponsabilitat respecte a la seguretat dels seus ciutadans i una decisió insolidària respecte a la resta de països europeus».

Guàrdia Nacional

Per la seva part, l’informe sobre seguretat del Consell Assessor per a la Transició Nacional no es mulla sobre si ha d’existir un ­exèrcit propi. Apunta, com a alterna­tiva, dues possibilitats: «A) am­pliar les funcions del cos de Mossos d’Esquadra, fent que assumeixi funcions de seguretat externa ­i/o defensa, fet que implicaria una militarització parcial d’algunes unitats i efectius dels Mossos; b) crear una Guàrdia Nacional, amb funcions de seguretat, de gestió d’emergències o de defensa, autònoma coordinada amb els altres cossos de seguretat». Això sí, disposar d’un exèrcit tindria un avantatge, apunten els autors de l’informe: «Pot crear un model ex novo, estalviant-se el problema al qual ara s’enfronten gran part de països europeus: modificar, quantitativament i qualitativament, els seus exèrcits, creats fa segles».