Judici sense combat

Tenia raó Lluís Llach amb allò que Catalunya és un país petit. Igual que des d'un campanar es pot veure el campanar veí, en una campanya electoral des d'un míting es pot sentir el míting de l'adversari polític més acèrrim. Va succeir ahir al recinte de La Farga de l'Hospitalet, on a la mateixa hora i en dues sales contigües van ser convocades les aficions d'ERC i de Ciutadans per escoltar els seus respectius pròcers, Oriol Junqueras i Albert Rivera. Per als amants de l'estadística, el taronja es va imposar al groc en concurrència. No era difícil. A l'Hospitalet l'antiindependentisme sempre juga a casa. I la sala que va llogar Ciutadans duplicava la capacitat de la d'ERC.

A l'edat mitjana el duel s'hauria resolt mitjançant el sistema de judici per combat -per a gaudi dels fans de la saga Joc de trons-. Però a la Catalunya del segle XXI no es va deixar que les dues aficions demostressin cordialitat i fair play malgrat el seu antagonisme ideològic. Ni es van veure les cares. Com en un partit de futbol declarat d'alt risc, cada grup va accedir al recinte per portes diferents -la principal es va obrir per als de Rivera; els de Junqueras es van haver de conformar amb un vomitori lateral- i els passadissos que comunicaven les dues sales van ser custodiats per vigilants de seguretat-. Només els més curiosos i morbosos anaven i venien. El veïnatge era tal que algun periodista de la comitiva republicana va optar per connectar-se al wi-fi de Ciutadans. L'única cosa que es poder compartir ahir entre els dos partits.

El bus d'ERC va passar pel carrer de Barcelona, per on s'accedia a l'acte de Ciutadans. Unes 40 persones s'agrupaven davant la porta. Ràpidament va saltar una veu: «És que no han obert». L'entrada del míting d'ERC era girant pel carrer de Girona. Barcelona i Girona. Els símbols de les dues catalunyes. Va iniciar la vetllada un afònic Junqueras, que va recalcar el paper de l'àrea metropolitana com a locomotora catalana: «Si aquesta àrea metropolitana és la que és, és gràcies al fet que és multipolar».

Com que tocava un fòrum metropolità, Junqueras va dirigir el seu discurs cap al vessant social, això sí, vinculat a l'«espoli fiscal» que pateix Catalunya. «Quan parlem de justícia social no és un concepte buit, sinó ple de contingut». I en una estratègia recurrent, va tornar a unir aquesta justícia social amb la corrupció: «Els diners que evadeixen o roben els corruptes són els diners que necessitem per a escoles i hospitals», va sostenir.

ERC va omplir aviat les 230 butaques del seu recinte. Ciutadans no va cobrir per poc les seves 580 cadires. El partit taronja va reservar per al final el seu plat fort, Rivera, encara que com a entrant va oferir el seu carismàtic alcaldable local, Miguel García, expresident de L'Hospi, que tenia assignats 10 minuts però va parlar més de mitja hora, sobretot per buidar el pap contra les sigles en què va militar durant més de dues dècades, el PSC.

Plaça cobejada

Notícies relacionades

L’Anaís, la «model» que va intentar amagar un disc dur d’Ábalos a la Guàrdia Civil: «Som amics. Amistat pura i dura»

Sánchez trasllada al secretari general de l’OTAN que es plantarà a la pujada de la despesa militar

Per l'edat del mateix García i la de la majoria del públic que l'escoltava, Rivera no va tenir més remei que matisar la seva controvertida invitació als polítics més grans de 40 anys a deixar pas als més joves. Va puntualitzar que es referia només a aquells que fa més de tres dècades que viuen de la política.

L'Hospitalet és una plaça cobejada en aquests comicis pels dos extrems de l'espectre nacionalista és perquè veuen en la seva irrupció a la segona ciutat de Catalunya l'epicentre per establir-se en aquell cinturó roig que el 24-M pot ser més multicolor que mai.