Anar al contingut

Llums i ombres del 'cas Mercuri'

La periodista Sara González s'endinsa en la 'galàxia Bustos' quatre anys després de l'escàndol de corrupció a Sabadell

Roger Pascual

Llums i ombres del 'cas Mercuri'

ALVARO MONGE

Manel Bustos no solament era l'alcalde. Era el rei de Sabadell. El seu poder era absolut i va arribar fins i tot a sonar a les quinieles com a ministre de José Luis Rodríguez Zapatero. Però tot el seu imperi es va enfonsar quan avui fa quatre anys els Mossos d'Esquadra van entrar per ordre judicial al seu Ajuntament.

“D'això n'hauríem de fer un llibre”, li va dir Xavier Vinader, amb la seva mirada sempre sorneguera, a Sara González en una de les innombrables xerrades que mantenien. La mort del mestre de molts periodistes fa un any i mig va impedir que poguessin fer a quatre mans un projecte que González va decidir emprendre com a homenatge al seu mentor sota el títol de ‘Cas Mercuri. La galàxia Bustos' (Edicions Saldonar).

Intrèpida periodista, tornejada a EL PERIÓDICO i que actualment treballa a Nació Digital, es va submergir en un dens sumari de 13.000 pàgines i 34 peces. No és però, un llibre judicial, sinó testimonial. “És un llibre calidoscòpic. Pots escollir el teu personatge i veure el cas des del punt de vista que tu vulguis". L'obra, de ritme trepidant, agafa per moments tints de novel·la negra, amb pinxos que acoquinen alguns dels protagonistes, trucades i missatges que busquen atemorir altres i lladres que entren en seus de partits per robar documents.

Com en els llibres de 'Escull la teva pròpia aventura', es pot veure el cas des de l'òptica de, entre altres, Jordi Soriano, exregidor del PP acusat de cobrar comissions, Nicolás Giner l'empresari que va destapar la caixa dels trons, Carme Garcia, exregidor d'ICV que va impulsar la demanda, la funcionària Carme Ribalta i el sindicalista Enric Quílez. Entre tots aconsegueixen construir un retrat coral al qual li faltava la peça clau fins pocs dies abans que s'acabés el límit que s'havia fixat l'autora per entregar el manuscrit. "Patia per si el testimoni de Manuel Bustos no sortia. Havia de parlar perquè aquest cas no afecta només Manuel sinó el seu entorn més immediat, el seu germà. Al principi em va dir que 'no', perquè creia que era un llibre parcial però li vaig fer entendre la importància que, precisament perquè no ho fos, volia que donés la seva versió".

"¡He comès errors, però no delictes, cony!", es defensa l'exalcalde en l'entrevista, en què reivindica el denominat 'estil Bustos' d'exercir el poder. "El seu estil era, amb mi o contra mi, no admetia la critica o la dissidència -reflexiona l'autora-. Era la hipèrbole de conductes que sovint hem vist en altres alcaldes que en la restauració de la democràcia s'han considerat normals: perdonar multes, concursos fets a mida en ajuntaments, normalitzar els càrrecs de confiança, que són necessaris però ¿són necessaris 20 o 4? Fins que no ha esclatat la crisi econòmica i social la societat no ha sigut prou conscient que s'havien de condemnar algunes conductes arbitràries i nepòtiques que fins llavors s'havien perdonat".

Quatre anys després el cas segueix obert. Bustos i el seu germà Paco han sigut condemnats a un any i quatre mesos de presó després que es provés que van intercedir davant l'alcaldessa de Montcada, condemnada a set anys d'inhabilitació, per enxufar una excàrrec del tripartit. "Se sap que s'han cobrat comissions però no se sap qui se les ha embutxacat. Bustos no està imputat en la peça principal del cas, la del cas de cobrament de comissions, però si en vuit més -explica González-. Però la principal condemna que pot tenir Bustos no la pot dir un jutge, sinó que l'ha dit la mateixa ciutat. La condemna a les seves maneres de fer".