President institucional, un 'número 3' executiu

Fumata blanca després de les tres de la matinada. La ponència organitzativa del congrés fundacional de la ‘nova Convergència’ ha aprovat finalment el règim d'incompatibilitats que regirà la força. L'acord obre la porta perquè Jordi Turull es converteixi en el nou número 3 del partit, anomenat en aquesta etapa coordinador general i que fins fa pocs anys es coneixia com a secretari general.

Hores abans, la ponència havia aprovat la creació d'un tàndem presidencial, d'acord amb la proposta d'Artur Mas, format per un president i un vicepresident, un d'ells del gènere contrari a l'altre. Això sí, el tàndem no tindrà funcions executives, sinó simplement institucionals i de representació. Una esgarrinxada en el que pretenia Artur Mas, que volia que el tàndem exercís funcions de coordinació.

Això sí, el règim d'incompatibilitats no afectarà en res Neus Munté i les seves aspiracions de ser vicepresidenta del partit i, a la vegada, mantenir la Conselleria de Presidència.

El cas de Turull, l'elegit per l'actual direcció per portar les regnes del nou partit, tot és molt més ambigu. Pot ser el 'número 3' i, a la vegada, el president del grup parlamentari de Junts pel Sí sempre que tingui “dedicació preferent” a la 'nova CDC’.

Notícies relacionades

Alejandro Fernández i la suma de Feijóo

Cap a un Govern de geometria variable

Això obre la porta a una gran paradoxa: el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, una coalició extraordinària (per excepcional) muntada per aconseguir un objectiu colossal com és la independència, es pot dedicar “preferentment” a una altra cosa. Estrany.

Pel que fa als altres 11 membres de la direcció, aquests podran ser diputats, si la seva dedicació prioritària és el partit, i alcaldes si el seu municipi no supera els 100.000 habitants.