De 'lehendakari' a president del Congrés

Patxi López ja no serà només el primer 'lehendakari' socialista, sinó que també s'ha convertit en el primer basc que presideix el Congrés dels Diputats. Després de 27 anys centrat a fer política a Euskadi, el seu ascens ha sigut fulgurant a penes dos anys després de fer el salt a la política nacional.

Va néixer el 1959 a Portugalete, en un feu tradicionalment socialista i obrer com la Margen Izquierda biscaïna. El seu pare, Eduardo López Albizu, 'Lalo', era un alt dirigent de la UGT, de manera que era habitual veure a casa dirigents com Felipe González, Alfonso Guerra, Joaquín Almunia, Ramón Rubial o Manuel Chaves en reunions clandestines. D'aquella època en recorda al seu blog els registres de la Guàrdia Civil, “perquè moltes vegades els papers acaben al meu llit i jo fent-me l'adormit”.

Amb aquests antecedents, no estranya que ingressés a les Joventuts Socialistes el 1975 i dos anys més tard al PSE. Encara que va començar la carrera d'Enginyeria, la va abandonar per abocar-se a la política. Així, el 1985 va ser elegit secretari general de les Joventuts Socialistes d'Euskadi, i a penes dos anys després va accedir al seu primer càrrec públic. Va aconseguir una entrada per la porta gran, ja que es va convertir en diputat al Congrés en substitució de José Antonio Saracíbar. Només hi havia un parlamentari més jove que ell, l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero.

Dos anys després va abandonar el Congrés per centrar-se en el PSE, on, després d'arribar a la secretaria general del PSE el 2002, es va convertir en el primer 'lehendakari' socialista el 2009 amb el suport del PP. D'aquell període, sempre ha destacat que la seva principal aportació va ser treballar per aconseguir el final del terrorisme etarra. La seva política de “tolerància zero” davant ETA i el seu entorn el va situar en el punt de mira de la banda, que va intentar assassinar-lo en diverses ocasions.

D'ASPIRANT A HOME DE CONFIANÇA

El seu retorn a la política nacional es va produir el 2012, quan després dels mals resultats electorals del PSE a les autonòmiques basques va entrar a l'executiva federal, de la mà d'Alfredo Pérez Rubalcaba, com a secretari de Relacions Polítiques del PSOE. Dos anys després es va completar el relleu a Euskadi, i va optar per deixar pas a Idoia Mendia. Encara que el seu nom es va sospesar com a possible candidat a secretari general del PSOE, actualment s'ha convertit en estret col·laborador de qui finalment va aconseguir el càrrec, Pedro Sánchez. Des de la Secretaria d'Acció Política, Ciutadania i Llibertats, ha anat guanyant pes en l'escena nacional, i s'ha significat contra l'estratègia del PP a Catalunya, però també contra les demandes independentistes.

Notícies relacionades

El Govern es debat sobre portar a votació els Pressupostos

José María Páez, vocal del CGPJ: "Els decibels dels atacs als jutges són absolutament escandalosos"

Aficionat al bàsquet, assisteix amb la seva dona, Begoña Gil, número 3 de l'Executiva del PSE, als partits del Bilbao Basket. També es reconeix com un gran amant de la música, fins al punt d'atresorar 8000 CDS i vinils, i admet que amb qui més ha disfrutat en un concert ha sigut amb Peter Gabriel i amb Bruce Springsteen. També és un gran aficionat a la fotografia, i disfruta buscant enquadraments per a la Margen Izquierda. Menys conegut és el seu pas pel grup de danses basques Berriztasuna, amb què va recórrer de jove moltes localitats espanyoles.

La seva fermesa i el seu tarannà conciliador li han permès ser molt ben valorat no només dins del partit, sinó també per altres formacions. Per això el seu nom va ser ràpidament acceptat per Ciutadans, que ha acceptat situar-lo al capdavant de la Cambra més fragmentada de les últimes dècades.