Mas condiciona les millores socials a aconseguir l'Estat propi

Governi qui governi a Catalunya, sigui de dretes o d'esquerres, no podrà incrementar la inversió social si no és mitjançant un Estat propi. Aquest és el missatge que el president i candidat de la llista de Junts pel Sí, Artur Mas, va desplegar ahir en un acte de campanya dedicat al benestar social a Barcelona.

«No critico els que diuen que s'ha de canviar el Govern per fer les coses millor, però han de tenir l'honestedat de dir que per molt canvi de Govern que hi hagi, mentre els recursos siguin els que són, arribarem on arribarem, que no serà gaire lluny», va asseverar. I va posar com a exemple que fins i tot la tresoreria del Govern ara mateix «depèn de Madrid». En concret, del Ministeri d'Hisenda.

Ho va dir davant diversos representants de les entitats socials, a la seu del grup TEB, dedicat a la inserció de persones amb discapacitat intel·lectual. Un acte en què va reconèixer els deutes pendents amb l'anomenat tercer sector social i les farmàcies. Va denunciar l'ofec estatal i que, a l'hora de prioritzar, el Govern està obligat per llei a començar per pagar els interessos del deute i després les nòmines.

Una de les promeses programàtiques de Junts pel Sí és convertir l'actual renda mínima d'inserció, coneguda popularment com la PIRMI, en una renda de ciutadania, com reclama des de fa anys el tercer sector i com ja apareixia en el pacte entre CiU i ERC el 2012.

Mas va confirmar que aquest és un dels seus objectius, però va avisar que aquest projecte té a la vegada un aspecte positiu -que es recolzi les persones que «es queden enrere»- i un altre amb què «s'ha d'anar amb compte», que és el risc que «cronifiquem persones que simplement visquin d'un subsidi sense cap altre estímul, i això no és bo per a ningú, tampoc per a ells». Aprofundint en aquesta idea, el líder de CDC va fer seves unes paraules prèvies de la monja Viqui Molins, que havia intervingut just abans: «La Viqui deia ara que s'ha trobat molta gent que té com a aspiració viure de la PIRMI».

POBRESA ENERGÈTICA / Una altra de les promeses electorals és recuperar el decret de pobresa energètica, que el Govern del PP va aconseguir aturar portant-lo al Tribunal Constitucional per vulneració de competències. Un decret que, per una altra banda, les entitats socials van considerar molt poc ambiciós per les limitacions que va posar per accedir a aquesta prestació. Mas va esgrimir que el Govern havia invertit 10 milions d'euros en l'actualització de les ajudes, però no va concretar si la seva intenció és ampliar-ne els marges perquè de forma més àgil es puguin beneficiar de les ajudes els que les requereixen. I va insistir en el missatge central: no pot haver-hi una política social més ambiciosa mentre Catalunya segueixi vinculada a l'Estat. Amb tot, va defensar que el seu Govern ha marcat línies vermelles i ha augmentat els diners destinats a la renda mínima.

Notícies relacionades

Ayuso projecta unitat amb Feijóo

La ponència del congrés evita els temes difícils i endureix l’ideari

Mas també va reflexionar sobre una de les frases del seu programa, que afirma que l'elevat índex d'atur, entre altres factors, és «el resultat de polítiques equivocades». El president va defensar un canvi de model productiu i fins i tot de la legislació laboral, per anar cap a l'anomenada flexiseguretat, la que apliquen països del centre i nord d'Europa, basada a protegir el treballador però també a facilitar la flexibilitat de les empreses, mitjançant un pacte en què sindicats, governs i parlaments van de la mà.

L'acte també va comptar amb el suport del pare Manel, que forma part de la llista de Junts pel Sí, i del cap de llista per Lleida i responsable territorial del Banc dels Aliments, Josep Maria Forné, que també va demanar «que ningú s'instal·li en la subsistència assistencial». El pare Manel va demanar disculpes als que discrepin del pas polític que ha fet. «Em dedico a treballar perquè la gent no entri a la presó», va esgrimir. «Estic obert a tothom i sempre he procurat estar amb la gent sense mirar el color ni el carnet del partit».