Sita Murt: "A l'Anoia hi ha molt talent i ganes de crear"

El nom del carrer on Sita Murt va viure durant la seva infància, Soledat, contrasta amb com se sentia d'acompanyada en una casa alegre, amb arbres al jardí, els seus tres germans i els amics amb els quals jugava sobre llambordes, entre adoberies com la del seu pare, a la Igualada dels anys 50. Les parets d'aquelles fàbriques acullen avui molt més que records. Els tambors per a l'adobat de pells segueixen rodant en algunes i altres són espais que estan al servei dels actuals creadors.

-L'arquitectura industrial d'Igualada és part de la seva personalitat. ¿Quins altres patrimonis destaca d'aquesta ciutat i la seva comarca, l'Anoia?

-La comarca té pobles i paisatges preciosos, però si alguna cosa en destaco de forma singular és el caràcter emprenedor de la gent. Un exemple són els Amics del Rec, que organitzen accions per recuperar i promocionar el barri del Rec, o impulsors d'indústries com l'única fàbrica de globus aerostàtics d'Espanya.

-¿Què podria ajudar a reactivar tot el potencial que hi ha aquí?

-Les ganes de tirar endavant són clau. Aquí hi ha molta saviesa, creativitat i experiència que no es poden deixar escapar. Crec que la recuperació passa per rescatar la producció, reactivar els petits i grans tallers d'Igualada. En adobats i en teixits, tenim gent molt preparada i els que pugen tenen ganes de fer moltes coses. Hem passat moments molt durs. Jo me les he vist de tots colors. Per això estic convençuda que d'aquesta també en sortirem.

-¿Què hi troba a faltar a Igualada?

-Ens aniria molt bé tenir un tren ràpid, més directe des de Barcelona, per a la gent que ve a treballar a Igualada i per als que, com a mi, ens agrada anar a Barcelona. Ara més que un tren, tenim un carrilet.

-Entre els igualadins he sentit moltes vegades l'expressió Igualada, un carrer de Barcelona.

-Sí, però és un carrer molt especial. Igualada té racons maquíssims i una cosa molt característica i peculiar, els correlots, que són passatges sota les cases que comuniquen carrers.

-¿Què li agrada fer a l'Anoia quan no està treballant?

-Sóc una caminadora compulsiva. Quan començava a sortir amb el que després seria el meu marit, en Toni, li demanava al meu pare que em portés a Igualada, per veure'l, des d'una finca que teníem a La Sala, a prop de Jorba. Però ell em deia que hi anés a peu. I jo em calçava unes vambes i guardava les sabates en una bossa i caminava els set quilòmetres fins aquí i, poc abans d'arribar a Igualada, em canviava el calçat. Potser va ser així com li vaig agafar tant de gust a caminar. Em relaxa moltíssim.

-¿Què més la fa sentir-se feliç?

-Tenir els meus deu néts a la taula. Cada dimecres vénen a dinar amb mi. Tenen d'11 a 4 anys i ells omplen el meu temps de felicitat.

Notícies relacionades

Ayuso compleix la seva amenaça i abandona la sala quan el lehendakari intervé en euskera

La Xunta va saber al febrer de la denúncia de Paloma Lagoal conseller

-¿Què s'ha de venir a fer a la comarca de l'Anoia?

-¡Mil coses! S'hi ha de venir a passejar i visitar el poble de Rubió, les precioses ermites de la Tossa i de la Sala, l'observatori meteorològic de Pujalt, Copons, Calaf, Prats de Rei, Castellolí... I, a Igualada, no et pots perdre els dies del Rec, tres dies de muntatge efímer de botigues a les antigues adoberies -la pròxima edició és al novembre-, el Museu de la Pell, ni tampoc la magnífica cavalcada dels Reis Mags.