La 'comissió Pujol' anirà a la fiscalia si els ministres no compareixen

CiU, ERC i la CUP advoquen per denunciar Montoro, Fernández Díaz i Moragas

Jorge Moragas.

Jorge Moragas.

2
Es llegeix en minuts
RAFA JULVE / BARCELONA

No és la primera vegada que algú es nega a comparèixer en una comissió d'investigació del Parlament. Però fins ara tot havia acabat aquí; no es van prendre mesures. Ara, almenys CiU, ERC i la CUP estan disposades a arribar «fins al final» si el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro; el d'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el cap de Gabinet del president Mariano Rajoy, Jorge Moragas, segueixen tretze són tretze en la seva intenció de no anar a la comissió Pujol. Els tres partits advoquen per portar davant la fiscalia la negativa dels alts càrrecs de l'Executiu central, i per fer-ho s'emparen en el fet que la Cambra estableix aquesta possibilitat si la Mesa ho aprova. I CiU i ERC tenen majoria.

Els tres dirigents del PP -així com el director general de la Policia Nacional, Ignacio Cosidó; el director del CNI, Félix Sanz, i el comissari en cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), Manuel Vázquez, que també rebutgen anar al Parlament- tenen com a argument de defensa diversos dictàmens del Consell d'Estat que indiquen que els càrrecs que depenen de l'Administració central no tenen per què comparèixer davant parlaments autonòmics perquè on han de retre comptes és davant les Corts.

XOC DE LEGITIMITATS / En aquestes conclusions s'han emparat en el passat exministres com Ana Salgado, Pedro Solbes i el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde. No obstant, el xoc de legitimitats està servit. «Si la persona convocada desatén voluntàriament el requeriment de comparèixer davant una comissió d'investigació, la Mesa del Parlament ha de retre'n compte al Ministeri Fiscal», afirma el reglament de la Cambra. I el Codi Penal, recorden fonts de la institució, estableix en l'article 502 que «qui havent sigut requerit en forma legal i sota advertència no comparegui, serà castigat per un delicte de desobediència. «Si el reu fos autoritat o funcionari públic, se li imposarà a més la pena de suspensió d'ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys», afegeix.

Notícies relacionades

CiU, ERC i la CUP entenen que les regles estan clares i recorden que ja s'ha enviat la convocatòria als afectats en dues ocasions, incloent-hi en la segona l'informe jurídic sobre les conseqüències de no assistir-hi. Defensen arribar «al final» per mantenir el «prestigi» i el «respecte» al Parlament. ICV-EUiA no descarta sumar-s'hi, i Ciutadans també considera aquesta possibilitat sempre que, entre altres condicions, la mesura d'anar a la fiscalia s'apliqui en totes les situacions d'aquest tipus i no només aquesta vegada. Només el PPC i el PSC s'hi oposen fèrriament.

Els càrrecs assenyalats tenen temps per canviar d'opinió fins que s'acabi la comissió, al juny. Si finalment es recorregués a la fiscalia, aquesta hauria de decidir quin reglament preval per acceptar o no la denúncia i portar-la al jutge. Tot amb el procés sobiranista de rerefons.