Podem i IU segellen la seva coalició i demanen al PSOE que s'uneixi al canvi

Plovia sota un arc de sant Martí a Madrid quan Pablo Iglesias i Alberto Garzón van fer el seu passeig d’entrada per presentar davant els seus l’aliança que acabaven de segellar una hora abans amb una abraçada a la Puerta del Sol que van retransmetre en directe i per sorpresa a través de les xarxes socials. Va ser un míting, una arenga a la il·lusió, un intent per posar tots els focus en el potencial que té una aliança entre Podem i IU en la campanya del des­

empat i tirar un espès vel sobre la triperia de la negociació, que els dos dirigents es van negar a revelar.

Van eludir anunciar quina serà la marca de la coalició. No van confirmar que Garzón vagi en cinquè lloc a la llista de Madrid, com suggereixen informalment fonts de les dues forces. No van concretar quins candidats d’IU s’encaixaran en llocs de sortida per garantir sortir com a diputats el 26-J. I no ho van explicar perquè tots aquests són «detalls menors» als quals, diuen, no han estat atents perquè l’objectiu fonamental és expulsar Mariano Rajoy de la Moncloa.

«Avui és un mal dia per al PP», va assegurar Iglesias davant d’un centenar de militants que van assistir a la Sala Mirador per viure en primera persona una jornada que el líder del partit morat es va encarregar de qualificar d’«històrica»: l’acord que no van aconseguir per al 20-D el segellen per capgirar el marcador i desfer l’empat catastròfic. ¿Per què l’absència de detalls? «Al pensar en aquest acord no pensàvem en aquests elements concrets que ens pregunten, pensàvem en els desnonaments i en la LOMCE», va justificar el líder d’IU davant els periodistes, encara que els dos partits han admès que l’encaix de les llistes ha sigut el principal escull en el procés negociador.

Davant els seus –i nombroses càmeres de televisió– Iglesias va voler traslladar el missatge que serà clau en la seva campanya electoral: la mà a Pedro Sánchez segueix estesa després de les eleccions per fer un govern de coalició progressista. «El PSOE no és el nostre adversari, és el nostre aliat», va assegurar. El líder de Podem li va demanar que se sumi a l’executiu del canvi en què, si el supera, li oferirà la vicepresidència.

CONSULTA A LES BASES

L’acord es va tancar unes quantes hores abans que Podem i IU facin una consulta interna a les seves bases –avui i demà– perquè es pronunciïn sobre la coalició electoral. El portaveu de la força d’esquerres a Astúries, Gaspar Llamazares, va anunciar que votarà en contra. Davant l’absència de concrecions, que convertiria el referèndum en una votació a cegues, Iglesias es va comprometre que tots els simpatitzants coneixeran «tots els detalls de l’acord en temps i forma», i va traslladar que seran els secretaris d’organització, que són els que han negociat, els encarregats de comunicar en les pròximes hores els detalls d’un acord que, a mitja tarda, fonts oficials de les dues forces polítiques asseguraven que estava «encallat».

El principal maldecap van ser les llistes. En els termes del preacord s’estableix que la proporció de candidats serà un d’IU per cada sis de Podem. Considerant que es reproduïssin els resultats del 20-D i sumant els escons obtinguts per les dues forces, Garzón obtindria nou o 10 «llocs de sortida» al Congrés que, en principi, són les posicions que garanteixen sortir elegit, i quatre més al Senat.

Al tancament d’aquesta edició, la marca electoral de la coalició tampoc estava confirmada. En un comunicat, expliquen que els logotips, noms i imatges identitàries es mantindran i seran presents en la campanya del 

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

26-J. També al·ludeixen a la possibilitat que s’hi sumin altres forces els símbols de les quals s’inclourien a la papereta. Encara que al vídeo que van retransmetre des de la Puerta del Sol els dirigents van cridar «Units sí que es pot», després van desmentir que aquesta fos la denominació definitiva de la coalició electoral.

Les campanyes es faran per separat amb alguns actes conjunts, segons va confirmar el mateix Iglesias en la presentació de l’acord que, va assegurar, els portarà directes a una victòria electoral. Entre els assistents, Íñigo Errejón i un exultant Juan Carlos Monedero.