Juliol del 36 a Barcelona; els protagonistes

La legalitat republicana va vèncer a la capital catalana el juliol del 36 gràcies a la implicació d'alguns noms clau

Consulta aquí qui van ser els protagonistes del 18 de juliol a Espanya.

combo-1936-barcelona

combo-1936-barcelona

2
Es llegeix en minuts
JOAN CARLES CANELA / BARCELONA

El cop d'Estat del 1936 va comptar amb múltiples escenaris, tots ells determinants per al triomf dels militars sublevats. Barcelona i Catalunya eren, juntament amb Madrid, les zones més rellevants per a l'èxit de la insurrecció, també on els colpistes esperaven més dificultats, com finalment va passar. Els fets que van tenir lloc a Barcelona entre el 19 i el 20 del juliol de fa vuit dècades van comptar amb múltiples protagonistes de tots dos bàndols, entre els quals destaquen els que s'esmenten a continuació.

Lluís Companys (1882-1940)

President de la Generalitat per ERC entre el 1934 i el 1940, va posar en alerta les autoritats civils i militars davant la possibilitat imminent d'insurrecció militar a Catalunya. Va pactar amb les forces antifeixistes un govern després del cop. Exiliat, va ser arrestat per la Gestapo a França i afusellat el 1940 al castell de Montjuïc.

Frederic Escofet  (1898-1987)

Comissari d'Ordre públic, va dirigir els Mossos d’Esquadra en les operacions de defensa de Barcelona i Catalunya. La xarxa de confidents i la planificació del contraatac, fruit de la experiència en els Fets d’Octubre, van ser clau en la derrota dels sublevats a Barcelona. El 1983 va ser nomenat cap honorari de les esquadres de Catalunya'.

Buenaventura Durruti (1896-1936)

Líder anarquista de la CNT, va organitzar les barricades i la defensa popular de la ciutat de Barcelona, i va alentir i minvar les tropes sublevades. Va encapçalar la ‘columna Durruti’ al front d'Aragó, on es va crear un govern revolucionari copat per la CNT. Va morir al front de Madrid el novembre del 1936.  

Coronel Escobar (1879-1940)

Comandant de tropa de la Guàrdia Civil, la seva lleialtat a la República va ser clau en el fracàs del cop a Barcelona. Catòlic i conservador, era partidari de desarmar les milícies anarquistes, de les quals va salvar el cardenal Vidal i Barraquer. Últim general republicà que va quedar a Espanya, es va negar a exiliar-se i va ser afusellat a Montjuïc.

General Francisco Llano de la Encomienda (1880-1963)

Comandant militar de Catalunya. Dubitatiu, va ignorar les advertències i no va saber parar els colpistes, encara que es va mantenir fidel a la República i va ajudar a aturar la sublevació. Goded el va arrestar el 19 de juliol, i va ser alliberat el mateix dia. Va ocupar diversos càrrecs militars fins al final de la guerra, quan es va exiliar a Mèxic.

José Aranguren (1876-1939)

General de brigada, era el màxim responsable de la Guàrdia Civil a Catalunya. Fins i tot sent de dretes i catòlic es va mantenir lleial a la legalitat republicana. La seva intervenció va ser decisiva en la derrota del cop a Barcelona, i es va posar a les ordres de Companys. Comandant militar a València, es va negar a abandonar el país. Va ser afusellat al castell de Montjuïc.

José López-Amor (1884-1936)

Notícies relacionades

Comandant d'Infanteria a la caserna del Bruc. Es va posar a les ordres del general Goded i va dirigir les tropes sublevades fins al centre de la ciutat, on va prendre la plaça de Catalunya i l'edifici de Telefónica. Detingut, va ser conduït al vapor 'Uruguay', atracat al port de la ciutat. Va ser afusellat després d'un judici sumaríssim a Montjuïc el 1936.

General Goded (1882-1936)

Comandant general de les Balears, on havia sigut apartat pel Govern republicà donada la seva tendència colpista. Va prendre fàcilment Mallorca i Eivissa per al bàndol insurrecte. Va volar des de Mallorca per encapçalar el cop a Barcelona, i es va rendir després del fracàs d'aquest. Va ser afusellat a Montjuïc deprés d'un judici sumaríssim.