Junts pel Sí preveu un referèndum només després d'altres eleccions "constituents"

La candidatura de CDC, ERC i entitats independentistes, Junts pel Sí, ha presentat el "full de ruta cap a la independència", en un acte a la seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Els plans de la candidatura no preveuen un referèndum fins després que se celebrin unes noves eleccions "constituents" i després de la declaració d'independència per part del Parlament. Amb tot, en la seva intervenció, el comissionat del Govern per a la transició nacional, Carles Viver Pi-Sunyer ha deixat oberta la porta a la possibilitat que abans es pugui acordar amb l'Estat: "Un hipotètic referèndum vinculant que ens puguin oferir, sobre el qual estarem expectants".

Els passos previstos per la candidatura són: el mandat de la ciutadania el 27-S (una majoria en escons, suficient, segons han proclamat reiteradament), la declaració solemne d'inici del procés, la primera fase del procés constituent, la creació d'un Govern de concentració, la proclamació de la independència, la llei de transitorietat jurídica, la del procés constituent (la que regularà els mecanismes per elaborar una Constitució), les eleccions constituents i finalment la redacció i aprovació per referèndum de la Constitució definitiva.

Pi-Sunyer ha afirmat que si el 27-S dóna majoria d'escons a l'independentisme, immediatament s'aprovarà una declaració del Parlament d'inici del procés, amb una comunicació a l'Estat i "als líders de la comunitat internacional", així com el mandat a la Generalitat perquè iniciï el procés.

Sense data

En paral·lel es desplegarà la participació ciutadana per elaborar la Constitució pròpia. També es posaran en marxa les anomenades estructures d'Estat. I la gestió ordinària, que Pi-Sunyer ha resumit en qüestions com la cohesió social, la lluita contra la pobresa i en favor de la recuperació i la creació d'ocupació. No hi ha un termini entre aquesta fase i la proclamació de la independència. Ho decidiran "els dirigents, en el moment en què es consideri", ha afirmat.

La proclamació d'independència seria el següent pas, acompanyada d'un mandat d'aprovar, "en un termini breu", l'anomenada llei de transitorietat jurídica. Una llei per evitar que hi hagi "salts al buit", i que regularà qüestions com la nacionalitat, el règim lingüístic, les institucions i els drets fonamentals però sense entrar en detalls, perquè hauria de ser, sempre segons els plans de Junts pel Sí, la Constitució la que regularia aquest marc amb més concreció.

Un altre pas serà l'anomenada llei del procés constituent que encaixarà la participació ciutadana prèvia sobre la Constitució, amb el procés parlamentari d'elaborar la Constitució. La llei de procés constituent fixarà un termini d'un mes per convocar eleccions "constituents".

Notícies relacionades

Rajoy: "Intentaré frenar la independència de manera intel·ligent i proporcionada"

La Generalitat dóna instruccions als ajuntaments per evitar un ciberatac el 27-S

Només després d'aquestes eleccions se celebraria el referèndum de ratificació de la Constitució. El comissionat de la Generalitat ha dit que el procés no està "petrificat", però que s'haurà de preservar amb "convicció, tossuderia i coratge sense que ens distregui el soroll, que serà molt", ha afirmat el comissari per la transició nacional. Segons l'acord presentat fa un mes en la presentació de Juns pel Sí, el procés entre el 27-S i les noves eleccions serà de 18 mesos com a màxim.

En l'acte hi han intervingut el coordinador general de CDC, Josep Rull; la secretària general d'ERC, Marta Rovira; l'expresidenta de l'ANC, Carme Forcadell; l'exlíder d'Òmnium Muriel Casals, i el president de l'Associació de Municipis per la Independència i alcalde de Girona, Carles Puigdemont.