Els partits enterren per enèsima vegada la llei electoral

CiU, ERC i ICV renuncien ara a votar la norma davant la falta de suports

36 anys després, Catalunya encara és l'única autonomia sense legislació pròpia

Reunió de la ponència sobre la llei electoral catalana, el 6 de març passat, al Parlament.

Reunió de la ponència sobre la llei electoral catalana, el 6 de març passat, al Parlament. / ALBERT BERTRAN

2
Es llegeix en minuts
JOSE RICO / BARCELONA

De fracàs en fracàs i tiro perquè em toca. Els partits catalans van subscriure ahir l'enèsim ridícul amb la llei electoral, que tornarà a guardar-se al mateix calaix del Parlament on reposa des de fa ni més ni menys que 36 anys. Aquest intent és el que ha estat més a prop de fructificar, però ha tingut el mateix final de sempre: Catalunya seguirà sent l'única autonomia sense llei electoral pròpia. Els grups parlamentaris van donar carpetada a la ponència al constatar que l'esborrany aprovat no comptava amb els 90 vots necessaris per ser ratificat, donat l'enroc de totes les forces en l'etern escull del sistema electoral. Amb aquesta decisió, CiU, ERC i ICV-EUiA es van desdir de la seva paraula de forçar la votació de totes maneres per assenyalar el PSC com a culpable.

Quan les negociacions es van bloquejar, Convergència, Esquerra i Iniciativa van emparaular una solució d'emergència: consagrar la fórmula vigent (derivada de la normativa estatal) i desbloquejar les llistes perquè els votants poguessin marcar candidats preferents a la papereta. No obstant, aquestes tres forces necessitaven d'un quart grup per fer tirar endavant la reforma, i el PSC va rebutjar des del primer moment avalar un text que no impliqués un canvi de model electoral.

VOTACIÓ TANT SÍ COM NO / De fet, el febrer passat, el diputat de CiU Lluís Corominas va assegurar que la norma es votaria amb acord o sense  per retratar els grups que no l'acceptaven. «La portarem a votació. Aquesta vegada no es quedarà en ponència; aquesta vegada el contingut intentarem portar-lo els pròxims mesos a aquesta Cambra. I, en tot cas, qui no hi estigui d'acord que digui per què, i si no hi ha els 90 vots, que se sàpiga per què no hi ha 90 vots i per què no tenim llei electoral», va assegurar llavors Corominas. No obstant, fonts de la ponència van argumentar ahir que finalment s'ha optat per no forçar aquesta votació «per no degradar la imatge del Parlament».

Notícies relacionades

Aquesta última negociació ha dibuixat dos blocs. D'una banda, CiU i ERC s'han mantingut parapetades darrere de la representativitat territorial per no acceptar un escrutini únic dels vots, per entendre que beneficiaria Barcelona en detriment de Girona, Lleida i Tarragona -on convergents i republicans han tingut històricament més força electoral-. De l'altra, el PSC, el PPC, ICV-EUiA, Ciutadans i la CUP -amb el vot més concentrat a l'àrea metropolitana- estaven d'acord en el recompte nacional i proposaven que els diputats s'assignessin per circumscripcions per blindar la representativitat.

A més, aquest enèsim fracàs converteix en paper mullat modificacions en l'administració electoral catalana i mesures de transparència i foment de la participació. El text acordat creava una Sindicatura Electoral Catalana, enduria el règim d'incompatibilitats, imposava una rebaixa salarial als diputats que compaginessin l'escó amb altres activitats, establia el vot anticipat als ajuntaments, implementava l'enviament conjunt de la propaganda electoral i flexibilitzava els blocs informatius en els mitjans públics.