Colau obligarà Iglesias a consultar-li qualsevol pacte de Govern

Els socis territorials de Podem blinden les coalicions amb exigències polítiques i econòmiques

En l'aliança amb Garzón, els morats es quedaran el 76% de les subvencions electorals, i IU, el 24%

undefined32156748 madrid 13 12 2015 politica mitin para las eleccion160526220203

undefined32156748 madrid 13 12 2015 politica mitin para las eleccion160526220203

3
Es llegeix en minuts
Iolanda Mármol
Iolanda Mármol

Periodista

ver +

Pablo Iglesias no deixa de repetir que si aconsegueix l'anhelat 'sorpasso' i avança el PSOE tractarà Pedro Sánchez com un "aliat" i li oferirà la vicepresidència. Però el cert és que quan el candidat de Podem s'endinsi després del 26-J en el pantanós escenari de negociacions per formar Govern, tindrà una autonomia de decisió relativa, per les exigències que li han imposat alguns dels seus socis territorials per donar-li suport en la candidatura electoral. La líder de Barcelona en Comú, Ada Colau, s'ha garantit per escrit que el líder morat li consulti qualsevol aliança que plantegi portar a terme per formar un Executiu de canvi.

Així ho estableix l'acord de la coalició En Comú Podem, que es va tancar ‘in extremis’, vorejant el límit del termini legal, pel pols que van mantenir fins a l'últim moment els dirigents morats i els de la plataforma catalana. Segons fonts de Podem, la col·laboració va estar en perill per algunes de les clàusules que va plantejar la plataforma catalana. Una de les que finalment hi figura, atribueix al consell de govern de la coalició la potestat per aprovar “l'estratègia política, l'acció institucional i les polítiques d'aliances”, així com “els pactes de Govern”. També es concreta que les decisions hauran de ser adoptades per consens i que, en cas de discrepància, es determinaran per una majoria qualificada de tres quarts. El document no especifica quants membres de Barcelona en Comú, Podem, ICV i EUiA hi participaran -extrem que sí que detallen els pactes a Galícia i València- . Fonts de la coalició han confirmat a aquest diari que hi haurà representació de totes les forces que componen la candidatura però asseguren que encara no se n'ha decidit el nombre. Cap altre aliat d'Iglesias li exigeix per escrit que el consulti abans d'arribar a una aliança de governabilitat.

Conèixer les entranyes de la negociació de les coalicions és possible perquè per primera vegada la Junta Electoral Central obliga els partits a fer públics aquests detalls en el moment de registrar-se per competir en els comicis. Fins ara, només es coneixien els aspectes que les formacions polítiques estaven interessades a fer sortir a la llum, per fins diversos. Amb aquesta informació, no obstant, és possible veure el diferent èmfasi que posen els socis en les seves exigències polítiques i econòmiques.

REPARTIMENT DE SUBVENCIONS AMB GARZÓN

Un dels punts que més expectació ha suscitat és justament el repartiment de les subvencions electorals en la coalició entre Iglesias i Alberto Garzón, per la situació de fallida que amenaça IU. L'acord estableix que Podem es quedarà amb el 76%  i els verd-i-rojos amb el 24% dels diners que perceben per cada vot obtingut al Congrés i al Senat. La llei orgànica del règim electoral general (LOREG) atorga 0,81 euros per cada papereta aconseguida per a la Cambra baixa i 0,32 per cada una per a la Cambra alta. Sobre aquestes xifres s'aplica el percentatge de distribució pactat per Iglesias i Garzón. Però hi ha una altra ajuda. La que l'Estat dóna per cada escó obtingut, 21.167,64 euros. En aquest apartat, IU i Podem cobraran aquest import segons el nombre de diputats que tregui cada força.  El repartiment  econòmic és similar al pes polític. Les decisions que prengui el consell directiu de la coalició hauran d'estar ponderades, el 70% correspon a Podem, el 25% a IU i el 5% restant a Equo. 

En el cas d'En Comú Podem la qüestió de les ajudes repeteix la mateixa proporció establerta ja el 20-D: 29% Barcelona en Comú, 29% Podem, 29% ICV i 13% EUiA. Els socis gallecs fan un repartiment per terços pel que fa a pes polític -Podem, Anova, EU- però una clàusula especifica que respecte a les subvencions “Podem renunciaria a aquest dret”. 

ELS GRUPS PROPIS

L'altre gran element d'exigència dels aliats territorials és l'exigència del grup propi parlamentari. En el cas que la Mesa del Congrés no els concedeixi constituir-se com a veu independent, la coalició que lidera Xavier Domènech es compromet a articular-se en un “subgrup” dins del nodrissa de Podem.

Notícies relacionades

Els socis valencians van molt més enllà. Exigeixen que, en aquest cas, el partit morat recorri fins al Tribunal Constitucional si és necessari aquesta decisió, una clàusula que arrenca en el malestar que batega entre alguns dirigents valencians, que consideren que Iglesias no va fer tot el possible després del 20-D perquè els satèl·lits territorials tinguessin grup propi.

La documentació aportada per Units Podem no fa cap referència a la distribució parlamentària, però fixa com a marc d'actuació els 50 punts de l'acord programàtic, entre els quals s'inclou el dret a decidir.