¿Dèficit? D'haver-n'hi, n'hi ha

Com passa a Galícia amb les meigues (bruixes), de dèficit fiscal n'hi ha. O sigui, que existeix. Malgrat les discrepàncies sobre l'import, sense valorar si és o no injust i fins i tot tenint en compte que el Ministeri d'Hisenda no era partidari de publicar les balances fiscals, les dades revelen que Catalunya rep bastant menys del que aporta. I el mateix succeeix amb tres comunitats més: Madrid, les Balears i el País Valencià.

Per als que fa anys que denuncien aquest desfasament, com el conseller d'Economia, Andreu

Mas-Colell, el fet mateix que s'admeti que existeix ja és un pas endavant. El problema radica en la metodologia utilitzada per estimar el saldo de les interrelacions financeres entre l'Estat i les comunitats autònomes.

L'utilitzat pels savis encapçalats pel director de Fedea, Ángel de la Fuente, és el mètode càrrega-benefici. «El resultat està més subjecte a les hipòtesis i a criteris arbitraris», segons Marta Espasa, professora d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona i coautora amb la catedràtica, Núria Bosch, d'un informe de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) sobre diferències metodològiques per elaborar balances fiscals.

Amb la càrrega-benefici, els ingressos s'imputen a un determinat territori (autonomia, en aquest cas) però les despeses es distribueixen entre el conjunt. Per exemple, el Museu del Prado s'imputa a Madrid, però un percentatge determinat es distribueix entre la resta de territoris en funció del seu pes poblacional. I el mateix passa amb altres despeses generals com la Defensa, les ambaixades o la Casa del Rei.

És una visió més de «país centralitzat» que no es planteja des de la perspectiva de l'autonomia fiscal dels territoris. Per això De la Fuente, i també des del PP, acostuma a dir que «paguen els ciutadans, no els territoris».

La distància entre els càlculs de la comissió d'experts que elabora les balances per mandat del Parlament i l'estudi de De la Fuente és d'uns 2.600 milions d'euros (11.087 milions o el 5,7% de la riquesa que es va generar a Catalunya el 2011, segons els primers, i 8.445 milions d'euros o el 4,35%, segons el segon). En tot cas, l'estudi promogut per Hisenda, que no es feia des del 2008 sota la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero, reconeix un dèficit fiscal català que no està gaire allunyat del pressupost anual del

Catsalut o que és el doble del pressupost d'Ensenyament.

Notícies relacionades

Saiz: "És necessària la política del retrobament"

Illa: "Quan Catalunya i Navarra lideren, Espanya avança i Europa s’enforteix"

El mètode de flux monetari, en canvi, relaciona les inversions i despesa de l'Estat en una autonomia amb el que els ciutadans d'aquesta comunitat aporten en forma d'impostos. «És el sistema que utilitzen països federals com els Estats Units, Alemanya o Austràlia. És més neutre», apunta Espasa. Els savis d'Hisenda no l'accepten, mentre que és el que defensa la Generalitat. El 2011, va presentar un dèficit fiscal de 15.006 milions o el 7,7% de tota la riquesa generada per Catalunya.

Segons De la Fuente, al final té poca importància on hi ha les seus institucionals. Però quan el tripartit encapçalat pel president José Montilla va aconseguir per a Barcelona l'antiga Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, el llavors president d'aquell organisme, Carlos Bustelo, va parlar de «deportació». Al cap de poc va ser  fitxat per la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre.