El nou escenari català acosta la repetició d'eleccions també a Espanya

El veto definitiu de la CUP a Artur Mas com a president de la Generalitat tindrà importants efectes en la política espanyola. Per un costat, la negativa del partit anticapitalista a recolzar el candidat de Junts pel Sí, que en principi aboca Catalunya a nous comicis al mes de març (els quarts en poc més de cinc anys), ha provocat alleujament en el PP i el PSOE, que consideren que el procés independentista ara queda molt tocat. Però al mateix temps populars i socialistes veuen com les seves possibilitats d'arribar a la Moncloa, que ja s'anticipaven escasses, s'allunyen a la llum de l'escenari català. La repetició d'eleccions generals ara és encara més probable.  

El president en funcions, Mariano Rajoy, ha defensat fins ara la presumpta necessitat d'una gran coalició, integrada pel PP, el PSOE i Ciutadans, per “formar un Govern d'ampli suport parlamentari que generi confiança, a dins i a fora d'Espanya, i que proporcioni estabilitat i certesa a inversors i compatriotes”.  N'hi hauria prou amb l'abstenció dels socialistes (i el vot a favor dels d'Albert Rivera), cosa que el partit de Rajoy deia no descartar del tot si es donaven dos factors: la investidura de Mas, que agreujaria el conflicte territorial, i les suposades maniobres de la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, perquè el PSOE col·laborés en la investidura de Rajoy.

Els socialistes andalusos neguen amb rotunditat que pretenguessin l'abstenció al Congrés per permetre la reelecció del líder del PP, però en qualsevol cas el primer requisit tampoc es dóna: sense Mas com a president la possibilitat d'una gran coalició es dissipa.

LA CONDICIÓ PRÈVIA

Una cosa similar passa amb el full de ruta que tenia dissenyat el PSOE, que passava per aconseguir el suport de Podem i l'abstenció de Ciutadans. El seu secretari general i candidat, Pedro Sánchez, que està a la corda fluixa, es va veure obligat la setmana passada a aprovar, per la pressió dels principals barons, un document en què exigia al partit de Pablo Iglesias que renunciés a la seva proposta d'un referèndum vinculant a Catalunya sobre la independència abans d'asseure's a negociar.

Notícies relacionades

La CUP consuma el seu veto a Artur Mas

Reaccions després del veto de la CUP a Mas, en directe

Aquest requisit feia molt difícil l'entesa, encara més quan En Comú Podem, la coalició sota la qual es presentava a Catalunya Podem, amb altres forces, va aconseguir el 20 de desembre ser el partit més votat en l'autonomia (12 diputats) després d'una campanya que va tenir com a pedra angular el dret a decidir. Tot i així, i tot i que els principals líders territorials del seu partit apostaven per la repetició d'eleccions per concórrer amb un altre aspirant (les mirades es dirigeixen a Díaz), els col·laboradors de Sánchez, contra vent i marea, confiaven a segellar un pacte amb el partit d'Iglesias.

“Abans era molt difícil, ara sembla impossible”, explica un dirigent socialista, que considera que Podem no renunciarà en cap cas a la consulta a escassos mesos d'uns nous comicis a Catalunya. Així doncs, el més probable és que després de les catalanes del març vinguin les generals, al maig o l'abril.