¿Quines probabilitats hi havia que es produís un empat a l'assemblea de la CUP?
Alguns experts apunten que hi havia tres possibilitats entre 10.000 que la votació acabés en taules
/
Per a sorpresa de tots i incredulitat de molts, l'assemblea de la CUP que havia de decidir si la formació anticapitalista recolzava o no la investidura d'Artur Mas va acabar en taules; un insòlit empat de 1.515 vots a favor i 1.515 vots en contra. Tot just conèixer aquest resultat, es va obrir un debat a les xarxes socials sobre les possibilitats reals que es produís un empat. I la conclusió dels tuiters, alguns experts en matemàtiques i estadística, és que un empat era pràcticament impossible. Els experts es divideixen, segons les teories aplicades, entre una probabilitat de l'1,49% --que defensen entre altres l'economista i professor a la Columbia University Xavier Sala-i-Martin-- i la del 0,00033 que apunta el sociòleg i doctor en Ciències Econòmiques Salvador Cardús.
Salvador Cardús, molt vinculat al president en funcions, Artur Mas, ha calculat que acceptant com a equiprobables tots els casos possibles la probabilitat que l'assemblea de la CUP acabés en empat és de 33 entre 100.000 o, el que és el mateix, 3,3 entre 10.000.
La probabilitat de l'empat: pic.twitter.com/AvfR9gamMz
— Salvador Cardús Ros (@salvadorcardus) 27 de diciembre de 2015
A la mateixa conclusió ha arribat el catedràtic de Matemàtica Aplicada de la Universitat de Sevilla, Mario Bilbao, segons el qual l'empat seria possible en un 0,00033014 dels casos, cosa que defineix com "un succés impossible".
La probabilidad de que 3030 votantes en la #ANECUP empaten con 1515 votos es 1 / 3029 = 0.00033014, lo que corresponde a un suceso imposible
— Mario Bilbao (@mario_bilbao) 27 de diciembre de 2015
A la tesi de Bilbao, militant del Partit Popular, s'hi ha apuntat el jugador del Barça Gerard Piqué, que va ser un dels que via Twitter es va interessar per les probabilitats que hi havia que l'assemblea de la CUP acabés en taules.
Quina probabilitat estadística hi havia de que això acabés en empat?
— Gerard Piqué (@3gerardpique) 27 de diciembre de 2015
Després de llançar a la xarxa la seva pregunta, Piqué va retuitejar la resposta que va donar Mario Bilbao.
Més generosos en la seva taxa de probabilitats han sigut el tuiter Shinnoshanno, que es defineix com a "probabilista circumstancial" i que ha sigut recolzat pel professor Sala-i-Martin. Segons tots dos, la probabilitat d'empat era de l'1,49%. Shinnosuke ha qüestionat els càlculs tant de Cardús com de Bilbao.
El problema de #combinatòria d'aquest nadal. #anecup #anecup27d #empat pic.twitter.com/Fj7QpkWVem
— Shinnosuke 🎗️ #FreeCatalanPoliticalPrisoners (@shinnoshanno) 27 de diciembre de 2015
Xavier Sala-i-Martin li ha donat la raó.
.@shinnoshanno Tens raó. Si 3030 votants votan llençant moneda a l'aire, la probabilitat d'empat a 1515 és 1,49%.
— Xavier Sala-i-Martin (@XSalaimartin) 27 de diciembre de 2015
I a partir d'aquí s'ha generat un intens debat tècnic liderat per Shinnoshanno, que ha qüestionat en dos tuits les tesis de Cardús i de Bilbao.
Amb mateixa lògica: dos casos possibles, empat I no empat. 50% cadascun? https://t.co/FSugEyMjzN
— Shinnosuke 🎗️ #FreeCatalanPoliticalPrisoners (@shinnoshanno) 27 de diciembre de 2015
No són casos equiprobables (i serien 3031, no 3029). Sembla que li pesa més ser del PP que ser matemàtic. https://t.co/5bHlBiDuT3
— Shinnosuke 🎗️ #FreeCatalanPoliticalPrisoners (@shinnoshanno) 27 de diciembre de 2015
Consultat per aquest diari, Josep Domingo-Ferrer, catedràtic de Ciències de la Computació i director de la càtedra Unesco de Privadesa de Dades, ha recolzat aquestes últimes tesis. "La probabilitat és d'1,449%", ha afirmat Domingo. "Si consideres com a resultats victòria del 'sí', empat o victòria del 'no', evidentment l'empat és el resultat menys probable, amb l'1,449% de possibilitats davant del 49,27% que sortís el 'sí' o el 'no", explica, abans d'apuntar que l'empat és l'opció que té més possibilitats en relació amb la resta de combinacions possibles, "si es tenen en compte tots els possibles resultats del recompte, és a dir, 3.031 resultats (0 'sís' 3.030 'nos'; 1 'sí' 3029 'nos'; 2 'sís' 3.028 'nos'.... i així fins al final)".
Notícies relacionadesTambé Roger Guimerà, llicenciat en Física, doctor en Enginyeria Química i professor de recerca ICREA a la Universitat Rovira i Virgili, s'apunta a la tesi de l'1,44%. Al seu blog 'Regressions' ha publicat un article titulat 'La teoria de la probabilitat i l'Assemblea de la CUP', en què afirma que "en cas que assumíssim que tots els votants de l'assemblea tenien un 50% de probabilitats de votar 'sí' i un 50% de votar 'no', la probabilitat d'un empat era de l'1,45%, xifra no tan menyspreable". I afegeix: "Qualsevol altre resultat hauria sigut encara menys probable".
Cardús ho ha rematat amb una reflexió final. El debat sobre les probabilitats no deixa de ser un divertiment que oculta una situació més preocupant.
Quedi clar que el debat sobre la probabilitat d'empat és un entreteniment. El cert és que això només pot passar a Catalunya. Som originals.
— Salvador Cardús Ros (@salvadorcardus) 27 de diciembre de 2015
