El primer soldat i marí

Joan Carles va arribar a tenir por de no poder mantenir el suport dels Exèrcits «més enllà de quatre anys». Així l'hi va confessar el llavors príncep a qui va ser ambaixador nord-americà a Madrid, Wells Stabler, que va traslladar els temors d'aquell jove hereu en un cable diplomàtic enviat el setembre del 1975 als seus superiors a Washington. Sis anys després, el ja Rei va impedir que la nit del 23 de febrer de 1981 la democràcia s'acabés abans de començar, aconseguint el suport dels generals i almiralls dels tres Exèrcits. Avui a Madrid, «el primer soldat i marí d'Espanya», com li agrada dir al ministre de Defensa, Pedro Morenés, presidirà el seu últim dia de les Forces Armades com a capità general de l'Exèrcit de Terra, de l'Aire i de l'Armada.

Després de la mort d'Adolfo Suárez i amb l'abdicació del Rei, per a molts la transició s'ha tancat definitivament a Espanya. Un període en què en ocasions ha passat desapercebuda la importància del fort caràcter i la disciplina militar del Monarca. Els militars i marins de llavors van acabar entenent que aquell Borbó era un dels seus a qui s'havia d'obeir. I ho van fer.

Les Forces Armades van arribar a ser més joancarlistes que monàrquiques. Joan Carles havia estat l'elegit pel dictador per convertir-se en el seu hereu i els comandaments militars del bàndol guanyador de la guerra civil van acatar amb disciplina l'ordre de Francisco Franco. A la majoria no els va agradar aquell jove. Amb el temps l'acabarien respectant i el 23 de febrer de 1981 el Rei va posar a prova la seva autoritat, conquistant la legitimitat que l'ha acompanyat al llarg dels 39 anys del seu regnat.

Seria injust no recordar que entre aquells marins i militars que miraven amb recel el Rei, també hi havia comandaments amb una llarga tradició monàrquica, com Guillermo Quintana Lacaci, assassinat per ETA, i capità general de Madrid durant el 23-F. La seva lleialtat a la Corona va ser crucial en el fracàs del cop d'Estat. Quintana Lacaci i el general Manuel Gutiérrez Mellado van ser dos dels militars més pròxims al Monarca en aquells anys convulsos.

Uniforme de feina

«Borbó» s'ha llegit durant anys a la placa identificativa del seu uniforme de feina. Entre «els seus», com li agrada dir, el Rei s'ha sentit i se sent en la seva millor salsa. El divendres anterior a l'anunci de la seva abdicació, en l'acte del 250è aniversari de l'Acadèmia d'Artilleria de l'Exèrcit de Terra a Segòvia, el centre de formació militar actiu més antic del món, encara sense les càmeres que l'acompanyen més que mai aquests últims dies, el Rei es va cruspir un plat ple a vessar de fesols i va estar a punt de repetir, mentre departia més d'una hora i mitja amb militars de totes les graduacions. «Segurament és el context en el qual el Monarca sempre s'ha sentit més còmode. És una persona molt militar pel que fa a formes i maneres, i entre ells es relaxa perquè sap que no el trairan mai», assegura un militar que ha treballat anys a prop de Joan Carles.

El Rei va jurar bandera el desembre del 1955 i quatre anys després va rebre a l'acadèmia de Saragossa els despatxos de tinent d'Infanteria. Després de formar-se a les acadèmies de Marín i San Javier, va rebre els despatxos d'alferes de Navili i tinent de l'Aire. Alguns militars consultats s'atreveixen a dir amb quin dels tres uniformes se sent més còmode Joan Carles: el de l'Armada. Per tradició familiar i pel seu pare, el comte de Barcelona, el Rei és un apassionat del mar i d'aquella «finor i maneres» que gasten els homes i dones de l'Armada. Tot i que també és un excel·lent pilot i se l'ha vist maniobrar vehicles pesants. Ell sempre es va preocupar de mantenir l'equidistància i preservar l'equilibri en la seva relació amb els tres Exèrcits. Els seus companys de promoció l'hi van agrair i amb els que encara queden el Rei hi manté el seu compromís de reunir-se per sopar un cop a l'any.

Sis visites a l'any a unitats

En la seva agenda oficial, la Casa del Rei sempre ha mantingut dues visites a dues unitats de cada un dels Exèrcit a l'any. Una norma que es va imposar a si mateix i que ha complert al peu de la lletra, fins i tot durant aquests últims temps de mobilitat reduïda per les complicacions al maluc.

Al Monarca no se li pot atribuir la responsabilitat del procés de modernització de les Forces Armades dels últims anys, però hi va contribuir decididament. Joan Carles va ser un dels defensors de l'entrada d'Espanya a l'OTAN, tan sols 15 mesos després del 23-F. Sabia que la internacionalització de l'Exèrcit i la seva participació en missions exteriors comportarien la profunda transformació que la societat exigia de les seves Forces Armades.

El fill de Chacón

Totes aquelles decisions van ser polítiques, però el Rei ha despenjat en més d'una ocasió el telèfon per preguntar al ministre de Defensa de torn i als diferents caps dels estats majors per temes concrets que concerneixen el ministeri o les Forces Armades. Fa anys que circula una llegenda que assegura que el Rei és el que nomena els ministres de Defensa. Certa o no, la seva relació ha estat fluida amb tots. Encara se'n deu recordar i riure de l'anècdota que al seu dia li va explicar la llavors ministra de Defensa Carmen Chacón. Un dia, a la classe del seu fill Miquel, la professora els va dir a la canalla: «Nens, que vénen els Reis». I el fill de Chacón es va posar ferm i a la seva manera va fer una salutació militar al mig de la classe. Normal, era el que havia vist a casa quan apareixia el Rei.

Joan Carles va voler celebrar els seus 60 anys visitant Mostar i Medjugorje (Bòsnia i Hercegovina), un dels seus viatges a les missions més simbòliques del seu regnat. Era la primera vegada que Espanya participava en un conflicte bèl·lic d'envergadura i molt a prop de casa. El 2007 va visitar les tropes a l'Afganistan per felicitar-los per les festes de Nadal i en tots aquests anys ha estat molt pendent de les operacions a l'estranger i preocupat pels seus riscos.

Notícies relacionades

El Govern es debat sobre portar a votació els Pressupostos

José María Páez, vocal del CGPJ: "Els decibels dels atacs als jutges són absolutament escandalosos"

«La nostra societat respondrà sempre a la vostra generositat amb el seu reconeixement i admiració, com reflecteixen les enquestes; i jo, com sempre, sentiré l'orgull de ser el vostre cap», va dir en el seu últim discurs de la Pasqua Militar. Es referia a les enquestes del CIS, que situen any rere any les Forces Armades com una de les institucions més valorades, encara que després si se'ls pregunta als mateixos espanyols si els agradaria que els seus fills fossin militars o marins, una gran majoria respon que no.

El Monarca comparteix la impressió que aquesta dada és per culpa del desconeixement que encara hi ha en la societat de la gran tasca que dins i fora de les fronteres duen a terme les Forces Armades. Per això, sempre que pot valora la feina de la família militar, aquella que ara com ara no li falla mai.