El partit hereu de Convergència busca el seu perfil ideològic

MENYS ORDRES / Els consultats coincideixen a demanar més horitzontalitat. No tots però la gran majoria citen la necessitat d’implantar les primàries i posar fi  a les ternes de candidats que proposen les agrupacions sectorials i territorials. Un mètode, l’actual, que tots saben que és una manera elegant de disfressar el mètode real d’elecció: el que decideix la cúpula.      El conseller de Justícia i membre de la direcció, Germà Gordó, proposa que «tant el secretari general del partit com el candidat a president i tots els caps de llista siguin elegits per part de tota la militància, no en un congrés del partit ni tampoc al consell nacional de la formació».     El canvi és radical i implicarà una renovació de cares. El conseller de Territori, Santi Vila, es mostra contundent sobre si hi ha d’haver també limitació de mandats: «Sens dubte, la gran batalla és el sistema de provisió de càrrecs, que ha quedat segrestat o per funcionaris o per persones que han fet carrera al partit i no han treballat mai al món real, cosa que és doblement nociva».      I quan es pregunta sobre qui ha de dirigir la futura organització, més enllà del nom d’Artur Mas, tot està obert. I més en l’actual fase. «El protagonisme ha de venir molt marcat per la gent. I a la direcció, els que tenim càrrecs hem de donar la nostra opinió, però sobretot que molta gent parli», opina el diputat de CDC al Congrés, Carles Campuzano.     Les bases territorials també reclamen veu. Demanen aquesta democratització, un concepte que no parla excessivament bé de l’actual model. Però miren endavant i, com és el cas del representant del partit al Prat del Llobregat, Jordi Gili, reivindiquen un partit que no es confongui amb el Govern: «Durant molts anys s’ha barrejat partit i Govern. És important que es distingeixin i que la veu de la gent del carrer s’escolti i sigui tan important com la dels càrrecs rellevants». Segons l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, «el paper del militant ha de tenir ritmes asimètrics, diferents velocitats. «Les sensibilitats diferents han de ser un actiu del futur».     En aquesta renovació, la intenció indissimulada és donar veu i pes al món local, a càrrecs municipals que avui potser no són gaire coneguts, però que sens dubte poden representar el canvi de cares necessari, si bé alguns dels actuals dirigents sens dubte pugnaran per figurar al pont de comandament.     Davant la llosa de la corrupció que penja, amb diverses causes obertes als jutjats i tota la família Pujol imputada, les propostes comencen a prendre cos. L’objectiu és anar a una injecció econòmica només basada en les subvencions públiques i en l’aportació de la militància i de persones a títol individual mitjançant mètodes com per exemple el crowdfunding, però amb un límit màxim. No és una posició unànime i hi ha veus partidàries més de la transparència que no pas de la limitació de les aportacions.     Finalment, però no és un tema menor, hi haurà batalla per la intensitat i velocitat de l’independentisme. Gordó, per exemple, reivindica com a nord «l’Estat propi», que és el que figurava al programa del 2012. L’eix central passarà per reivindicar-se com l’independentisme assenyat. El de «fem-ho, però fem-ho bé». «I tot plegat no se salvarà de la batalla dels noms, perquè tal com afirma Santi Vila, «als països llatins, el nom fa la cosa i els discursos que es facin aniran directament vinculats a la solvència de qui els faci».