Rajoy recepta unitat, legalitat i concòrdia per superar el 'procés'

Mariano Rajoy va ser reelegit president del Govern el 29 d’octubre passat. Poc després, el seu Executiu va anunciar el que s’acabaria batejant com a operació diàleg per posar fi al procés. Des d’aleshores, la visita d’ahir per donar suport al nou líder del PPC, Xavier García Albiol, ha sigut la primera vegada que el líder conservador ha trepitjat Catalunya. Dimarts tornarà a fer-ho en una jornada amb empresaris, i tots dos actes serviran per desgranar les receptes polítiques i econòmiques que té per donar per liquidat i superar el pols independentista. Les primeres són unitat, legalitat, cohesió, concòrdia i Estat de dret.

Rajoy va arribar a les onze del matí al congrés autonòmic que els populars van celebrar a l’Hospitalet de Llobregat i se’n va anar pels volts de l’una entre aplaudiments. Sembla haver recuperat les simpaties d’un sector del PPC que es va enfadar amb ell per no haver bloquejat amb més contundència la consulta sobiranista del 9-N. Almenys, es va emportar unes quantes ovacions dels més 800 assistents quan, sobretot, va deixar clar que segueix impermeable a concedir la celebració d’un referèndum. Després que dissabte no prosperés una esmena a la ponència política en què es reclamava més contundència contra el secessionisme, els conservadors van insistir que no cauran en la «provocació» dels independentistes i actuaran sense estridències per frenar-los, però això sí, també amb tota la llei a la mà, perquè «no es pot contraposar la democràcia a la llei», va proclamar el president.

Ho va dir de totes les maneres possibles, amb diverses al·lusions al que s’ha sentenciat en els tribunals (el 9-N) i també al que es cou al Parlament. «No es pot ignorar els lletrats [de la Cambra]; no es pot ignorar el Consell de Garanties Estatutàries (bé, ell ho va dir a la gallega, 'concello'). Els dirigents polítics no poden saltar-se la llei a la valenta, perquè, si tots se salten les sentències, ¿en quin món viuríem?».

LA «INTEGRACIÓ» A LA UE

«Tot això només contribueix al descrèdit», va prosseguir el líder del PP. Va ser llavors quan va tornar a enfrontar el full de ruta independentista amb el procés d’«integració» de la UE. L’Estat de dret és «un dels pilars clau» del Tractat de Roma i Junts pel Sí i la CUP en fan cas omís en lloc d’apostar per la unitat i ser així «més forts i influents». Unitat i una «nova concòrdia» són dos dels eixos sobre els quals vol pilotar la política del Govern i també la del PP, que planteja aquest any com l’últim del procés sobiranista i encara el futur apuntant al «diàleg» per solucionar des dels problemes d’infraestructures fins al finançament autonòmic, passant pels serveis socials. «Sí rotund al diàleg, però no imposicions ni contractes d’adhesió per esquivar la llei».

Per aconseguir-ho, Rajoy i el seu partit s’han posat com a objectiu «recuperar les institucions» i aconseguir que es governi «per a tots els catalans» i no només per als independentistes. Per a això, en la seva opinió, cal apartar l’«extremisme» (és a dir, la CUP) «dels centres de responsabilitat», perquè ara té «una influència decisiva en la Generalitat». Gairebé va semblar que culpava els anticapitalistes fins i tot del fet que Carles Puigdemont no assistís a la conferència de presidents autonòmics de principis d’any, una absència que sembla coure encara al cap de l’Executiu central.

Notícies relacionades

Albiol assumeix el lideratge del PPC entre recels per la seva directiva

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

 «No s’ha de deixar mai la cadira buida. L’obligació és anar-hi sempre, perquè si no hi vas, un altre parlarà per tu i potser et fastigueges doblement», es va despatxar. Cal recordar que en la reunió secreta que van mantenir a la Moncloa els dos presidents l’11 de gener el dirigent del PP ja va intentar convèncer sense èxit el líder nacionalista perquè anés a la cimera i, des d’aleshores, que se sàpiga, no s’han tornat a veure.

Rajoy va ser rotund en el rebuig a la consulta que vol negociar l’Executiu de JxSí a la vegada que va aportar els seus arguments contra la independència a «aquells catalans que han sigut enganyats en la seva bona fe». En la pantalla de la por, si Puigdemont va augurar dissabte la «venjança» de l’Estat si el procés fracassa, el líder del PP va acusar els independentistes d’«amagar» les conseqüències socials i econòmiques de la ruptura, com ara «la sortida de la zona euro, del mercat únic i de la UE», una sermó que algun sobiranista ha interpretat amb ironia com l’inici de la campanya del 'no'.