Bárcenas afirma que els 48 milions que amagava a Suïssa eren "com un fons de pensions"
L'extresorer del PP assegura que no ha causat perjudici a Hisenda perquè va regularitzar la seva situació amb l'amnistia fiscal del 2012
Atribueix els seus diners a serradores a Costa Rica, obres d'art i productes per estabilitzar sòls a l'Argentina
zentauroepp36896889 madrid 16 01 2017 juicio caso gurtel en la foto luis barcen170116160530 /
L’extresorer del PP Luis Bárcenas va intentar ahir justificar la seva fortuna a Suïssa, que l’any 2007 va arribar a sumar 48,2 milions d’euros, dient que «era com un fons de pensions fora d’Espanya». Finalment va treure una de les carpetes en què ha preparat l’interrogatori per detallar d’on procedeixen gairebé vuit d’aquests milions: es va remetre a una serradora a Costa Rica, operacions de compravenda d’obres d’art amb el també extresorer del PP Rosendo Naseiro i un producte d’estabilització de sòl a l’Argentina, per exemple.
A preguntes de la fiscal Concepción Sabadell, va assegurar que mai va causar perjudici a la Hisenda espanyola, perquè fins al 2011 pagava més a Suïssa que el que li corresponia a Espanya i va regularitzar els diners el 2012, amb l’amnistia fiscal del Govern del PP, a través de l’impost de societats de la seva societat uruguaiana Tesedul. En aquesta regularització no hi va incloure el compte Rosalía perquè es tractava d’un import molt petit. «El meu nivell de transparència era tan gran –va arribar a dir– que els dos bancs sabien que tenia compte a l’altre». Sí que va admetre que no va comunicar immediatament que havia sigut elegit senador a Lombard Odier i que el seu càrrec com a gerent del PP només el coneixia el Dresdner Bank.
MALA RELACIÓ AMB LA FISCAL
En un to més vehement que dilluns, probablement pel que s’hi juga –circumstància que el va portar a demostrar, però sense perdre les formes, la mala relació que té amb la fiscal del cas–, Bárcenas va explicar que només va tenir dos comptes a Suïssa i els va canviar del Private Bank al BSI, al Dresdner i al Lombard Odier. Per a més embolic, va passar per les sucursals de Ginebra, Zuric i altre cop Ginebra.
El primer el va obrir el 1988, perquè «eren operacions que feia fora d’Espanya i preferia tenir-les fora». L’extresorer del PP, que va admetre no haver-les declarat al fisc, va necessitar més de dues hores d’interrogatori per obrir una de les seves carpetes, les dades de la qual assegura no haver acabat de reunir fins diumenge, i començar a enumerar els seus negocis entre el 2003 i el 2008.
«Puc facilitar una informació de caràcter global» de l’origen dels diners a Suïssa, va dir. Una part, 928.425 euros, procedeix de l’activitat amb el seu «soci i amic» Francisco Yáñez, pare del considerat el seu testaferro, Iván Yáñez, per una serradora a Costa Rica; 50.000, de Serena Digital; 942.840, de Centenary; tres milions en inversions amb Sinequanon; 1.842.000 euros en compravendes d’art amb Naseiro; 174.000 euros que li paga Luis Fraga pel préstec que li havia fet als 90 per comprar una casa a Madrid; 200.000 per la venda de soja a l’Argentina; 720.000 euros per les opes d’Endesa; i 651.515, a l’Argentina, a través de Royal Rock Product, per la comercialització d’un producte d’estabilització de sòl.
Bárcenas va declarar que va obrir la fundació panamenya Sinequanon davant la petició dels inversors uruguaians amb qui treballava de no ingressar en comptes propis els diners que ells aportaven i el canvi sofert en la legislació suïssa. L’hi va aconsellar Lombard Odier, que en tenia un de propi, «Favona, que la usava part de la família reial espanyola», a través del qual gestionava «un munt de fundacions». Va reiterar que aquesta fundació «més que pantalla era cortineta», perquè es veia «perfectament» que darrere hi era ell. Sinequanon va traspassar els seus actius a Tesedul.
DETALL DE LES INVERSIONS
Pel que fa al fet que pocs dies abans que esclatés el cas Gürtel intentés concedir poders a Yáñez al seu compte i que al memoràndum del banc suís s’atribuís l’operació a «dissensions al PP», Bárcenas va ser contundent: «Les dissensions existeixen permanentment en qualsevol partit. És absurd, s’intenta treure alguna cosa d’on no hi ha absolutament res. Els memoràndums no són la Bíblia».
La sorprenent aportació de la relació d’inversions de Bárcenas va marcar la resta de l’interrogatori de l’acusat. La fiscal es va interessar especialment sobre aspectes concrets dels negocis declarats per l’acusat, com per què cobrava en pessetes per una inversió a l’Argentina per la qual li pagaven a Suïssa uns «senyors de Liechtenstein». L’extresorer va dubtar i va dir que ho havia posat com a condició; en instrucció havia reconegut haver cobrat en francs suïssos certes operacions.
Tampoc va aportar més dades sobre les inversions en obres d’art amb Naseiro, perquè el seu antecessor en la tresoreria «feia classes de pintura, però era molt cautelós» a l’hora de dir d’on procedien les pintures. Sobre la inversió tan avantatjosa amb les accions d’Endesa, va dir que l’única informació que tenia sobre ella era la dels mitjans de comunicació.
