Reescriure la història

Quatre dies després de la confessió de Jordi Pujol, l'escriptor Toni Sala començava a publicar al seu blog una sèrie de notes per explicar el «desengany» de tants, per reaccionar davant la «cara de lluç» que li havia quedat a mig país, a l'autor el primer, per aclarir «fins a quin punt el cas Pujol ens afecta a cada un de nosaltres». Va escriure durant aquell estrany estiu fins a l'11-S que la Diada demostrava que el catalanisme deixava enrere Pujol com un pes mort. Aquests textos es van convertir en un llibre, El cas Pujol. Reflexions sobre el terreny, que va obtenir els premis Ciutat de Barcelona i de la Crítica.

Toni Sala mirava al passat -«El lideratge, la presència generalitzada de Pujol al  país (...) ¿va ser també una ocupació? ¿I en quina part per força seva? ¿I en quina part per la nostra debilitat»- però en aquest dietari no se sentia obligat a reescriure tota la història recent de Catalunya. O del nacionalisme. O la biografia de Pujol. És el que reclama a La gran vergonya Lluís Bassets, que considera que el reconeixement del frau obliga a revisar el balanç del pujolisme «i estén un oceà de dubtes sobre els molts assumptes, inclosos els de Banca Catalana, que van acompanyar tota la seva gestió a la Generalitat». I reescriure, literalment en el seu cas, és el que van haver de fer Francesc-Marc Álvaro amb el seu Ara sí que toca! i Félix Martínez i Jordi Oliveres amb ¿Quién es Jordi Pujol? Dues versions forçosament revisades d'antics títols. Álvaro enterra el pujolisme. ¿Un referent, amb autoritat moral, credibilitat, que «digui a tothom que hi ha futur»? «El referent havia deixat de ser-ho i ell ho sabia», conclou. I a referent mort, visca el referent.

Notícies relacionades

De tornada a l’advocacia laboralista

La jutge de l’espionatge amb Pegasus i Candiru anul·la la imputació d’Azón

Un «al final mata el pare» que comparteix Maiol Roger a Jordi Pujol. La gran família, que apunta als satèl·lits de la galàxia Pujol sense acabar de llançar el dard final al centre de la diana -«La corrupció ha envoltat Pujol durant els 34 anys en què ha mantingut amagat el seu secret, i la seva actuació ha variat entre el silenci, la justificació o l'omissió»- com sí que fa Pere Ríos, secundat en dos pròlegs per José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo, a Banca Catalana: caso abierto, que sense manies vinculen la «suposada herència» de Pujol al saqueig de Banca Catalana.

I finalment, si queda algú encara que vulgui llegir frases com «Jordi Pujol ha sigut un patriota que ha fet tot el que ha fet pensant sempre en Catalunya», pot acudir a Jordi Pujol. Del relat al silenci. Vint testimonis de primera mà, de Roser Pros-Roca. Encara que per aconseguir-los hagi hagut de desempolsar fins i tot Joaquim Gomis.