Adéu a Pujol, hola a Sánchez i un manifest que demana a Rajoy que no negociï amb Mas

Les portades de les primeres edicions dels diaris de Madrid i Barcelona d'avui acomiaden Oriol Pujol, que renuncia a la direcció de CDC i a l'acta de diputat pel 'cas ITV', i saluden Pedro Sánchez en els seus primers passos com a secretari general 'in pectore' del PSOE. La guinda està en els informes del Consell de la Transició sobre els passos sobiranistes que hauria de fer Catalunya en el futur i, també, en un manifest espanyolista de 50 personalitats encapçalades per Mario Vargas Llosa que demana a Mariano Rajoy que no negociï amb Artur Mas.

La renúncia de l'únic dels set fills de Jordi Pujol que s'havia dedicat a la política és el fil conductor de les portades d'avui: obre les primeres pàgines d''Ara', 'La Vanguardia' i EL PERIÓDICO, i surt, més o menys destacada, a les d''El Punt Avui', 'Abc', 'La Razón', 'El Mundo' i 'El País'. Avui només hi ha dos editorials.

Dos editorials

El d'EL PERIÓDICO ("Oriol Pujol tira la tovallola") conclou que CDC no podia afrontar el procés de la consulta del 9-N i les municipals del 2015 amb el seu número dos a les portes d'asseure's al banc dels acusats: “No ha tingut més remei que assumir la realitat i prendre decisions que deixen, molt probablement de forma definitiva, el que en un altre temps va ser principal aspirant a la successió de Mas fora de la política".

El d''El Mundo' ("Oriol Pujol, aforat o no segons li convingui") segueix altres camins. Acaba així: "En realitat el que busca Pujol és dilatar –si no destorbar– el seu procés judicial i endarrerir el màxim possible asseure's al banc dels acusats. Al ser parlamentari, Pujol és aforat, i per això el seu cas ha estat instruït pel TSJC. Amb la pèrdua de l'aforament després de la seva renúncia a l'escó, el procés passa a la jurisdicció ordinària i haurà de ser vist per un jutge d'instrucció, que podria ser potser més mal·leable que el tribunal superior de Catalunya. Una altra mostra dels privilegis dels polítics davant la resta dels ciutadans: l'aforament i la pèrdua d'aquesta condició els permet jugar al seu aire amb terminis i temps amb l'objectiu de dilatar el màxim possible l'assumpció de responsabilitats penals".

Sánchez, Felipe i Renzi

De Sánchez tenen les seves primeres declaracions exclusives després de guanyar entre la militància del PSOE la carrera per la secretària general: "Els meus dos referents són Felipe González i Matteo Renzi. Tots dos han reunit dues qualitats: ser d'esquerres i ser reformistes", declara a 'El País', diari que li reclama editorialment que aposti per "un PSOE sense hipoteques" i que "pensi més en el projecte polític que en la baronies del seu partit". Aquests són els titulars d'un editorial que recorda a Sánchez que es pot declarar d'esquerres a condició de no desconèixer "que les eleccions es guanyen al centre", i que l'anima a presentar una proposta federal per desactivar el desafiament independentista de Catalunya.

La dreta mediàtica, encantada

Els altres diaris de la capital del regne, afins al PP i a Rajoy, han rebut de bon grat el més moderat dels aspirants a dirigir el PSOE. 'El Mundo' és avui el més explícit informativament: "Govern i patronal creuen que Sánchez garanteix l'estabilitat. La Moncloa opina que amb ell es poden aconseguir pactes d'Estat, malgrat les seves contradiccions". 'Abc' destaca que Sánchez aposta per endarrerir les primàries al juny del 2015 per controlar el PSOE i ser l'únic candidat a la Moncloa. I 'La Razón' ressalta que això és el que en realitat vol la baronessa andalusa, Susana Díaz. L'altra cara de l'exitosa renovació del socialisme --escriu avui Francisco Marhuenda-- una vegada "consumada l'estrepitosa derrota de l'aparell" de Rubalcaba, al qual atribueix haver volgut mantenir el control del partit via Eduardo Madina.

