AUDIÈNCIA NACIONAL

El jutge rebutja que sigui delicte recolzar la declaració d'independència

De la Mata arxiva una denúncia del fiscal contra el consistori de Sant Cugat del Vallès per sedició i rebel·lió

2
Es llegeix en minuts
Margarita Batallas
Margarita Batallas

Periodista

ver +

El jutge José de la Mata ha arxivat la denúncia presentada per la fiscalia contra l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès per un delicte de sedició i rebel·lió per haver recolzat la declaració d'inici del camí de ruptura aprovada pel Parlament de Catalunya.

El togat sosté que aquest acte està protegit per la Constitució com ha reconegut el Tribunal Constitucional en la sentència en què va declarar nul·la aquesta declaració.

La denúncia del fiscal es va presentar després que el fiscal en cap, Javier Zaragoza, instés els Mossos d'Esquadra a informar-lo de qualsevol acte de suport a aquesta declaració.

L'Ajuntament de Sant Cugat, a instàncies del grup municipal de CiU, va demanar que s'inclogués un suport a aquesta declaració en el ple del 16 de novembre després que el Tribunal Constitucional suspengués aquesta resolució i abans que dictés sentència.

CONTRA L'ACTUACIÓ DEL FISCAL

No obstant, el jutge rebutja aquesta iniciativa de la fiscalia i assenyala que el fiscal no ha actuat contra els parlamentaris que van aprovar la resolució ni contra les societats civils que van promoure la tramitació d'aquesta declaració. Per això, s'oposa que es pugui actuar contra els membres dels ajuntaments pel suport a aquesta resolució i no contra els parlamentaris.

Els parlamentaris compten amb fur i per això la fiscalia només podria actuar al Tribunal Superior de Justícìa de Catalunya, mentre que els regidors han de ser investigats a l'Audiència Nacional, ja que és el tribunal competent per investigar els delictes de sedició i rebel·lió.

A més, el togat adverteix que aquest suport s'anava a manifestar quan la declaració ja havia sigut suspesa, però no havia sigut declarada il·legal i que en la providència de suspensió, a la qual estava obligat per la llei, "es va requerir a autoritats molt concretes el seu deure d'impedir o paralitzar" qualsevol iniciativa per executar aquesta declaració, però aquest mandat no va arribar a la resta de les persones.

Així mateix, De la Mata subratlla que el Tribunal Constitucional ha establert, en la sentència en què anul·la la declaració, que la Carta Magna "consagra la més àmplia llibertat per a l'exposició i defensa públiques de qualssevol concepcions ideològiques".

ELS ARGUMENTS

També assenyala que "no consta" que s'adoptés ni s'inclogués a l'ordre del dia del ple municipal el suport a la declaració. I que aquest acte es limitava "a voler prestar el seu ple suport" a la resolució, i per això afirma que "era un acte de posicionament polític sense conseqüències jurídiques".

Notícies relacionades

Per aquests motius, De la Mata assegura que no hi ha cap delicte en aquesta actuació, ja que "no hi ha hagut aixecament violent o públic amb el fi de declarar la independència ni tumultuari per impedir l'aplicació de les lleis ni actes preparatoris d'aquests delictes".

Aquesta decisió és recurrible davant la Sala Penal. Altres jutjats de l'Audiència Nacional tramiten denúncies similars presentades per la fiscalia pel mateix motiu.