Estatut: el referèndum que sí que va ser

No hi ha grans actes ni celebracions previstes, però avui fa 10 anys els ciutadans de Catalunya eren convocats davant les urnes per validar en plebiscit el text de l'Estatut, l'últim referèndum votat pels catalans. En paraules del llavors president, Pasqual Maragall, el país va dir aquell dia "què volia i com volia que fossin les seves relacions amb l'Espanya fraternal".

Impulsat pel Govern d'esquerres que va rellevar 23 anys de pujolisme, la reforma de l'Estatut es va convertir en la principal obra del primer tripartit. El text havia de ser una eina per adaptar la llei als nous temps, reconèixer Catalunya com a nació i incrementar l'autogovern.

El projecte final es va portar a referèndum després d'una negociació no exempta de dificultats entre els principals partits polítics catalans i espanyols. El resultat final: la Carta catalana va ser aprovada amb un 73,9% de vots a favor i un 20,7% en contra, encara que amb una participació de només el 49,41%. Aquella votació tancava una etapa clau per comprendre el futur polític de la Catalunya actual.

DEL "RECOLZARÉ" AL PROCÉS

Aprovat el 30 de setembre del 2005 al Parlament, el projecte d'Estatut va viatjar fins a Madrid per superar els tràmits parlamentaris. José Luis Rodríguez Zapatero, que havia donat suport la reforma quan encara estava a l'oposició amb el tan famós "Recolzaré", va quedar situat entre l'espasa de les demandes catalanes de més autogovern i la paret d'un PP (encara que també d'importants sectors del PSOE) frontalment oposat a la reforma, i que va acabar recollint quatre milions de firmes en contra d'aquesta llei.

Notícies relacionades

El TC rebutja elevar els seus dubtes sobre l’amnistia a la justícia europea

Feijóo promourà a "la tardor" protestes contra Sánchez

Finalment, el pas per les Corts es va resoldre amb el pacte entre Zapatero i Artur Mas, alhora líder de l'oposició al Parlament. La retallada que va patir l'Estatut a Madrid va propiciar que ERC demanés el 'no' en el referèndum, i va dinamitar amb això la unitat del tripartit. Una vegada ratificat el text arribarien els intents per desplegar les seves competències, sempre amb dificultats, especialment en temes econòmics.

Ja el 2010, la sentència del Tribunal Constitucional va laminar una part significativa de la norma, fet que va donar lloc a la primera de les grans manifestacions sobiranistes, amb el lema 'Som una nació. Nosaltres decidim'. La resta de la història fins a l'actualitat és ben coneguda.