MEMÒRIA HISTÒRICA

Un jutjat autoritza la primera exhumació al Valle de los Caídos

El jutge permet que s'identifiquin dos germans afusellats a Calataiud el 1936 i traslladats al mausoleu franquista

2
Es llegeix en minuts

El jutjat de primera instància número 2 de San Lorenzo de El Escorial (Madrid) ha autoritzat l'exhumació de les restes mortals de dos germans que van ser afusellats i enterrats en una fossa comuna a Calataiud (Saragossa) i posteriorment traslladats al Valle de los Caídos.

En una resolució, a la qual ha tingut accés Efe, el jutge José Manuel Delgado estima la petició de la néta dels afusellats per recuperar les restes mortals de Manuel i Antonio Ramiro Lapeña Altabás i reconeix el seu dret a donar-los una "digna sepultura".

Es tracta del primer cas d'exhumació judicial al Valle de los Caídos i del primer cas d'exhumació per via civil, en base a l'Expedient de Jurisdicció Voluntària, en aplicació de l'articulat de la perpètua memòria.

ENTREGA A LA FAMÍLIA

"Un cop que s'ha determinat que hi ha una alta probabilitat que les restes cadavèriques es trobin al cementiri del Valle de los Caídos, és procedent la realització de les actuacions pertinents en l'esmentat cementiri (...) amb l'objectiu que s'acabi portant a terme l'entrega de les restes cadavèriques dels germans Lapeña Altabás al seu familiar María Purificación Lapeña Garrido", assenyala el text.

I ho fa, afegeix, "després de la identificació positiva d'aquestes restes per donar-los digna sepultura". El jutge pren aquesta decisió al recordar que "el dret a rebre sepultura digna està indissociablement unit a la dignitat pròpia de tot ésser humà", com així recull l'article 10 de la Constitució.

Així mateix, "forma part del contingut essencial del dret fonamental de llibertat religiosa, que comprèn el dret de la persona a ser inhumada d'acord amb els ritus de la religió que professa", tal com estableix la llei orgànica de llibertat religiosa.

SINDICALISTES DE LA CNT

Manuel va ser fundador de la CNT de Calataiud. Desaparegut el 27 de juliol de 1936 i amb acta de defunció de 14 d'agost del mateix any, va ser afusellat per les autoritats al barranc de La Bartolina; mentre que Antonio, després d'amagar-se de les autoritats, es va entregar l'octubre de 1936 i va ser afusellat per les autoritats el 20 d'octubre del mateix any a la tàpia del cementiri municipal de Calataiud. En els dos casos, els germans van ser enterrats en una fossa comuna, sense que consti judici amb condemna a pena de mort d'acord amb la legislació vigent en el moment dels fets, amb caràcter legítim.

Notícies relacionades

La resolució es produeix després de l'arxivament en via penal, tant del jutjat d'instrucció, com de l'Audiència Provincial de Madrid, del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre la sol·licitud d'exhumació al Valle de los Caídos.

Davant aquesta situació, el 20 de novembre del 2014, la néta dels afusellats va presentar una demanda d'aprovació i protocol·lització d'informació 'ad perpetuam memoriam', en via civil, amb l'objectiu d'autoritzar la recuperació de les restes mortals dels germans.