Elegir entre Iceta i Díaz

El que no entusiasma la dreta mediàtica madrilenya és que Miquel Iceta, primer secretari del PSC, hagi elegit el catalanista alcalde de Lleida, Àngel Ros, per presidir el partit. 'El Mundo' ho plasma editorialment. "El lideratge de Sánchez es posarà aviat a prova", es titula la peça del diari que diumenge va desvelar que abans d'abdicar Joan Carles es va reunir amb Díaz per demanar-li que succeís Rubalcaba al capdavant del PSOE per defensar l'estabilitat i la unitat d'Espanya i la Monarquia. És aquest:

"Es sintomático que la primera reunión de Sánchez tras ser elegido secretario general haya sido con Díaz. La presidenta andaluza quiso escenificar con su visita de ayer a Ferraz que ella es la gran avalista del madrileño. Ese ascendiente sobre Sánchez es un arma de doble filo, porque si bien Díaz es garantía de estabilidad y de un proyecto de izquierda moderada con vocación de partido de gobierno, existe el riesgo de que el nuevo líder transmita la imagen de estar tutelado por ella, con la consiguiente pérdida de credibilidad. En el Gobierno y entre los empresarios, la elección de Sánchez ha sido bien recibida: se le considera el menos radical de los tres aspirantes y se confía en poder llegar a acuerdos con él. El dirigente socialista dijo ayer que cuando sea nombrado formalmente secretario general le dirá a Rajoy «que cuente con el PSOE» para resolver la situación de Catalunya. El problema catalán será la piedra de toque para comprobar si el optimismo del Gobierno sobre su liderazgo está justificado. Por lo pronto, Iceta, líder del PSC, vuelve a mostrarse a favor de una consulta y ha nombrado presidente a un referente del ala soberanista. En algún momento Sánchez tendrá que elegir entre lo que representan Iceta y Díaz".

Derrotada democràcia espanyola

Finalment, si bé 'El País' i 'El Punt Avui' obren amb els quatre informes teòrics sobre què hauria de fer amb la moneda, el deute i el patrimoni una Catalunya que optés per la independència, el primer desvela en primícia que "un manifest antinacionalista [català, o sigui, nacionalista espanyol] demana a Rajoy que no negociï amb Mas". El text està firmat per 50 intel·lectuals i escriptors (Mario Vargas Llosa, Jon Juaristi, Félix de Azúa, Jorge Martínez Reverte, Arcadi Espada, David Gistau, Albert Boadella, Joaquín Leguina, Cayetana Álvarez de Toledo, Nicolás Redondo Terreros, José María Fidalgo...) s'ha forjat en els últims dos mesos i es presentarà avui davant el Congrés.

El manifest fa una crida a evitar "la derrota de la democràcia espanyola" com a "primera obligació dels partits polítics" (cita PP, PSOE i UPD), ja que "España es hoy una nación adormecida en cuyas élites prevalecen el tacticismo y la resignación", mentre "proliferan maniobras opacas para ofrecer nuevos privilegios al nacionalismo a costa de la soberanía española". I acaben reclamant als ciutadans "que trabajen organizadamente por la deslegitimación intelectual y política de nacionalismo" [el català, que no l'espanyol, ja ho sap].

Jordi Gracia discrepa

Quinze pàgines més per allà, Jordi Gracia firma un article titulat "Un manifest equivocat". "S'ha de defensar --destaca el subtítol-- la racionalitat democràtica i les solucions pactades". L'autor reitera la seva objecció a la deriva secessionista i a la consulta, adverteix que són "els ciutadans catalans i espanyols els que assisteixen estupefactes a la baralla de galls de dos nacionalismes amb vocació hegemònica i suficients majories parlamentàries" i acaba així:

"Este manifiesto no creo que surta el efecto de proteger el bien de la mayoría de los ciudadanos sino lo contrario: contribuirá a multiplicar el recelo instalado en Catalunya (en sus instituciones y en buena parte de su ciudadanía) como fundamento de las razones para irse e incluso favorecerá la sospecha de que la recentralización que propicia el Gobierno del PP no es solo cosa de retórica política. Yo no he firmado el manifiesto porque no creo ni buena ni útil ni bella la independencia de Catalunya y en cambio me parece que, sin preverlo y sin desearlo, este manifiesto la favorece mientras complica la dificilísima posibilidad de volver cuanto antes a una mesa de negociación. Cuando unas elecciones autonómicas ofrezcan, si lo ofrecen, un resultado abiertamente secesionista se nos quedará a todos cara de tontos. Por razones precisamente democráticas, accederemos sin reservas a dotar a Catalunya de una independencia política si es explícitamente votada en las urnas, tanto si perjudica como si no perjudica los 15 o 20 años futuros de España y Catalunya. Quien necesita caballeros andantes [en referencia a los abajofirmantes del manifiesto] es, por tanto, la racionalidad democrática que reclama una solución pactada, no el nacionalismo con pulsiones populistas ni de un lado ni del otro".

