Évole s'emporta Junqueras a Sevilla

La setmana que el Govern de la Generalitat ha renunciat a la consulta del 9-N tal com estava plantejada i s'ha fracturat el bloc sobiranista, Salvados estrena temporada acompanyant Oriol Junqueras a passar un dia a Sevilla per parlar de la independència catalana amb els membres d'una família andalusa, els Parejo, que tenen perfils i opinions polítiques que abracen un ampli ventall ideològic. Al voltant de la taula, els Parejo i el líder independentista debaten sobre les conseqüències que per a tothom tindria una hipotètica independència catalana. Aquests són tres extractes de la conversa.

Jordi Évole: Oriol, ¿tu defensaries la independència de Catalunya fins i tot sabent que potser no li aniria bé a Catalunya?

Oriol Junqueras: És un cas hipotètic que em resulta implantejable. Ho lamento, perquè estic convençut que el fet que els ciutadans prenguin les seves pròpies decisions sempre acaba sent bo.

J. É.: ¿Aquest futur es pot decidir anant cap a la independència fins i tot existint la hipòtesi que potser no em va del tot bé?

O. J.: Em nego a plantejar aquesta hipòtesi perquè em sembla absolutament…

Antonio: Oriol, és que qualsevol cosa que no et convé, et negues a acceptar-la o a contemplar-la; únicament n'agafes la part positiva, i la part negativa l'obvies. I em crec una pel·lícula en què tot m'anirà bé i m'embalo i convenço tothom: voteu, sí, però la gent per votar ha d'estar informada.

O. J.: Sí, és clar. I nosaltres ho intentem.

Antonio: ¿Com vols informar-los tu si tens un plantejament que quan una cosa no t'agrada no la contemples?

O. J.: No, jo contemplo el que no m'agrada. El que passa és que no puc contemplar una cosa que em sembla absolutament impro­bable.

Gloria: Però hi ha una qüestió que jo imagino que els catalans es plantejaran. A mi el que em preocuparia és dir: «jo votaré la independència però no sé què estic votant perquè, ¿què significarà la independència? Abans de votar vull saber quines són les cartes del joc». I això és el que trobo que falta: la informació, perquè, entre altres coses, crec que no es pot saber.

O. J.: Però, ¿tu creus, sincerament, que els ciutadans de Catalunya recolzen majoritàriament una opció sense haver-se aturat a pensar quines són les implicacions d'aquesta opció? A mi em sembla que no, que ells són conscients, en més o menys mesura.

(…)

J. É.: ¿Formar part d'Espanya no ha estat mai bo per a Catalunya, des del teu punt de vista?

O. J.: Té coses positives des del punt de vista de la cultura, de la llengua, del fet que tots nosaltres siguem bilingües…

J. É.: Sí, sí, per descomptat, però una cosa pragmàtica. Que tu diguis: «Hi va haver un moment que hi va haver una inversió de l'Estat espanyol a Catalunya que va ser magnífica».

O. J.: Jo no t'ho sé trobar en aquest moment.

Gloria: El cas dels Jocs Olímpics, ¿no?

O. J.: Fins i tot en aquest cas, les inversions de l'Estat espanyol a Catalunya van estar per sota del percentatge de població catalana al conjunt d'Espanya.

Gloria: I quan s'hi va posar Seat i tot el potencial industrial…

O. J.: El Govern espanyol va intentar que Fiat, Seat, no s'instal·lés a Catalunya, però no ho va aconseguir.

(...)

J. É.: En aquesta separació, vosaltres ¿com us imagineu que reaccionarà una de les parts afectades, l'espanyola, la que més us toca?

Pedro: Em faria moltíssima pena perquè jo m'he criat sent Catalunya el meu país. Jo he anat a Catalunya un munt de vegades i m'encanta. Em faria pena, independentment de la repercussió que tingués en la capacitat econòmica o adquisitiva de la resta dels espanyols. Això ja són figues d'un altre paner.

J. É.: Em crida l'atenció que ahir, a l'aeroport, a l'arribar Oriol Junque-ras, vam parlar amb gent que hi havia a la terminal, i la paraula pena també es va utilitzar. Oriol, no sé si a tu també t'ha sorprès.

O. J.: Entenc que faci pena. I també espero que entenguin que a mi em fa molta pena que diguin que els ciutadans de Catalunya no tenen dret a decidir.

J. É. Eugenia, ¿tu quin sentiment tens?

Eugenia: De tot. [A Junqueras] Jo estic d'acord amb vosaltres. La cosa s'ha agreujat i s'ha deteriorat tot, la gent surt al carrer… Tothom que surt al carrer no és tonto, ni està manipulat pels vídeos i les històries. Si haguessin arribat a posar remei a tot plegat i hi hi hagués hagut propostes i deixat de putejar tant els catalans, no hauríem arribat on som ara. Això és clar. Ni Esquerra hauria pujat tant, ni existiria la bronca.

O. J. : És molt probable.

Eugenia: S'haurien d'haver plantejat propostes. Una independència em faria una pena molt gran, però tal com estan les coses ara, tampoc poden seguir així. Prohibint i amb allò d'«ara et castigo i et llanço la llei al damunt» no s'aconsegueix res.

J. É.: Això que estem fent avui, dialogar, ¿per què està costant tant que es faci entre els polítics de primer nivell catalans i espanyols?

Notícies relacionades

Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE

El mapa de la corrupció: les 18 adjudicacions on van mediar Ábalos, Koldo i Santos Cerdán

O. J.: Suposo que fa molt de temps que costa, i costa perquè l'experiència ha ensenyat que no serveix de res. I insisteixo, no serveix de res perquè moltes vegades ens han mentit.

Transcripció: Daniel Picas