la nova legislatura

La quiniela de Pedro Sánchez per aconseguir la investidura

El paper dels independentistes catalans és clau si el PSOE no obté el 'sí' de Podem i l'abstenció de Ciutadans

tecnicomadrid32375044 madrid  11 01 2016   pedro s nchez  secretario gen

tecnicomadrid32375044 madrid 11 01 2016 pedro s nchez secretario gen

2
Es llegeix en minuts
Rafa Julve
Rafa Julve

Periodista

ver +

Després de la renúncia de Mariano Rajoy i l'acceptació per part de Pedro Sánchez d'intentar ser investit president del Govern, el ventall de possibilitats queda reduït a un sol flanc. Vista l'estratègia de tots els partits, moltíssim haurien de canviar les coses perquè el líder del PSOE surti elegit en primera votació, en què es requereix majoria absoluta (176 diputats de 350). Perquè es pugui silenciar la remor cada vegada més intensa de tambors electorals, el desenllaç està abocat a una segona ronda per majoria simple, és a dir, que hi hagi més sís que nos. Les combinacions no són gens fàcils, i en alguna el paper dels independentistes catalans és clau per fer desencallar la situació o encaminar-la a nous comicis.

EL ROL DE PODEM I DE CIUTADANS

Al marge de la denominada "gran coalició" de PP-PSOE (amb Ciutadans o sense) rebutjada pel líder socialista i de quinieles estrambòtiques, la investidura de Sánchez passa irremeiablement pel suport dels 90 parlamentaris socialistes, pel vot favorable de Podem (69 escons incloses totes les seves confluències autonòmiques) o del grup d'Albert Rivera (40) i tot plegat sumat a la imprescindible abstenció d'un d'aquests dos partits. Per descomptat, amb els sís de les dues forces el resultat encara seria més ampli, però aquesta possibilitat es veu més lluny a l'horitzó. Tret d'una gran sorpresa 'estil PuigdemontPuigdemont', el que sembla assegurat és el no dels 123 diputats populars. Una prevenció afegida: es pot rebutjar un govern de coalició, però això no implica que es bloquegi una investidura.

Si Sánchez obtingués el suport del grup de Pablo Iglesias i l'abstenció de Ciutadans, tindria la presidència a les seves mans, ja que els 159 vots favorables serien insuperables per a la suma de nos de la resta de partits (151). La força taronja s'ha mostrat disposada a facilitar la governabilitat abstenint-se, però sempre que els liles no formin part de l'Executiu com reclama Iglesias: vol la vicepresidència vicepresidènciai diverses carteres ministerials. Ha arribat el moment de negociar i aquí, a part de les ofertes que pugui fer el PP per tornar al terreny de joc, a l'altre costat del tauler no es poden descartar solucions imaginatives amb cessions dels uns i els altres.

Notícies relacionades

Si, d'altra banda, fos Ciutadans qui recolzés la investidura i Podem s'abstingués, la filigrana requeriria molts més fils: la suma PSOE-C's (130) no eb té prou amb l'abstenció dels 69 podemites, ja que hi seguiria havent 151 escons en contra. Aquesta fórmula, la que més agrada als barons socialistes, ja es veurà si a les bases, imposa novament el diàleg, i a moltes més bandes.

ESQUERRA, CONVERGÈNCIA I ELS ALTRES

El trencaclosques puja en aquesta última opció a nivell prèmium, ja que atorga un rol central als independentistes catalans, ERC i Democràcia i Llibertat (marca de CDC al Congrés). Perquè Sánchez pogués ser investit amb l'abstenció de Podem i el 'sí' de Ciutadans, seria imprescindible que els sobiranistes catalans (9 + 8 escons) votessin en blanc o, atenció, fessin campana com feia abans Herri Batasuna. "Nosaltres no participem en l'elecció d'un president espanyol", van argumentar la seva absència els 'abertzales' en les sis primeres legislatures. No obstant, ni Esquerra ni Convergència han esmentat ni tan sols aquesta possibilitat. El que sí que han deixat clar és que tenen la intenció de votar 'no' a Sánchez si no accepta la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya, plebiscit que també exigeix Podem però cosa q què s'oposen el PSOE i Ciutadans. En l'empresa sobiranista --se suposa que ERC i DiL mantindran la unitat d'acció perquè si no les variants aritmètiques es multipliquen-- també s'ha de decidir si els surt a compte bloquejar per coherència ideològica la investidura i anar una altra vegada a unes eleccions en què el PP no seria precisament el més perjudicat.