Les altres tensions sobiranistes d'Espanya

La demanda formal d'una llei de consultes per part del Parlament de Catalunya anima una altra caixa dels trons en una Espanya marcada per demandes sobiranistes de tota índole. Cert que la majoria d'aquestes pintoresques reclamacions no compten amb suport majoritari aparent (ni ratificat a les urnes o als parlaments), però en qualsevol cas no deixen de cridar l'atenció.

A més de Catalunya i el País Basc, la geografia espanyola està plena d'exemples de demandes de més autonomia política i econòmica davant de Madrid. Les tensions sobiranistes, les relacionades amb una porció territorial, es troben també als llocs més insospitats. Al marge de pedanies, segregacions barriades i conflictes veïnals, altres reclamacions de tipus regional també criden l'atenció.

I és que Catalunya i el País Basc estan al capdavant de  les nacions històriques dins d'Espanya, però a Galícia, Canàries i Navarra també hi ha independentistes. Igual que a València, Balears, Astúries, Aragó o Andalusia. El que diferencia tots aquests moviments és, al marge de possibles justificacions històriques, el nombre de seguidors o suport social que desperten.

DEMANDA D'AUTONOMIA ECONÒMICA

A Cantàbria, Navarra o La Rioja hi ha ciutadans que reclamen més autonomia i més transferències. També a Lleó proposen independitzar-se de Castella; a Màlaga també hi ha qui exigeix una autonomia respecte d'Andalusia, i l'Andalusia oriental reivindica les seves característiques pròpies respecte de la resta de la Comunitat Autònoma.

NACIONALITATS HISTÒRIQUES

Es consideren com a nacionalitats històriques les comunitats autònomes amb una identitat col·lectiva, lingüística o cultural diferenciada de la resta d'Espanya. Però el cert és que cada comunitat tendeix a exalçar les diferències més que les similituds i les exigències de tracte diferencial proliferen i salten a la palestra a la mínima.

SENSE CAUSES GENÈTIQUES, ELS GARCÍA PROLIFEREN

Els cognoms no importen i no és precisament la genètica la causa de cap disputa que hagi desembocat en tensions sobiranistes a Espanya. NOmés cal fer un cop d'ull als cognoms més usuals d'Espanya. Els García són els més nombrosos, 1,47 milions d'espanyols ostenten aquest llinatge com a primer cognom. També és el primer cognom a la majoria de províncies (incloses Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Madrid...). Les reclamacions sobiranistes emanen més de la política i del sentiment de pertinença que dels cognoms, encara que curiosament pocs governants tenen els cognoms més usuals (el poder és cosa de minories, ja se sap).

CAFÈ PER A TOTHOM

El reconeixement autonòmic de la transició va permetre més transferències i competències per a Catalunya, País Basc i Galícia. Però en el marc d'aquest disseny de 'cafè per a tothom' i competències autonòmiques distribuïdes per a la majoria, hi ha corrents independentistes als llocs més insospitats d'Espanya que reclamen més per al seu territori.

ARAGÓ I EL SEU LAPAO

El nacionalisme aragonès és un moviment polític i social que defensa que Aragó té història, idioma, lleis i cultura pròpies suficients per tenir més autonomia i fins i tot per conformar una nació independent. Fonamenta les seves bases ideològiques sobre la història medieval del Regne i la corona d'Aragó i la seva singularitat com a regne medieval. El cas és que el català de la franja fins i tot ha encunyat una denominació pròpia (lapao) en el marc d'iniciatives recolzades per la dreta contra els filocatalans. Però l'independentisme aragonès està relacionat també amb altres fronts polítics, malgrat que l'esquerra tendeix en teoria més a l'internacionalisme que al nacionalisme en les seves versions més puristes.

ESQUERRA I INDEPENDENTISME

Una cosa semblant passa amb Astúries, on els moviments independentistes estan recolzats fonamentalment per corrents de l'esquerra (amb llengua pròpia, el bable). També l'independentisme extremeny està vinculat a l'esquerra. Els seus integrants són tan defensors de la independència d'Extremadura i la variant lingüística pròpia, com d'Espanya. 

LA VALL D'ARAN

El nacionalisme aranès és un altre dels que reivindica la creació d'un pacte de lliure unió amb Catalunya. I és que a més de vall geogràficament aïllada, l'Aran té la seva llengua, l'aranès, i una cultura i una identitat diferenciada. Formava part del Regne d'Aragó, va ser annexionat a la província de Lleida després de la divisió provincial del 1833. I, malgrat que va formar part d'Aragó durant molts anys, tradicionalment és occità. Òbviament, no es recorden grans manifestacions de demanda d'independència per part dels aranesos, però sempre ha existit la reclamació d'un tracte especial per part del Govern 'de Barcelona'.

NACIONALISME DE NOVA CREACIÓ

El pes de la història no és precisament el baluard que defensa l'anomenat cantabrisme o anhels d'independència d'aquesta comunitat del nord d'Espanya. Abans dels anys 70 no hi va haver cap partit polític o associació nacionalista a Cantàbria. Ara el Conceju Nacionaliegu Cántabru, que no té representació parlamentària, impulsa la independència amb el 0,36% dels vots.

NACIONALISME FUTBOLER

També existeix un moviment murcianista, que afirma l'existència de la nació murciana i que està centrat en l'associació Jarique i una part de l'afició de l'equip de futbol Club d'Accionariat Popular Ciutat de Múrcia.

EL NACIONALISME MESETARI

Un dels polvorins sobiranistes més interessants de la geografia hispana està precisament en el centre geogràfic. El manxeguisme modern propugna l'existència d'una regió geogràfica, històrica, econòmica i etnològica a la Manxa completament diferenciada de les regions limítrofes, generalment identificada amb les actuals províncies d'Albacete, Ciudad Real, Conca i Toledo. Les tesis pancastellanistes tendeixen a integrar a les zones mesetàries i alguna cosa més.

LLEONESISME

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cinc (insòlits) dies d’abril

Davant d'aquests, el lleonesisme és un moviment cultural i sociopolític regionalista que persegueix el reconeixement de part dels territoris de l'antic regne de Lleó (el País Lleonès o Regió Lleonesa, amb les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca), com a regió i nacionalitat històrica i el seu establiment en comunitat autònoma pròpia, separada de l'actual autonomia de Castella i Lleó.

QÜESTIÓ DE FRONTERES

L'amor a la terra porta generalment al conflicte amb les comunitats veïnes. Així, les relacions entre Salamanca, Valladolid i Palència poden fer saltar guspires, entre càntabres i bascos, entre asturians i gallecs... El bon veïnatge no és tan freqüent com sembla. Si arribés la consulta, alguns pensen que Càceres i Badajoz s'independitzarien l'una de l'altra, i que alguna illa afrontaria la declaració unilateral d'independència com a forma de posar més milles marines amb l'illa del davant o amb la Península.