«Morir per Al·là és com un petit pessic»

Els 10 mesos d'indagacions que van permetre als Mossos d'Esquadra desmantellar una cèl·lula gihadista que presumptament pretenia atemptar a Catalunya estan recopilats als 20 toms del sumari de l'operació Caront. En aquestes 5.549 pàgines, es detallen les activitats de la Fraternitat Islàmica per a la Predicació del Gihad, perquè és així com s'autodenominava un grup liderat per espanyols conversos i del qual formaven part marroquins, un brasiler i un paraguaià. Actualment, hi ha 10 persones -tres detingudes al desembre i set a l'abril- a la presó per formar part del grup.

La cèl·lula havia aconseguit enviar almenys un home a l'Estat Islàmic, mentre que tres dels seus membres van ser detinguts al desembre a Bulgària quan estaven a punt de travessar a Turquia, des d'on volien fer el salt a Síria. A més, segons consta al sumari, el líder de la cèl·lula, l'espanyol Antonio Sáez, àlies Aali, pretenia portar a terme atemptats terroristes a Catalunya. Per a això, va ordenar a membres del grup fer amb els seus mòbils fotos -incloses al sumari- de possibles objectius, tals com l'Hotel Plaza, la comissaria dels Mossos de la plaça d'Espanya, el complex central de la Policia de la Generalitat a Sabadell, i el centre comercial Las Arenas.

MATERIAL DE PROPAGANDA / El grup, tal com s'assenyala al sumari, es reunia als domicilis dels membres de la cèl·lula. Allà es parlava dels plans i es repassava material de propaganda de l'Estat Islàmic, sobretot vídeos. En aquelles sessions s'arribaven a veure fins a 20 decapitacions, segons va explicar el mosso que va aconseguir infiltrar-se en el grup.

El sumari de l'operació inclou les transcripcions de les converses telefòniques entre els investigats. Aquests diàlegs constitueixen un retrat de les interioritats d'un grup gihadista, perquè reflecteixen la ideologia dels detinguts, però també els seus anhels, les seves pors i fins i tot els seus problemes sentimentals.

En les trucades queda patent el desig dels investigats de marxar a Síria. No dubten a donar-se ànims davant el desafiament que tenen davant seu i s'autoconvencen amb tota mena d'arguments. Així, en un d'aquests diàlegs, Taufik M., un dels detinguts a Bulgària, parla amb un altre individu de com és la mort quan es mor lluitant en el gihad. «¿Saps que morir fisabililah [per la causa d'Al·là] no fa mal? Ho saps, ¿no?», li comenta Taufik al seu interlocutor, que li contesta que aquesta mort «és com un petit pessic». I Taufik M. hi insisteix: «És com una abella, que et piqui una abella».

Els joves comenten per telèfon els problemes que els seus desitjos d'unir-se a l'Estat Islàmic els estan suposant en les seves relacions de parella. En concret, pel rebuig dels pares de les seves nòvies a acceptar que s'hi casin. Així, el pare de la nòvia de Taufik M. ja ha fet saber que no pensa donar el vistiplau al matrimoni, tot i que el noi no li desagrada. «Jo no trobaré ningú millor, però... Això és el que passa, que... se'n van ells, ells se'n van. Per molt que es casi amb la meva filla, després potser se'n va».

L'home parlava amb coneixement de causa, perquè una altra de les seves filles estava casada amb el membre de la cèl·lula que se'n va anar l'abril del 2014 amb l'Estat Islàmic a Síria i que, tal com va informar EL PERIÓDICO, ha mort a Fal·luja (l'Iraq). El pare arriba a assegurar: «A mi tant me fa, si es vol casar que es casi amb el Taufik, però si la deixa aquí tirada, després jo no vull saber-ne res».

En les converses telefòniques amb la seva parella, el jove Taufik confessa que «seria una vergonya morir aquí», en referència a Catalunya, i assegura que ell desitja morir «a la terra dels profetes». El jove mostra la seva frustració per no poder casar-se amb la noia. «No em casaré amb una altra, jo et dic que tu saps on me n'aniré, si no ens casem, prefereixo... Aniré a casar-me on hi ha Al·là».

Notícies relacionades

L'Iraq reclama que es talli el flux de gihadistes estrangers

L'Iraq retreu als aliats el fracàs contra l'EI

VIA D'ESCAPAMENT / En els diàlegs telefònics es veu amb claredat com el califat que l'Estat Islàmic ha instaurat a Síria i l'Iraq s'ha convertit en un pol d'atracció irresistible, perquè hi veuen la via d'escapament de tots els problemes que pateixen a Catalunya. Ja siguin homes o dones. Així, una conversa identificada com a Jadiya assegura a Taufik: «No ho sé, jo faig un cop de cap, agafo les meves coses i tiro cap a Síria... No dic ni adéu». Alguns fins i tot temen formar una família perquè això els pot portar a desistir del gihad. «Després fas arrels, et cases, tens fills, ja no te'n vas », diu un d'ells. Tot ho passen pel filtre gihadista. Així, quan tenen notícia de la mort de dues persones per culpa d'un vendaval el 9 de desembre a Terrassa ho atribueixen a un «càstig diví».

Però a vegades també flaquegen. Abans del primer intent d'anar a Síria, Taufik li confessa a la seva parella: «Si jo torno a Terrassa m'oblido d'això per sempre. [...] Agafo el meu camí i a resar i s'ha acabat. A treballar i s'ha acabat tot».