La CUP obre la porta a investir Mas i ho deixa en mans de la militància

Moment per filar prim, molt fi. Per fixar-se en els detalls perquè, com va dir Gustave Flaubert i va popularitzar l'arquitecte Ludwig Mies van der Rohe, "Déu està en els detalls". La CUP ha evitat aquest dijous explícitament vetar la investidura d'Artur Mas com a president. Per primera vegada des del mes de juliol, quan a la sortida de la cimera que va rellançar la llista única es va dir que els anticapitalistes mantindrien una línia de no confrontació amb CDC i ERC en el 27-S, una cosa que va enervar la força assembleària, la CUP ha dit sempre sense embuts que no votaria Mas. Sent això un fet, ara són possibles les interpretacions que es vulguin. Per exemple, que els anticapitalistes s'obren a un pacte, encara que deixen que la militància el ratifiqui en una assemblea extraordinària.

¿Què sustenta aquesta interpretació? La CUP ja ha paït que la posició convergent de no renunciar al seu líder és ferma. O Mas o març, és a dir, eleccions. I, també, la perceptible rebaixa de tensió ambiental després d'uns dies en què l'artilleria declarativa convergent ha bombardejat les posicions cupaires amb duresa. 

La molt coral roda de premsa de la CUP al Parlament ha servit per posar en relleu dos punts destacats. El primer, per absència de veto, sobre la investidura de Mas. El segon, de caràcter procedimental, sobre com opera la força assembleària, que més o menys es resumeix així: la CUP diu avui 'no' a Mas perquè així ho va decidir l'assemblea general, i només l'assemblea general oberta pot canviar aquest vot. En aquest context, l'equip negociador només pot presentar davant aquest macroòrgan assembleari una proposta i serà el conclave el que decidirà. Així, Antonio Baños i la resta es van remetre a les negociacions amb Junts pel Sí i a l'espera d'una nova "proposta", que no necessàriament ha de ser una "proposta de nou candidat".

Prèviament, la diputada cupaire Eulàlia Reguant havia assenyalat que el seu grup no està "fent xantatge" a Junts pel Sí, missatge amb què determinades veus percuden en els últims dies. "Tot el que ja s'ha pactat, també la resolució secessionista, estava inclòs en el programa de Junts pel Sí". I sent així, el munt de declaracions abocades en els últimes dies no tenen per a la força anticapitalista una altra explicació que el retorn de certs sectors de CDC al "neoautonomisme" i la recuperació de la "negociació a Madrid com a escenari". "Amb nosaltres ni peix al cove , ni puta i Ramoneta", ha advertit Baños, que també ha denunciat "la campanya mediàtica, per part de consellers, com Andreu Mas-Colell i Francesc Homs, a més de diversos opinadors".

Els anticapitalistes també s'han mostrat molt molestos amb les paraules de dimecres del president d'ERC, Oriol JunquerasOriol Junqueras, insistint que el seu candidat segueix sent Mas. La diputada Gabriela Serra, de fet, ha col·locat el republicà sota el mateix epígraf de #pressingCUP en què estan ubicats els convergents.

L'ESTRATÈGIA

Convergència confia que finalment la CUP cedirà en la qüestió de la investidura de Mas. Per això, esperen que s'engrandeixin el que qualifiquen d'esquerdes internes en la formació anticapitalista.

Notícies relacionades

Romeva es mostra convençut que hi ha d'haver acord amb la CUP

O Mas o març

A CDC es comenta un article recent de Blanca Serra, una històrica del moviment de l'esquerra independentista radical, que critica el vot de la CUP al costat del PP, Ciutadans i altres forces contra la investidura de Mas, fet que "bloqueja les possibilitats de la resolució aprovada fa uns dies". I afegeix: "Menys micros mediàtics i menys xafarderies a través dels mitjans, i més treballar perquè tiri endavant ara mateix el contingut de la resolució".

Convergència també sosté que algun referent de la CUP a nivell municipal està obert a investir Mas. Per això, l'estratègia convergent serà la d'emplaçar (en positiu) a l'acord els anticapitalistes, oberts a seguir negociant aspectes del pla de xoc social i del procés constituent, però no la figura del candidat a la reelecció. Confien així que el còctel de pressió externa i dissensions internes acabaran per fer canviar d'opinió la CUP.