Ferrusola tira pilotes fora sobre la seva fortuna

Geni i figura va demostrar una vegada més la dona de Jordi Pujol. Marta Ferrusola, dona de fort i colèric caràcter, com el seu propi marit ha reconegut sense rubor en més d'una ocasió, va voler repetir davant el Parlament el silenci amb què va respondre a la jutge que investiga el patrimoni del clan. Però ni tan sols es va donar l'oportunitat de comptar fins a 10 quan els diputats li van començar a llançar dards. No va aclarir cap de les incògnites que planen sobre la seva persona, i menys les relacionades amb el marit i els fills, però amb les seves breus intervencions va guardar amb gran fidelitat el seu patró de mare protectora, dona conservadora i model de catalanisme.

Hores abans d'arribar en taxi al Parlament, Ferrusola ja havia comunicat al president de la comissió d'investigació, David Fernàndez, el seu propòsit de no declarar. Se suposava que, assessorada pels seus advocats, havia decidit subscriure les explicacions del seu marit i aguantar amb estoïcisme les preguntes de l'oposició. «Bona tarda. Amb tot el respecte pel Parlament i pel que representa, jo prefereixo acollir-me a la possibilitat de no declarar. Per tant, no declararé res. Ja està», va ventilar en la primera intervenció. Però no va estar. Al primer cop de pica del republicà Oriol Amorós, la matriarca del clan va sortir de la trinxera per defensar l'honorabilitat de la família.

Tot i que va ser poca cosa, al declarar Ferrusola es va estalviar la comparació amb Fèlix Millet, el saquejador confés del Palau de la Música que no va voler obrir la boca al seu dia davant el Parlament. Però amb els insistents «no ho sé» davant els interrogants plantejats pels grups, la dona de Pujol va recordar per uns moments la infanta Cristina quan va ser preguntada pel jutge pels negocis del marit. En aquest cas, els assumptes que no li constaven a Ferrusola eren les presumptes corrupteles en les relacions entre la Generalitat i les empreses dels seus fills i la gestió bancària del llegat del seu sogre.

SENSE CONCURS / Sobre la seva empresa pròpia, Hidroplant, de la qual era accionista i consellera i que es va beneficiar de diversos contractes amb l'Administració durant els mandats de Pujol, Ferrusola va assegurar que la firma no es va presentar «mai» a concursos públics, malgrat que va proporcionar plantes ornamentals i el seu manteniment almenys a quatre conselleries (Presidència, Economia, Governació i Medi Ambient).

Va negar qualsevol tracte de favor del seu marit envers ella o els seus fills durant els 23 anys a la Generalitat, es va parapetar darrere la seva «petita memòria» per esquivar les preguntes sobre el llegat ocult a l'estranger, va remetre al seu marit com a únic coneixedor dels comptes bancaris del matrimoni i, fins i tot, va rebutjar que siguin una família de classe alta en aquests termes: «No tenim ni un duro. Els meus fills van amb una mà al davant i l'altra al darrere». Poques hores trigaria el primogènit, Jordi, a desmentir tanta austeritat amb les seves llistes d'empreses i cotxes de luxe de la seva propietat. Lluny de renegar de cap comportament, Ferrusola es va declarar «orgullosa» dels seus set hereus.

Notícies relacionades

Pujol júnior obre el seu joc

Del forrellat al «dinamitzador»

La dona de l'expresident sí que va tenir interès a negar l'acusació que l'extinent coronel de la Guàrdia Civil José Matas Zapata, destinat més de dues dècades a Andorra, va fer recaure sobre ella: que entre el 1991 i el 1997 va viatjar amb escortes cada dos o tres mesos al país pirinenc. ¿Què hi anava a fer? Ferrusola va qualificar de «bola» que en aquells viatges es dediqués a fer gestions bancàries amb la fortuna familiar. Dels set cops que va admetre haver anat al principat, tres ho va fer en nom d'una fundació contra el càncer i quatre va ser, simplement, per satisfer el seu hobby de l'esquí.

ARENGA NACIONALISTA / La matriarca va portar la seva altivesa a l'extrem de confessar-se recolzada, ella i Pujol, per molts catalans. I al final no va poder resistir la temptació de llançar una fogonada d'invocació catalanista davant el setge de l'oposició. El seu «Catalunya no es mereix això», convenientment explotat per Ciutadans, que estava en l'ús de la paraula, va recordar aquell escut nacionalista darrere el qual el marit es va protegir de tot atac personal i polític en les seves més de dues dècades com a president.