El Poder Judicial pretén fer un gir conservador al TSJC

Lesmes considera que el tribunal català hauria d'haver actuat abans contra Mas

L'actual president, Miguel Ángel Gimeno, vol renovar, però el CGPJ busca un relleu

Manifestants esperen la sortida de Mas del TSJC, ahir.

Manifestants esperen la sortida de Mas del TSJC, ahir. / ALBERT BERTRÁN

3
Es llegeix en minuts
MARGARITA BATALLAS / MADRID

El Consell General del Poder Judicial tornarà a viure en els pròxims mesos un intercanvi de cromos per conformar un poder judicial conservador. A finals d'aquest any i principis del 2016 vencen les presidències dels tribunals superiors de justícia de Catalunya, València, Andalusia, Castella-la Manxa i Castella i Lleó. Per això, les quinieles ja s'han posat en marxa. L'actual president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, vol repetir mandat, però  se citen els noms d'altres jutges conservadors que podrien disfrutar de més benediccions per part de Carlos Lesmes, que compta amb una «majoria indestructible al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) perquè el seu favorit sigui l'elegit.

Fonts d'aquest organisme assenyalen que el més probable és que a finals d'aquest mes es convoquin les places. En els 20 dies que durarà el concurs s'hi pot apuntar qualsevol jutge que faci 15 anys que exerceix com a magistrat. La seva designació és discrecional, és a dir, no compten només els anys de carrera sinó altres mèrits, com la seva capacitat per sintonitzar o no amb altres institucions.

LES DIFICULTATS / Gimeno no està en la millor posició per repetir mandat (es renova cada cinc anys), ja que va ser designat per l'anterior CGPJ, el que va presidir Carlos Dívar, que llavors comptava amb una majoria progressista. Ara les majories han canviat i compten amb més números els jutges que pertanyen a la conservadora Associació Professional de la Magistratura que els de la progressista Jutges per a la Democràcia.

Però a més de les fílies i de les fòbies, en el cas de Gimeno s'hi sumen altres circumstàncies. La decisió del Govern de Mariano Rajoy de deixar en mans de la justícia la resolució del repte català influirà en la identitat de l'elegit.

En cercles judicials de Madrid i Barcelona es diu que Lesmes i Gimeno van mantenir un tens intercanvi d'impressions el mes de juliol passat en un acte oficial sobre la querella de Mas. Sembla que el president del CGPJ ja sabia que el PP volia el cap de Gimeno per no haver fet que el jutge instructor actués amb més celeritat contra el president pel 9-N. El president del TSJC li va explicar que s'havien pres les coses amb calma per no interferir en el 27-S. Una resposta que no va satisfer Lesmes, ja que li va retreure que podia haver actuat abans perquè la querella va ser admesa el desembre passat. El president del CGPJ aprofita qualsevol ocasió per pronunciar-se sobre la qüestió catalana, com va fer ahir en un l'obertura de la justícia militar a l'apel·lar a la necessitat que les institucions col·laborin en els mecanismes de la convivència pacífica.

L'avís de Lesmes no va caure en sac foradat i Gimeno el va intentar contrarestar amb l'acord de la sala de govern del TSJC de dimarts passat criticant els supot rebut per Joana Ortega i Irene Rigau quan van anar a declarar. «Va ser una bona reacció», apunten alguns vocals del CGPJ. Aquest organisme va fer seu l'acord del tribunal .

Notícies relacionades

ALTRES NOMS / Des del CGPJ, però, no es vol deixar res a la improvisació i ja es comencen a estudiar altres noms per ocupar aquest càrrec. La conservadora María Eugènia Alegret, que ja va presidir el TSJC, és la més citada. La seva plaça no va ser renovada per l'anterior Poder Judicial, el que presidia Dívar. Però en aquesta quiniela també apareixen altres magistrats, com Pablo Llanera, actual president de l'Audiència Provincial de Barcelona i president de l'APM. També s'esmenta Fernando Lacaba, actual president de l'Audiència Provincial de Girona.

La designació d'aquests càrrecs es portarà a terme previsiblement al gener. El 17 de desembre està convocat un ple, però el més probable és que el CGPJ esperi que passi el 20-D. Per això, hi ha temps per intercanviar cromos, perquè les presidències d'Andalusia i el País Valencià també són importants pels casos dels ERO i Gürtel.