Mas es planteja desobeir una eventual inhabilitació pel 9-N

El pes específic d'Artur Mas dins del procés sobiranista va augmentar ahir, just quan l'aritmètica parlamentària i, sobretot, la CUP han posat en dubte la vigència del que fins ara ha sigut entès com el principal actiu humà del procés sobiranista. Ni en el millor dels somnis el més audaç dels seus assessors s'hauria imaginat mai un dia més rodó que el d'ahir. El 75è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys va servir de marc emotiu d'una jornada en què el president dels catalans va afrontar la justícia espanyola per haver-se atrevit a posar les urnes el 9-N passat en un procés participatiu prohibit per l'Estat. Davant els mitjans, el líder de CDC va mostrar seguretat; es va vestir de paladí de la democràcia; va llançar un heroic deixeu-me sol als jutges -amb l'assumpció completa de la possible culpa-, i fins i tot es va alegrar amb les escletxes que el Govern de Mariano Rajoy va deixar obertes perquè ell colés una pseudo-consulta. I sobretot, potser com a gest de complicitat a la CUP,va verbalitzar per primera vegada la seva disposició a desobeir l'ordenament legal espanyol, arribat el cas.

El llarguíssim espot de reivindicació de la figura de Mas com a líder indiscutit del procés va començar amb un bany de masses (fins a 6.000 persones es van congregar per mostrar-li el seu suport, desenes d'alcalde inclosos), a l'entrada i la sortida del Palau de Justícia. Aglomeració que va motivar que, a la tarda, la Fiscalia General de l'Estat anunciés que «utilitzarà els mitjans legals» a la seva disposició «per preservar la independència dels tribunals».

En la declaració davant el jutge, escena per a la qual es va desposseir els advocats dels seus mòbils (amb càmera) i on van ser presents, fet inusual, els escortes del president i del jutge, no se sap ben bé per què, Mas va afirmar que ell era l'«únic responsable» i «promotor polític» del 9-N.

70 MINUTS DAVANT EL JUTGE

En els 70 minuts que va durar el trago, Mas només va respondre a les preguntes del magistrat Josep Manel Abril. L'advocat defensor, Javier Melero, no en va formular cap. Mas va fer una introducció de 10 minuts abans que comencés l'interrogatori. «No entenc per què sóc aquí i he de donar explicacions, perquè el 9-N és una decisió política», va assenyalar.

Va subratllar -amb una gran satisfacció quan ho va fer davant els mitjans- que el Govern no va recórrer el procés participatiu fins a 15 dies després de convocar-lo, fer que li va donar temps de traçar tot el guió i ordenar els moviments a realitzar. Aquell 4 de novembre va finalitzar la preparació del 9-N. A partir d'aquí, va dir, l'execució va quedar en mans dels 40.000 voluntaris. I ficant el dit a la llaga del Govern, va afirmar que el succedani de consulta podria haver-se suspès el 9-N el mateix dia. «Estava expectant del que podien fer altres autoritats i vaig veure que ningú feia res, i per això es va seguir endavant», va al·legar a la sala. El TC podria haver recorregut a la justícia ordinària i tampoc ho va fer. El president li va dir al jutge que no busqués més responsables. «El responsable sóc jo», va afirmar contundent.

REIVINDICACIÓ DE SÁNCHEZ ULLED

Notícies relacionades

El jutge Zamarriego pregunta a la fiscalia si cita a declarar com a testimoni Salvador Illa en el cas Leire Díez

Hisenda activa el procés per aprovar el nou model de finançament i fixa data per a les reunions amb les comunitats

El fiscal Emilio Sánchez Ulled, que va estar acompanyat del fiscal superior de Catalunya, Josep Maria Romero de Tejada, va sortir en defensa de la fiscalia i va manifestar: «La fiscalia és única per a tot l'Estat i actua sotmesa a la legalitat i a la imparcialitat, tant avui com quan va informar el 9 de novembre de forma desfavorable a la retirada de les urnes». I és que Sánchez va ser el mateix que va emetre el dictamen davant les diverses denúncies presentades.

Per Mas, la querella és només una peça de la partida política. El fruit «de la ràbia» d'alguns, és a dir del Govern, per l'èxit de la pseudoconsulta. I com a peça política, Mas espera que s'arxivi. I si no és així i l'inhabiliten (això podria demorar-se fins a quatre anys), el president, potser pres de l'esperit rupturista que impregna el post 27-S, va assenyalar que podria fins i tot desobeir aquesta sentència. «Depèn del moment en què estigui Catalunya, de la situació jurídica», és a dir, en funció de si s'ha aprovat la llei de transitorietat, que, per als convergents, marca el tall d'amarres amb Espanya. La desconnexió. Un Mas aclamat per la gent i sent comparat per Companys, un Mas que es vanagloria dels errors del Govern. Un Mas que esmenta obertament i en primera persona la ruptura amb l'Estat. Un Mas, en definitiva, una mica més difícil de negar-li la investidura. Encara que la CUP és la CUP.