Albiol assumeix el lideratge del PPC entre recels per la seva directiva

Fa tan sols uns mesos hi havia membres del PP català que comparaven la situació del partit amb l'etapa de tensa interinitat que va presidir Daniel Sirera (del juliol del 2007 al juliol del 2008) fins que Mariano Rajoy va imposar l'elecció d'Alicia Sánchez-Camacho davant Montserrat Nebrera. En la visió popular més optimista, el denominat ‘efecte Albiol’ havia evitat una trompada més gran en les autonòmiques del 2015 (van passar de 19 a 11 diputats) però no havia aconseguit reconquistar els votants ‘fugats’ a Ciutadans ni encara menys pescar en altres forces. Tampoc havia aconseguit la cohesió interna.

Alguns van arribar fins i tot a flirtejar amb la idea d'un candidat alternatiu per liderar el partit, però no es van atrevir a fer el pas per falta de múscul i perquè el dit de Rajoy seguia apuntant inalterable. Aquest dissabte, en el congrés del PPC, Albiol ha sigut elegit per abanderar un projecte que els populars han batejat com a “postprocés” però que renuncia a qualsevol perfil propi respecte de la direcció estatal i repeteix a més un destí del partit: els recels i les guerres internes s'han plasmat al voltant de la nova cúpula directiva imposada en part al líder per acontentar totes les famílies. L'aspecte seriós del nou president durant molts moments evidenciava que hi havia hagut un estira-i-arronsa fins a l'últim moment. El resultat ha sigut de 92,9% vots a favor del candidat d'entre els 782 compromissaris que hi han participat (el 73,2%). Podien fer-ho 1.068, és a dir, 286, un de cada quatre, no han posat la papereta a l'urna pels motius que siguin, de manera que el percentatge sobre el total del cens és del 67,1%.  

La renovació promesa s'ha limitat a un encaix de peces entre Albiol i altres noms forts com Camacho, els germans Fernández Díaz i la ministra Dolors Montserrat, sense oblidar la influència de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría via el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo. Així, el nou secretari general, Santi Rodríguez, ha aconseguit el lloc per acord dels sectors més poderosos, mentre que s'han creat 10 vicesecretaries, sis més de les que hi havia, per poder acontentar una facció o altra.

MAR DE FONS

El mar de fons ha arribat fins a la riba del congrés que els conservadors celebren a l’Hospitalet de Llobregat  --entre les queixes de no pocs assistents, per exemple, l'acumulació de càrrecs del flamant president del partit, senador, regidor a Badalona... --. Tant que el successor de Camacho ha hagut de fer una crida en el seu discurs: "No m'agraden els embolics interns. Aquí hi som per guanyar eleccions i no congressos o congressets. Si ens distraiem en el surt tu que m'hi poso jo difícilment podrem centrar-nos en el més important". 

D'altra banda, el full de ruta d'Albiol passa per ser un mur contra l'independentisme --encara que el PPC posa data de caducitat al procés per a aquest any-- i també per recuperar terreny a Ciutadans, a qui ha acusat de voler "guanyar les restes de CDC" en lloc de "representar els catalans que s'han vist exclosos pel nacionalisme".

Notícies relacionades

Albiol crearà un càrrec per a Sánchez-Camacho en el nou PPC

L’exigent sistema electoral extremeny amb les minories marcarà les aliances

La trajectòria fixada no es mou gens de la dictada per la madrilenya seu de Génova, 13 i evita qualsevol desmarcament. No per l'anècdota que el logotip del PPC ja no s'acompanyi de la senyera, ja que la va recuperar el 2012 però la va tornar a treure quan es va renovar la imatge del partit a tot Espanya el 2015, sinó per altres motius més rellevants. El més significatiu d'ells és la clara renúncia a l'“autonomisme diferencial” amb un model de fiscalitat “singular” per a Catalunya que van defensar en l'anterior congrés del partit.

Al contrari d'allò, en la ponència política aprovada aquest dissabte es defensa una renovació del model de finançament autonòmic, sí, però s'incideix que aquest ha d'estar inspirat en els “principis d'igualtat i progressivitat”. Es parla que Catalunya no ha de “veure perjudicades les seves possibilitats de creixement”, encara que se subratlla a la vegada que es beneficia d'altres fluxos, com el comercial, que no afavoreixen altres comunitats. En definitiva, un missatge, aquest sí, que el PP pot dir a tot Espanya sense contestació interna.