El PP, un partit en mode 'pause'

El president gallec, Alberto Núñez Feijóo, desvelarà avui per fi si es presenta a les eleccions autonòmiques de la tardor o opta per altres destins, des de fer un salt a Madrid fins a passar a l’empresa privada. Després del seu període prolongat de reflexió, que ha alimentat tota mena d’hipòtesis, els seus companys de files i fins i tot els seus rivals polítics donen per fet que tornarà a optar a la Xunta de Galícia. Si bé pocs saben, més enllà de Mariano Rajoy, les seves verdaderes intencions, de manera que, malgrat que és poc probable, podria sortir amb alguna sorpresa.

En cas contrari, Feijóo optarà a un tercer mandat i deixarà de banda la seva convicció que dues legislatures en política són més que suficients per fer cas al reclam –expressat més entre bastidors que no pas en públic– del PP, que prefereix que afronti una contesa electoral que es preveu complicada. L’organització territorial té previst en qualsevol cas un congrés els pròxims dies 7 i 8 per elegir el seu cap de cartell.

Els conservadors bascos, mentrestant, no tenen la mateixa sort, tot i que també s’enfronten a les urnes a la tardor. Estan a l’espera, igual que els territoris sense eleccions, de renovar els lideratges interins, en funció de com i quan es resolguin les negociacions per conformar el Govern central. Després de les generals, la cúpula va donar ordres d’ajornar tots els congressos fins que Rajoy sàpiga si revalida el càrrec governamental o passa a l’oposició. El líder del PP no volia sorolls interns i per això va postergar el conclave nacional i la resta. Només s’han autoritzat els relleus a Galícia, País Basc i País Valencià. Amb l’estratègia de dilació, en tot cas, no ha evitat desavinences, però entre els més joves i la vella guàrdia, sobre com afrontar els casos de corrupció. 

A EUSKADI, ALONSO O MAROTO

A Euskadi, la demora no es pot allargar gaire, ja que els competidors ja tenen majoritàriament cartells definits. El ministre Alfonso Alonso és l’opció més probable, a menys que l’alabès prefereixi (i pugui) quedar-se i jugar algun paper a Madrid, cas en el qual previsiblement s’elegirà com a candidat el vicesecretari nacional Javier Maroto.

El titular de Sanitat és un dels càrrecs amb més adeptes i figura en totes les quinieles com un dels possibles successors de Rajoy, que, segons la impressió més estesa al seu partit, haurà de fer un pas enrere l’estiu que ve si no aconsegueix formar Govern. 

Alonso va agafar les regnes del PP basc de forma transitòria en una junta directiva, i no va ser l’únic. Després de la patacada de les autonòmiques del mes de maig passat, gairebé tots els barons conservadors van fugir en desbandada, i els seus successors van ser designats a cop de junta, màxim òrgan entre congressos.

DEBILITAT INTERNA

Notícies relacionades

La (possible) successió de Rajoy

La cúpula del PP mira de reüll les crisis del PSOE i Podem i reclama unitat interna

En aquest context, el Partit Popular podria anar a les legislatives amb les direccions territorials en situació d’interinitat i, per tant, de debilitat. I això que els nous barons empenyen per agafar el timó i reclamen, en molts casos, ser elegits en primàries.

L’últim territori que té llum verda per fer la seva convenció és el País Valencià. No pas per l’aproximació electoral, sinó per distanciar-se de la corrupció que esquitxa les seves sigles. La líder teritorial, Isabel Bonig, vol celebrar un congrés de refundació i té autorització a falta de fixar una data.