Llei electoral: últim assalt

¿S'arriscaran els partits catalans a tornar a fer el ridícul amb la llei electoral? L'amenaça de l'enèsim fracàs en una norma que fa 36 anys que està en construcció malgrat que no depèn de cap permís de l'Estat penja sobre el document que el dia 8 d'abril té previst aprovar la ponència del Parlament que elabora la llei. Incapaços de renunciar a la calculadora d'escons i de consensuar una fórmula electoral amb independència del benefici o perjudici propi, els grups convertiran les pròximes setmanes aquesta amenaça d'esperpent en el principal factor de pressió (pràcticament psicològica) per evitar que aquest nou text acabi on han acabat els anteriors: a la paperera.

Com a part d'aquesta estratègia, CiU, ERC i ICV-EUiA -que necessiten el suport d'una quarta força per arribar als 90 diputats que exigeix la reforma i dirigeixen les seves mirades al PSC (ja que amb els tres escons de la CUP no en tindrien prou)- portaran al ple un avantprojecte amputat. Serà una llei sobre l'administració electoral catalana que incorpora mesures de transparència i foment de la participació, però que no contindrà el nucli de la norma: la fórmula per traduir els vots en escons. L'objectiu és acorralar els socialistes perquè no es perdi tota la llei, però el partit que lidera Miquel Iceta es manté inflexible en la seva intenció de tombar la proposta si no s'obté un sistema electoral que sigui més proporcional.

SINDICATURA PRÒPIA

La primera junta electoral catalana

Al ser l'única comunitat autònoma que no compta amb una llei electoral pròpia, Catalunya continua sense tenir a aquestes alçades de la democràcia una administració electoral autòctona. El text acordat a la ponència crea la Sindicatura Electoral Catalana -equivalent a la Junta Electoral Central-, que és composta per juristes i experts però amb preponderància dels primers. Aquest organisme estaria integrat per sis o set membres i seria presidit per un jurista que tindria vot de qualitat en les deliberacions.

El naixement d'aquesta autoritat electoral no ha estat exempt de recels entre alguns grups, com el PPC i Ciutadans, que veuen en la sindicatura una de les «estructures d'Estat» que CiU i ERC esbossen per a una hipotètica Catalunya independent. El PSC també va témer abans del 9-N que les presses del Govern català per fer aflorar una junta electoral pròpia responguessin a la voluntat de ser utilitzada per regir els designis de la consulta sobiranista. En aquest mateix capítol, amb la nova llei electoral se suprimiria la figura de l'interventor, deixant només els apoderats com a representants dels partits polítics als col·legis electorals.

DESPESES DE CAMPANYA

Gestos d'austeritat i bustiada conjunta

Si s'aprova la llei tal com l'han començat a dissenyar els grups parlamentaris, els catalans deixaran de rebre a les seves bústies un sobre per cada força política. En el seu lloc es distribuirà un únic sobre pagat per l'erari que contindrà la propaganda de totes les candidatures amb representació parlamentària. El mailing (bustiada) dels partits ja se sufraga de manera majoritària amb subvencions públiques i, de fet, és una de les principals despeses de campanya de les candidatures. Segons el que declaren les pròpies forces polítiques, en la campanya de l'any 2012 CiU es va gastar 908.000 euros en bustiades; el PSC, 898.000; ERC, 850.000; el PPC, 900.000, i ICV-EUiA, 893.000. Com passa amb la llei estatal, a aquelles candidatures que obtinguin diputats per primera vegada, cosa que podria tenir lloc amb Podem a les pròximes eleccions autonòmiques del 27 de setembre si es compleixen les enquestes, se'ls abonarà després dels comicis el cost de la seva correspondència.

BLOCS INFORMATIUS

Menys tutela política, però no desapareixeria

L'avantprojecte de la llei electoral catalana atén a mitges l'eterna reivindicació dels periodistes dels mitjans de comunicació públics: la liquidació dels blocs informatius que imposen el temps durant el qual han d'informar de cada partit en funció de la seva representació parlamentària. El cronòmetre, en aquest cas, no desapareixeria, però els professionals tindrien un cert marge per ordenar les informacions de les diferents forces polítiques a partir de criteris d'«interès informatiu», a més a més dels criteris de «proporcionalitat i representació». Per garantir aquesta flexibilitat, la nova reglamentació encarregaria el control de la informació electoral no només a la futura Sindicatura Electoral Catalana, sinó també al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i al Consell de la Informació de Catalunya, organisme dependent del Col·legi de Periodistes. Aquests tres òrgans podran minutar la informació electoral dels mitjans de comunicació públics i privats i actuar en conseqüència si detecten que no informen amb proporcionalitat i equitat, o si hi ha partits que reben un tracte privilegiat o, al contrari, són marginats.

EL SISTEMA IMPOSSIBLE

Llistes desbloquejades com a mal menor

Notícies relacionades

L’estat de negació del PP

Estrasburg rebutja la demanda de Mas contra la seva condemna pel 9N

Cada grup parlamentari presentarà la seva proposta de sistema electoral en forma d'esmena i el defensarà al ple. Serà un gest innocu, de cara a la galeria, atès que cap d'aquests models concita els requerits 90 vots perquè prosperi. Quan es constati el bloqueig, CiU, ERC i ICV-EUiA plantejaran la solució d'emergència que ja tenen emparaulada: consagrar la fórmula vigent (derivada de la normativa estatal i basada en la Llei d'Hondt) i desbloquejar les llistes perquè els electors puguin marcar candidats preferents a la papereta de vot. Aquest canvi podria provocar que candidats situats a la part baixa de la llista acabessin aconseguint un escó i desbancant noms de la part alta. Una bomba de rellotgeria en partits amb divisions internes, com és el cas del PSC, al qual no ha agradat mai aquesta.

A la formació dels socialistes li semblen insuficients aquests retocs i reclama que s'inclogui en la nova norma algun altre mecanisme que augmenti la proporcionalitat. La seva preferència és portar a terme un escrutini nacional dels vots en comptes de l'actual recompte per circumscripcions, una proposta que ICV-EUiA, PPC i Ciutadans veuen amb bons ulls però que CiU i ERC rebutgen de ple perquè perjudicaria Tarragona, Girona i Lleida en benefici de Barcelona. L'altra possibilitat que s'ha posat al damunt de la taula és actualitzar el cens per corregir l'assignació d'escons a cada província, que encara es regeix pel cens de l'amy 1979. Però aquesta solució xoca amb el mateix greuge territorial.