Així es va forjar la decisió de Mas

La decisió final d'Artur Mas, la més transcendent de la seva carrera política i també essencial en el camí del sobiranisme, té components polítics, personals, relacionats amb el seu entorn pròxim, propostes i suggeriments en el si de Junts pel Sí i un treball d'orfebreria la nit de divendres i el matí del dissabte, del qual eren aliens alguns col·laboradors directes del líder convergent a Palau i que tampoc ERC coneixia al detall.

BEL·LIGERÀNCIA FINS A L'ÚLTIM MINUT

D'entrada, perquè l'operació resultés creïble i el preu a pagar per la CUP fos elevadíssim, Mas havia d'aparèixer fins a l'últim minut com un home decidit a no anar-se'n, a convocar eleccions i a fiar la sort del procés a la seva reelecció. Ho va fer amb tal vehemència que tots, absolutament tots, inclosos els seus socis a ERC i el conjunt del món mediàtic estava convençut que no cediria.

Però existia des de fa setmanes un raonament que de tan lògic semblava increïble que no fos assumit: per a CDC i per a Mas, anar a eleccions significava una derrota segura o, en el millor dels casos, una impossible governabilitat. Ho sabien a Palau. I el que és més important, a Mas li van arribar aquests missatges. Dijous va ser un dia decisiu: al matí al Parlament, membres del seu propi grup de Junts pel Sí, no directament convergents, li van dir a porta tancada al president que fes una reflexió. Per si no quedava clar, Antoni Castellà va prendre la paraula per demanar-los que fossin explícits i diguessin que li estaven demanant a la cara a l'home que tenien davant que fes un pas enrere.

I després del breu ple parlamentari per escollir senadors, la diputada i exsocialista Magda Casamitjana va acorralar literalment Mas davant el seu escó a l'hemicicle. I amb Lluís Guinó i…el mateix Carles Puigdemont, li va argumentar a Mas que pensés que les eleccions del març no les guanyaria, que Junts pel Sí era una ocasió històrica i que pensés en ell mateix. Mas en va prendre nota i a la tarda va fer arribar un missatge a Casamitjana agraint-li la sinceritat.

Afegiu a aquests missatges que persones molt pròximes a Mas com el secretari del Govern, Jordi Baiget, entre altres, també eren conscients que quedaven poques sortides alternatives al president. Altres, com Jordi Vilajoana, va desconèixer fins dissabte la decisió definitiva de Mas.

LA CONFECCIÓ DEL PACTE

Una vegada teixit el més difícil (els aspectes polítics i personals perquè el líder assumís la situació) va tocar posar el pacte per escrit. Com en altres ocasions, quan pitjor semblaven estar les coses, es va treballar en l'acord. Divendres, quan en el partit ja s'estava començant a parlar de com enfocar la campanya electoral (fins i tot es dissenyaven caps de campanya, estructura, continguts...), Mas ja va exposar en alguna reunió la decisió, o l'opció. I a les deu de la nit del divendres, dues hores després que l'última reunió coneguda, auspiciada per la CUP acabés sense acord respecte a les dues propostes sobre la taula (elecció del ‘president’ per primàries tres mesos més tard de la investidura d'un primer president, o mitjançant una assemblea de càrrecs electes), acabés sense acord algun i amb cares llargues.

La cita nocturna va durar dues hores i aquí, segons confessa CDC, van ser ja els homes de Mas els que van posar definitivament a la CUP sobre la taula l'acord basat en la renúncia mútua. El principi d'acord es va tancar a mitjanit. I dissabte al matí van arribar els textos de la CUP a Palau, a les deu, contestats pel president amb esmenes per encarir el sacrifici que Mas exigia a canvi als cupaires i que, com s'ha vist, no han sigut menors.

Quedava tan sols oficialitzar l'acord, sobre el qual ERC ha estat en tot moment en segona fila de la cuina decisòria. Com a màxim, els republicans van oferir des de dilluns un terreny de joc d'exigència mútua a tots dos per forçar una negociació que semblava impossible després del 'no' de la CUP de la setmana passada.

Notícies relacionades

La CUP recorda a Puigdemont que és el president de la ruptura

CUP: "Hem enviat Mas a la paperera de la història"

Tot va anar tan ràpid que el mateix Carles Puigdemont, estava dissabte menjant el menú del dinar habitual en el seu lloc habitual. Va rebre la trucada, va arribar a Palau a tres quarts de quatre i en menys d'una hora va dir que sí i va acceptar.

RENOVACIÓ A CDC

El nom de Puigdemont és part de la jugada, que té en la renovació total de CDC una altra de les seves cares. Mas deixa fora de les quinieles, de moment, els noms que ja treien el cap (Gordó, Turull, Rull…) i situa un home totalment allunyat del pujolisme, independentista de soca-rel i ideològicament situat en espais temperats i amb capacitat de diàleg. Tot, reservant-se sempre la carta de tornar a ser candidat i deixant molt clar que ell és qui pilotarà la refundació convergent i fins i tot la projecció exterior del procés si l'hi demanen. Tot per difuminar una decisió costosíssima, la de deixar la presidència. Només menys costosa que haver de deixar després d'una probable derrota al març, o el que seria pitjor, una victòria al març que no li permetés seguir governant.