Sánchez vindica el seu catalanisme en l'inici de la seva gira electoral

En l'agenda de Pedro Sán-chez, fins en set dies del setembre hi apareix la paraula Catalunya. Tarragona va ser ahir la primera estació del secretari general del PSOE en l'intent d'ajudar a salvar els mobles al PSC de Miquel Iceta el 27-S, i així millorar les seves pròpies expectatives de cara a les generals. Dos reptes encadenats que passen per mobilitzar l'electorat més tradicional dels socialistes catalans, aquells votants que solien vibrar amb les intervencions de Felipe González, primer, i José Luis Rodríguez Zapatero, més tard. I per a aquesta primera incursió, Sánchez es va preparar algunes cartes per mirar de convèncer indecisos i desmobilitzats que l'anomenada tercera via no és cap quimera. Va apostar perquè la seva reforma federal de la Constitució inclogui el reconeixement de la «singularitat» de Catalunya i va dir sentir-se «catalanista».

El missatge de Sánchez no buscava sols ajudar Iceta a despertar l'elector antiindependentista que dubta de si votar el 27-S. També volia amb aquest arravatament catalanista desenredar el sempre sinuós discurs territorial del PSOE i ressituar la brúixola oficial del partit després de les anades i vingudes de l'expresident Felipe González, que primer va comparar la situació catalana amb la que es vivia a l'Alemanya prèvia al nazisme per després defensar que Catalunya ha de ser reconeguda com a «nació». Això últim va agradar en gran manera al PSC, però Sánchez s'ha afanyat a puntualitzar-lo per evitar que els seus barons territorials tornin a encendre les llums d'alarma.

Sense entrar en detalls sobre el que inclouria aquesta «singularitat», el líder del PSOE va basar l'argumentació en els llaços històrics i sentimentals que uneixen Catalunya i Espanya per advertir del «daltabaix emocional» que suposaria la ruptura. Va trenar un discurs ple d'al·lusions a referents de la cultura catalana, com Joan Manuel Serrat, Raimon i Lluís Llach -li va passar per alt que concorre a la llista Junts pel Sí-, Albéniz, Dalí, Miró o Manuel Vázquez Montalbán, així com el llegat de la Barcelona olímpica del 1992.

Notícies relacionades

Mas, a González: "Per donar lliçons de democràcia als catalans s'ha de tenir molta audàcia"

Rabell i Errejón insten a votar el 27-S per Sí que es Pot per tenir un govern de la "gent comuna"

L'«EXTREMA DRETA» DEL PP / Com tantes altres vegades, Sánchez va repartir la mateixa dosi d'estopa a Artur Mas que a Mariano Rajoy, repetint que ni el primer representa tot Catalunya, ni el segon a tot Espanya. «Catalunya no és de Mas, ni de Romeva, ni de Junqueras [...] Espanya no és anticatalana, ni de dretes, ni insolidària. Espanya no és el PP», va postil·lar. En un intent de neutralitzar les envestides de Rajoy dissabte a Lloret de Mar, qüestionant la «credibilitat» dels socialistes, va acusar el president de governar «només per a l'extrema dreta del seu partit».

Va tornar a unir els dos mandataris en els seus dards en relació amb la corrupció per recriminar-los que «confonguin la pàtria amb el patrimoni». I va animar els catalans a eradicar-la també amb el seu vot: «Qui vulgui una Catalunya millor, que digui adéu a Mas, al 3% i a Pujol».