'Santi Potros' surt de la presó

L'històric dirigent d'ETA Santiago Arrospide Sarasola, àlies 'Santi Potros', ha abandonat aquest dijous cap a les 19.25 hores la presó d'Alacant II de Villena, després que l'Audiència Nacional decretés la seva excarceració i la d'un altre membre de la banda, Alberto Plazaola Anduaga. En els dos casos, el tribunal ha aplicat el descompte de penes dictades a França, d'acord amb una normativa europea, encara que la interpretació de la norma ha provocat diferències de criteri en aquest òrgan judicial. La decisió ja ha estat recorreguda per la fiscalia davant el Tribunal Suprem (TS). Gairebé tres hores abans, a les 16.30 hores, ha sortit de la presó de Teixeiro (la Corunya) Plazaola.

'Santi Potros' ha deixat la presó acompanyat de dos homes i una dona que han anat a recollir-lo, ha pujat com a copilot en un Honda de color blanc i ha marxat sense voler fer declaracions als periodistes que l'esperaven. Plazaola tampoc ha volgut fer cap comentari a la premsa.

Considerat exresponsable de l'aparell militar d'ETA si bé posteriorment es va desvincular de la banda, 'Santi Potros' va ser condemnat, entre altres, per l'atemptat d'Hipercor perpetrat a Barcelona el 1987, i en què van morir 21 persones. Després de ser-li aplicada la 'doctrina Parot', tenia fixada la data d'excarceració el 2025. Per la seva banda, Plazaola complia una condemna de 36 anys de presó a Teixeiro per dos delictes d'assassinat frustrat, relacionats amb la col·locació d'una bomba en un bar d'Eskoriatza (Guipúscoa) el 1987, i està condemnat a 10 anys més per un delicte d'estralls.

Els magistrats de l'Audiència Nacional estan dividits a l'hora d'aplicar la decisió marc de la Unió Europea (UE) del 2008, que s'ha incorporat a la legislació nacional a través d'una llei orgànica aprovada pel Congrés el 12 de novembre passat i que va entrar en vigor ahir. La decisió d'excarcerar 'Santi Potros' i Plazaola l'ha pres la secció primera de la Sala Penal de l'Audiència, mentre que la secció segona s'ha mostrat en contra de rebaixar la pena a l'etarra Iñaki Bilbao Beaskoetxea. En tot cas, la normativa europea ja ha afectat un altre etarra, ja que Carmen Gisasola va ser excarcerada el novembre passat.

ALTRES REVISIONS

La secció primera de l'Audiència també ha ordenat la revisió del temps d'estada a la presó de dos presos més, Francisco Mujika Garmendia, àlies 'Pakito', i Rafael Caride, àlies 'Simón', sobre els quals encara s'han de pronunciar les presons en què estan ingressats. Un cop que la fiscalia de l'Audiència Nacional ha anunciat que presentarà recurs contra la revisió de les penes dels quatre presos, el Suprem s'haurà de pronunciar sobre l'abast de la normativa europea a l'hora de rebaixar les penes dels membres d'ETA.

La condemna que ara es descompta a Santi Potros correspon a una sentència a 10 anys de presó dictada el 1990 a França, on va ser detingut el 1987. Posteriorment va ser extradit a Espanya el 2000 i se li va aplicar la 'doctrina Parot', i per tant es va establir la seva excarceració el 2030. Un cop que el tribunal d'Estrasburg va anul·lar aquesta doctrina, la seva sortida definitiva es va fixar per al 24 de setembre del 2025. No obstant, ara, en aplicació de la nova normativa europea, la secció primera ha establert la seva data d'excarceració amb efectes des del 27 de gener del 2013.

Pel que fa a Plazaola, va ser sentenciat el 1994 a una pena de 7 anys de presó, que va complir a França. Aquest període se li acumula ara a les condemnes espanyoles, i per això la seva data de sortida s'ha fixat amb efectes des del 24 d'agost del 2013.

CONNEXIÓ ENTRE CONDEMNES

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Per la seva banda, la fiscalia de l'Audiència Nacional argumenta que la disposició que va aprovar el Congrés per incloure la normativa europea en la legislació nacional estableix que no s'aplica l'acumulació a condemnes dictades per tribunals de la UE abans de l'agost del 2010.

També considera que s'ha infringit la llei d'enjudiciament criminal, que estableix que els delictes només s'acumulen quan haurien pogut ser jutjats en un mateix procés, és a dir, quan hi ha connexió entre els fets pels quals se'ls va condemnar a França i els enjudiciats després a Espanya.