«No és boda, és poligàmia»

En més d'un casament, la família d'un contraent i de l'altre amb prou feines es coneixen. Coses de les distàncies físiques, cosa dels feelings. Però un casament és un casament, i ningú hi vol faltar. En especial si encara queden per repartir parts suculentes d'un pastís que, diuen, promet.

Ahir tots es van posar les seves millors gales. El nuvi, o un dels nuvis, va lluir el color blau de moda a les americanes. Blau elèctric. El color més transversal: l'han usat el president de l'eurogrup, l'hereu dels Agnelli, l'actor de Breaking Bad R.J. Mitte... i fins i tot el líder de Ciutadans, Albert Rivera.

Bé, no, Rivera seria massa transversalitat en l'enllaç d'ahir. I això que, segons confessava entre bambolines una consellera, l'acte a la terrassa del Museu Nacional d'Història no era un casament, era «poligàmia». A la terrassa es podien tastar totes les variants del Bacardí, cognom de l'insigne Facund Bacardí, emigrant de Sitges. Català. Venia com l'anell al dit a un acte sobiranista. Hi va ser gairebé tot el Govern (anotin les absències de Germà Gordó i Felip Puig, titulars de Justícia i d'Empresa, respectivament), alts càrrecs i dirigents convergents. D'ERC la representació era nombrosa però no tant. Més tímida, diguem-ne.

Llista de convidats

I hi va haver cordialitat però amb un ambient una mica «estrany», paraula que va usar el nuvi Romeva per admetre el que s'ha esmentat anteriorment: que per a molts era la primera vegada. La primera festa compartida. Però l'objectiu s'ho mereixia: l'emoció de l'enllaç, la inauguració d'un temps nou en què els protagonistes volen independitzar-se. Junts.

No hi va faltar Toni Albà, ni l'expresident del Parlament Joan Rigol al costat de la seva dona, ni el líder del nou partit Demòcrates de Catalunya, sorgit d'Unió, Antoni Castellà, ni el dirigent de Súmate, els castellanoparlants per la independència, Eduardo Reyes, ni el jutge suspès Santi Vidal, ni Marina Geli, exconsellera del PSC, ni Toni Comín, d'Avancem...

Ni hi van faltar un bon nombre de ciutadans anònims, que no eren a la llista de convidats. «Convidat no sóc no, jo sóc un ciutadà normal i corrent», deia un senyor. Per a espontanis com ell hi havia dues opcions: la terrassa, darrere d'una cinta vermella, o una sala amb televisió.

Com en tot enllaç, els organitzadors corrien amunt i avall nerviosos amb els últims detalls. «I en aquest moment els faig entrar i que pugin a l'escenari, ¿no?», preguntava una veterana convergent organitzadora d'actes.

I va arribar el moment. Oriol Junqueras anava uns passos davant de Mas, abans de sortir a escena. I al costat del president, Muriel Casals, Carme Forcadell i Romeva. Sense eufòries forçades. Minuts abans, Jordi Sànchez seguia treballant en una taula quadrada, i rebia la visita d'Albà. En la distància, Pep Guardiola havia confirmat que tancarà la llista. El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, va ironitzar sobre aquest fitxatge: «Era un bon entrenador, les seves habilitats polítiques no em consten».

Notícies relacionades

El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya

Els malnoms i paraules clau de la trama de Santos Cerdán i Ábalos: «petit», «pitbull», «barriguitas» o «tinc cafè per a tu»

Va arribar l'acte, els discursos i els crits d'«¡independència!» quan el nuvi Romeva va descriure les bases emotives de l'enllaç, al qual va anomenar (mai més ben dit per a un casament) Junts pel Sí.

Tots van cantar Els segadors i se'n van anar, després d'algunes converses informals. Sense copes ni brindis ni canapès, per allò que s'ha d'apostar per l'austeritat.