Titulars de les portades

El País: "La Catalunya independent seria inviable fora de l'euro. Un informe del Consell per a la Transició proposa mantenir la moneda i crear un banc central"; "Pedro Sánchez, líder electe del PSOE: "Els meus dos referents són Felipe González i Matteo Renzi""; "ETA pretén perpetuar-se com a agent d'influència política"; "Un manifest antinacionalista demana a Rajoy que no negociï amb Mas"; "El món maniobra per aconseguir un alto el foc a Gaza"; "Oriol Pujol dimiteix com a diputat pel 'cas ITV'"; "Europa lluita per abaratir la cura de l'hepatitis C".

El Mundo: "Govern i patronal creuen que Sánchez garanteix l'estabilitat. Iceta nomena un líder de l'ala sobiranista com a nou president del PSC"; "Idil·li hispano-marroquí. L'idil·li que mantenen Espanya i el Marroc es va posar ahir de manifest en el primer viatge oficial dels Reis al país veí"; "Oriol Pujol renuncia a ser diputat perquè no el jutgi el TSJC"; "Bankia va passar immobles de CCOO per 20 milions al 'banc dolent'"; "L'Església d'Anglaterra dóna llum verda a les dones bisbe"; "Contador es trenca la tíbia i abandona entre llàgrimes el Tour".

Abc: "Sánchez lluita per endarrerir les primàries i ser l'únic candidat. L'elegit secretari general vol reforçar-se abans a les municipals"; "La corrupció acaba amb Oriol Pujol"; "Mohammad VI rep el Rei amb el desbloqueig de l'acord de pesca".

La Razón: "Mohammad VI es bolca amb el seu "germà" Felip VI. El rei del Marroc firma l'acord de pesca amb la UE en un gest cap al nou Monarca d'Espanya"; "Rajoy es reunirà amb Sánchez després de rebre Mas. Susana Díaz vol endarrerir al juny del 2015 les primàries per elegir candidat"; "Oriol Pujol deixa la seva acta de diputat després d'un any i mig imputat"; "Els assessors de Mas reconeixen que una Catalunya fora de l'euro seria inviable"; "L'Església anglicana aprova que les dones puguin ser bisbesses".

Ara: "L'adéu definitiu d'Oriol Pujol: 'Vaig plegant de tot per no perjudicar en res'"; "El turista de Barcelona gasta més en compres que el de Londres o París".

El Punt Avui: "Polint el procés. El Consell Assessor presenta quatre documents més sobre la transició nacional"; "'Vaig plegant de tot per no perjudicar en res'. Oriol Pujol anuncia que deixa del tot la secretaria general de CDC i renuncia a l'acta de diputat"; "Iceta confia en Àngel Ros com a president del PSC"; "Fiança de 600.000 euros per al fundador de Gowex".

Notícies relacionades

Manuel Marchena: "Se’ns n’ha anat la mà amb els aforaments"

Neira assenyala que el seu client no va veure el correu amb la seva proposta

La Vanguardia: "CDC busca un relleu després de la marxa d'Oriol Pujol"; "Polèmica nacional. La desfilada ahir del dia de la Bastilla als Camps Elisis de París, que va presidir François Hollande, ha provocat un debat nacional per la participació d'Algèria"; "Iceta elegeix Ros per presidir el PSC"; "Un imputat de CiU obté per sorpresa l'alcaldia de Torredembarra"; "Anglaterra aprova que les dones puguin ser bisbesses"; "Barcelona s'instal·la a l'elit dels negocis i el turisme".

EL PERIÓDICO: "Oriol Pujol cedeix el pas a CDC. El 'cas ITV' assetja Convergència"; "Un símbol. La imatge de Shayma al Masri, de 4 anys, amb la seva nina en un hospital de Gaza conté l'horror que viuen els palestins"; "Sánchez prefereix endarrerir les primàries del PSOE"; "La 'marca Barcelona' brilla tot i els efectes de la crisi"; "Nadine Gordimer. S'apaga la veu blanca contra l'apartheid".