EL PRES NÚMERO 3.612
Mor Luis Perea, un dels últims supervivents espanyols de Mauthausen
Durant la joventut es va allistar al bàndol republicà per lluitar contra l'Alzamiento en la guerra civil i, després d'exiliar-se, es va unir a la resistència francesa contra la invasió nazi
Visitants observen els noms dels més de 81.000 presoners morts a Mathausen, Àustria. /
Luis Perea Bustos, un dels últims supervivents espanyols del camp de concentració nazi de Mauthausen, ha mort a la localitat bascofrancesa d'Hendaia als 96 anys.
Luis Perea Bustos, nascut a Socuéllamos (Ciudad Real) el 3 de febrer de 1918, ha mort aquest diumenge al seu domicili d'Hendaia acompanyat de la seva dona i la seva filla, segons ha informat el periodista Carlos Hernández, amic de la família.
Notícies relacionadesEl pres 3.612 del camp de concentració de Mauthausen havia lluitat prèviament en la guerra civil espanyola en el bàndol republicà, i després es va exiliar a França per evitar les represàlies dels vencedors. Una vegada allà, es va allistar a l'Exèrcit francès per lluitar contra els nazis en la segona guerra mundial, fins que va ser capturat pels alemanys, el juny del 1940, i es va convertir així en un dels 9.000 presoners espanyols als camps de concentració nazis.
Luis Perea va passar quatre anys al camp, va aconseguir sobreviure i va ser alliberat per les forces armades nord-americanes el 5 de maig de 1945. Les restes mortals de l'expresoner seran incinerades demà a Biarritz (França), per desig del mateix Luis Perea.
- Gairebé 50.000 milions d’euros El Govern augmenta un 10% el seu pressupost per al 2026 per la despesa més gran en vivenda, Mossos i deute
- FUTBOL Guardiola torna al Bernabéu, el Barça torna a Newcastle i l’Atlètic s’enfrontarà al Tottenham
- Parlament ¿Quan es votaran els pressupostos de la Generalitat? ¿Quant temps tenen el Govern i ERC per pactar?
- La tornada de Joan Carles I Felip VI insta el seu pare a «recuperar la residència fiscal a Espanya» si vol tornar
- Música Love of Lesbian anuncien una aturada després de 25 anys: «No és un adeu, però sí un ‘fins aviat’ de llarg alè»
