Rafael Catalá: "El Govern actuarà si la Generalitat segueix amb la política exterior"

El ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, es reuneix aquest divendres a Barcelona amb el conseller del ram, Carles Mundó, abans de participar en un acte del Col·legi de l'Advocacia. En conversa amb EL PERIÓDICO, adverteix que el Govern farà complir a Catalunya les lleis i les sentències del Tribunal Constitucional (TC) i defensa la legitimitat de Mariano Rajoy per intentar formar Govern malgrat els escàndols de corrupció.

-¿El Govern anirà de nou al Constitucional si la Generalitat continua amb la Conselleria d'Exteriors? La resolució del TC deixa clar que s'han de suspendre totes les activitats que tinguin a veure amb els afers estrangers. Per tant, la Generalitat haurà de complir aquest mandat. Si no ho fes, el Govern actuaria: presentaria un incident d'execució per posar de manifest l'incompliment d'una interlocutòria del tribunal, d'acord amb la llei orgànica i amb les facultats que la recent reforma li ha assignat. Confio, no obstant, que la Generalitat atengui el requeriment i, en el que té a veure amb les funcions de política exterior, es paralitzin les actuacions respecte al que el Constitucional resolgui.

-Pel que fa a la comissió d'estudi del procés, dijous han demanat informes al fiscal i al Parlament. ¿Confia que atenguin la impugnació? Els informes hauran d'al·legar quin és el sentit de creació d'aquestes comissions. I el tribunal atendrà lògicament les al·legacions i també les que li ha fet el Govern, perquè creiem que té a veure amb el procés de desconnexió, que al seu torn té a veure amb la declaració de ruptura del 9-N, declarada inconstitucional.

-¿També impugnaran les lleis de desconnexió? Pretenem fer les coses amb la màxima fonamentació constitucional possible. En el cas de la creació de les comissions per al desenvolupament de les lleis, s'haurà de veure quin és el fi últim i quan es posen en marxa. Perquè pretenem diferenciar la fase de propostes de la fase d'adopció d'actes amb efectes jurídics concrets, que això és el que és susceptible d'impugnació.

-Així doncs, ¿les comissions no seran recorregudes fins que no es constitueixin? És una qüestió on no hi ha una solució binària: si es crea, s'impugna; si no es crea, no. S'ha de veure el detall. Estarem, com correspon, sense ànim impugnatori, però sí a garantir que la Constitució es respecta.

-¿Presentar una querella contra Artur Mas per haver impulsat una consulta no és intentar resoldre un problema polític als tribunals? Hi ha uns valors constitucionals que impedeixen que pugui ser portat a terme un plantejament de referèndum que no compti amb el consens general de tots els espanyols. Mentre això no es canviï, jo entenc que hi pugui haver un nombre important de catalans que tinguin sentiment i ganes de canviar l''statu quo', però una de les regles d'una democràcia és el respecte a les normes. I per canviar aquestes regles cal un procediment establert a la Constitució, i no un unilateral.

-¿Per què el PP no esbossa una reforma de la Constitució, ni tan sols per guanyar-se el suport del PSOE i Ciutadans per formar Govern? Nosaltres hem fet un document per a la negociació del futur Govern basat en els verdaders problemes que avui té Espanya. I no creiem que entre els principals problemes hi hagi la reforma de la Constitució. I més quan els que parlen de la reforma no acaben gaire bé de definir ni què reformar ni cap on. En l'àmbit territorial hem sentit coses bastant vagues. El document de negociació del PSOE pretenia treure's el tema del mig en dues línies. Per procedir a una reforma hauríem de tenir un gran consens, temps suficient i definir clarament quins són els temes i la direcció cap on avançar. Si tot això fóssim capaços de plantejar-ho, el PP podria abordar aquesta negociació. Però hi ha un gran soroll al voltant de la reforma, molt poca claredat i no ens sembla que estigui entre les prioritats d'Espanya.

-¿Què els sembla que Carles Puigdemont reconegués que no existeix una majoria per declarar unilateralment la independència? Si per modificar qualsevol article de l'Estatut fan falta majories qualificades, és una barbaritat que per declarar la independència n'hi hagi prou amb un diputat més. És una falta de legitimitat democràtica absoluta. Promoure les reformes de les normes fonamentals hauria de tenir un aval democràtic i parlamentari amplíssim. Fins que aquestes majories no es donin, no s'haurien de plantejar les reformes de les normes fonamentals de la convivència. Aquest exercici de realisme i sentit comú em sembla un encert.

-¿Creu que la situació d'Esperanza Aguirre i Rita Barberá són equiparables? Aguirre últimament ha patit alguna tensió associada a la corrupció, que afecta persones de la seva confiança, i ha considerat fer un pas al costat. El cas de Barberá és totalment diferent. S'està investigant el grup municipal del PP a València, però encara no hi ha decisions judicials, i a ella no l'afecta en l'àmbit processal de cap manera. Jo estic segur que si arriba el cas, prendrà la decisió que correspongui, però fonamentada en la presumpció d'innocència i en la responsabilitat. Però són casos molt diferents, els elements fàctics d'una situació i l'altra són molt diferents.

-¿La decisió de Barberá de no fer un pas enrere per no perdre el seu aforament com a senadora està perjudicant Rajoy en la seva intenció de conformar un Govern? S'ha consolidat que l'aforament és un privilegi i per això el revisarem, però no és tècnicament correcte que sigui així. Que les investigacions a un senador les porti el Tribunal Suprem no crec que sigui cap privilegi. Els jutges tenen més qualificació i tindran un enjudiciament amb més rigor. I qui vagi en primera instància al Suprem no té dret a cap recurs. Pel que fa als pactes de govern, estendre la sospita de corrupció per uns quants casos a tota l'organització és molt injust. L'actiu associat amb la regeneració democràtica és patrimoni de Rajoy, que és qui ha liderat les reformes aquesta legislatura. Els casos que sorgeixen generen un rebuig, però la responsabilitat és de les persones afectades.

-¿Li consta que a causa d els escàndols i la falta de suports per formar un Executiu estigui meditant fer un pas enrere? La corrupció fa mal a tots els partits. Però el PP va ser el més votat. En aquest context, el més lògic és que el líder d'aquest partit és qui té més legitimitat per protagonitzar el futur d'Espanya. Rajoy ha reiterat que en cap cas es planteja abstenir-se en una hipotètica investidura d'un altre, o no promoure, si té els suports suficients, la seva pròpia candidatura. Ell segueix treballant per generar els suports, d'aquí l'oferta al PSOE, que no ha sigut atesa, però tampoc podem descartar que en les pròximes setmanes hi pugui haver avenços en aquesta direcció. És el que ens agradaria.

Notícies relacionades

El Govern recorre la llei catalana de professions de l'esport

Cau la fiscal del cas del nòvio d’Ayuso

-¿És partidari que el pròxim congrés nacional del PP sigui obert als militants, com reclamen fer en els conclaves regionals dirigents com Cristina Cifuentes? Els congressos sempre són oberts a la militància. Els militants elegeixen les persones que les representen. Els estatuts del PP són tan democràtics com els de qualsevol altre partit. Si Cifuentes vol plantejar aquest debat, hi ha fòrums de debat interns del partit per modificar els estatuts.

-¿Quines mesures proposaria per evitar que pederastes no condemnats, com en el cas dels Maristes de Barcelona, tinguin contacte amb nens? Hem adoptat mesures, com el registre de delinqüents sexuals, per garantir que persones que hagin comès una infracció acreditada mai puguin acostar-se als menors. Però quan no hi ha hagut aquesta acreditació, ¿com podem garantir-ho? Crec que haurem de treballar en mesures preventives i en bones pràctiques de selecció dels professionals.