Partit de tornada

«¿Ho veieu com hem d'estar tots junts?» deixa anar l'Eugenia en un grup amb treballadores de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

-quan una d'elles diu que «que bonica és pluralitat»-, i arrenca la riallada de les dones, totes, com a mínim, sobiranistes. Eugenia Parejo va ser el gran descobriment del programa Salvados de Jordi Évole, en què Oriol Junqueras compartia estovalles i cigrons amb una família andalusa. Després d'aquell dinar a Ginés (Sevilla), ahir es va produir el partit de tornada, a Sant Vicenç dels Horts.

I l'Eugenia trenca tòpics. Sense compartir, òbviament, el missatge independentista del convidat republicà, va mostrar un grau d'empatia tan elevat que va captivar l'audiència, sobretot catalana, i, d'aquesta, la més sobiranista. «¿Per què la gent es vol fer fotos amb mi aquí a Catalunya?», es preguntava ahir atònita per la seva popularitat a la plaça de l'ajuntament de Sant Vicenç. I en certa manera es respon: «Fa falta més diàleg» entre catalans i la resta d'espanyols, diu aquesta votant sempre de l'espai electoral que es mou entre el PSOE (sent devoció per la presidenta andalusa, Susana Díaz

-«és una persona normal, com l'Oriol [Junqueras]»-) i Izquierda Unida, però que en les últimes europees va votar Podem.

Quan Junqueras se separa d'ella per atendre algun assumpte propi del seu càrrec com a alcalde d'aquesta localitat amb un altíssim índex d'atur -l'Andalusia metropolitana, es podria anomenar-, l'Eugenia parla del líder d'ERC.

«Hi va posar valor», apunta en referència a l'audàcia d'enfrontar-se als seus fills i a ella mateixa en camp contrari. El republicà li va semblar «pròxim i culte, es pot parlar amb ell de qualsevol cosa», una realitat contrària a la imatge que s'havia creat de persona «esquerpa».

Sense consultar el mòbil

Malgrat que el viatge llampec a Sevilla es va produir en plena onada de cimeres de partits proconsulta arran de la impugnació del 9-N per part del Tribunal Constitucional, l'Eugenia revela que no va veure el polític «ni nerviós ni preocupat i que en cap moment va consultar el seu telèfon mòbil» per conèixer novetats sobre la porcellana, com va batejar Mas la unitat dels partits.

¿Què comentava Junqueras fora de pantalla sobre Mas i la resta? «Res. No es fica amb ningú, i això està molt bé. Com a molt somreia si dèiem alguna cosa sobre el president de la Generalitat».

Coneix i li agrada Barcelona. Des de fa anys, de quan era més jove. «Venir aquí era trobar-te una mica diferent, era Europa. En un moment en què a Andalusia o era tot pecat o era delicte, susceptible d'acabar a la presó, venir a Barcelona era una cosa excitant», sintetitza aquesta clienta del Cafè de l'Òpera, del mateix Liceu i també de la botiga Santa Eulalia, del passeig de Gràcia, on comprava teles fa unes quantes dècades.

Amb tot, del que més orgullosa està és d'haver trencat un tòpic. «La imatge d'Andalusia està sempre molt polaritzada, sembla que només hi hagi señoritos i lolailos. I no, també hi ha una extensa classe mitjana, com la nostra família. M'agrada el flamenc, però també la música clàssica, Antonio Machado i mil altres coses»,  subratlla.

I si Junqueras va menjar pringá a Ginés (a més dels universals cigrons), Eugenia Parejo va atacar ahir una botifarra carallota (especialitat de Sant Vicenç) i mel i mató. Hi ha tòpics que ni es trenquen ni ve de gust de trencar.

Notícies relacionades

Évole s'emporta Junqueras a Sevilla

Deu reflexions per al (no) diàleg Catalunya-Espanya a 'Salvados'

Vegeu el vídeo d'aquest reportatge amb el mòbil

o a e-periodico.cat