CAP A LA INVESTIDURA

Creix la pressió al PSOE per limitar l'abstenció

Vuit barons demanen a Fernández una reunió per abordar aquesta qüestió i ell ho rebutja

El PSC aguanta en el 'no' a Rajoy malgrat les amenaces de ruptura amb el partit germà

undefined36014131 leader of catalan socialists miquel iceta poses at the begin161024090832

undefined36014131 leader of catalan socialists miquel iceta poses at the begin161024090832 / ANDREA COMAS

3
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +

Unes hores després que el PSOE decidís assumir l’abstenció que acabarà amb el bloqueig polític, el focus es va centrar en aquells dels seus diputats que insisteixen que desobeiran i s’aferraran al 'no' a Mariano Rajoy, el mateix que assegura estar disposat a pactar amb els socialistes algunes de les reformes que els interessen en aquesta legislatura. 

Especial atenció es va dedicar al PSC en la jornada d’ahir –en què el Rei començava l’última ronda de contactes amb els grups– després que Mario Jiménez, portaveu de la gestora, diferenciés entre la rebel·lió que pensen protagonitzar els parlamentaris catalans de la d’altres companys. 

A la SER, Jiménez va dir que si el desacatament arriba del partit germà a Catalunya, tocarà «avaluar» les relacions amb el PSOE. I que no hi ha temps per replantejar-se passar d’una abstenció global a una de tècnica de tan sols 11 diputats, com, entre altres, ha suggerit Miquel Iceta.

Els socialistes catalans van advertir precisament per boca d’Iceta que mantindran el seu rebuig a Rajoy, i n’assumiran les «conseqüències». Avui s’ha convocat reunió de l’executiva, després Consell Nacional i, per finalitzar, hi haurà cita amb els parlamentaris a Madrid per transmetre’ls que la postura del PSC es manté invariable.

¿Ruptura amb el PSOE? Fonts del partit català van indicar a aquest diari que esperen que la cosa quedi en una escenificació. Tot i així, van recalcar que si l’altra part està interessada en el divorci, haurà de plantejar els termes de la separació (comportaria modificar la disposició addicional primera dels estatuts federals) i sotmetre’s a votació en els conclaves de les dues formacions.

En tot cas, els membres del PSC no són els únics que es resisteixen a acceptar la resolució: al vespre 'Eldiario.es' va avançar que vuit secretaris generals havien remès una carta a Javier Fernández reclamant-li una reunió «urgent» per analitzar els suposats avantatges de limitar l’abstenció. 

SACRIFICI

Això és, els 'rebels' s’ofereixen a abandonar definitivament el 'no és no' a canvi que el sacrifici proposat sigui de mínims. No va trigar gaire a respondre’ls el president de la gestora, que, segons va poder saber EL PERIÓDICO, els va enviar una altra carta on va rebutjar debatre la qüestió: «Donada la fermesa de l’acord [del comitè federal] no és procedent que els secretaris generals debatem sobre la seva eventual modificació».

La missiva dels barons la firmen Idoia Mendía, responsable a Euskadi; Francina Armengol (Balears); César Luena (la Rioja); Luis Tudanca (Castella i Lleó); Rafael González Tovar (Múrcia); Manuel Hernández (Ceuta); Sara Hernández (Madrid) i María Chivite (Navarra). «Ens posem en contacte amb tu, en vista del resultat del Comitè Federal, per sol·licitar-te, com a president de la gestora, que l’abstenció davant la investidura de Rajoy sigui tècnica, és a dir: amb el nombre indispensable de diputats […]. L’abstenció d’un nombre suficient de diputats sense que sigui de la totalitat del grup reforçaria el sentit polític de la nostra acció i seria clarament beneficiosa en l’objectiu compartit de començar a superar la situació de divisió actual», se subratllava en aquesta carta.

Notícies relacionades

En les hores prèvies, alguns presidents com l’extremeny Guillermo Fernández Vara o el castellanomanxec Emiliano García Page havien insistit que la resolució s’ha de complir. També en el PSC. N’hi ha haver que van optar per situar-se en una posició intermèdia, com l’aragonès Javier Lambán, o els que, com el valencià Ximo Puig, es van mostrar conciliadors. «Estic en contra de la confrontació i de les expulsions», va dir Puig, advocant per «buscar fórmules d’entesa».

Els que es van presentar més durs, sobretot amb el PSC, van ser els andalusos. Després de reunir la seva executiva, Susana Díaz no va donar la cara. En el seu lloc ho va fer el seu número dos, Juan Cornejo, que va insistir que a aquestes altures no es pot pensar en l’abstenció tècnica, informa Julia Camacho. Al seu entendre, toca que el PSC «recapaciti», recordant als d’Iceta que es van abstenir al seu dia davant Artur Mas i que llavors, com ara fa el PSOE, van al·legar que la seva posició responia a la «responsabilitat».