Uxue Barkos: «Que m'acusin de frau em fa més mal més que una sessió de quimioteràpia»

L'aventura decisiva a la vida d'Uxue Barkos no va començar el març del 2004, quan va posar veu i cara al basquisme progressista na-

varrès al Congrés com a diputada de Nafarroa Bai, sinó el 18 de febrer del 2011, quan li van anunciar que tenia un tumor en un pit. Ho explica aContra viento y marea(Ediciones B), memòria de l'any que va viure perillosament. La seva figura segueix en zona de risc: la seva última batalla consisteix a defensar-se dels que l'acusen d'haver cobrat dietes de l'Ajuntament de Pamplona de forma indeguda.

-Abans que res, correspon preguntar per la salut. ¿Com es troba?-Molt bé. No ho dic jo, ho diuen les ITV. Sembla que la meva batalla contra el càncer tindrà un final feliç. De vegades aquesta batalla es repeteix, però tampoc se n'ha de tenir por. Aquestes ITV distorsionen la meva vida, però he après a conviure amb elles.

-Si es trobés la Uxue del dia previ a l'anunci del càncer, ¿què li diria?

-«No saps el que t'espera, guapa». Sobretot, li diria el que em van dir: tot sortirà bé. Tenir la seguretat que aquesta batalla no està guanyada, però que hi ha moltes possibilitats de vèncer-la, és una arma per al tractament.

-¿El pitjor va ser la por, la incertesa, el dolor, els danys col·laterals¿?

-Tot va tenir el seu moment. La primera sensació va ser de por. En aquesta societat en què ho tenim assegurat gairebé tot, amb 47 anys no esperes enfrontar-te a la mort. Va ser dur veure el dolor en els pròxims, l'ensurt a la cara del meu fill, el temor en els meus pares. Després ve la químio, que cura, però que és una punyeta.

-Quan li donen la notícia, ¿què passa pel seu cap?-Em vaig posar a plorar com una Magdalena. Fa vertigen. ¿Càncer jo? ¿Jo, que estic bé, que no noto res especial? ¿Què m'expliques? Però en aquell moment comença la batalla.

-¿El càncer es venç o se li resisteix?

-La victòria està en la resistència; una cosa no és contrària a l'altra. Això té a veure amb aguantar el dia a dia i que el tractament no et venci.

-¿Com és la quimioteràpia?

-El tractament és molt dur. En el meu cas, a més, de 100 possibles efectes secundaris, en vaig tenir 105. Després de les primeres ses-

sions sents dolor, dolor i dolor. Dolor a tot el cos. Tenia la sensació que em xuclava senceret aquell verí. Al final del tractament ve un cansament que et fa creure que no et podràs aixecar mai del llit, però a poc a poc t'aixeques. He conegut dones que m'han dit: «Vaig pel tercer càncer».

-Ara mateix hi deu haver un munt d'Uxues que són al seu 18 de febrer. ¿Què els diria?

-El que em va dir aquella doctora: «Segueix vivint mentre duri el tractament; no aturis la teva vida, en la mesura de les teves possibilitats, sense fer escarafalls». I sobretot: «Això es cura». Et parlen de percentatges de supervivència, però a la nit penses: «¿I si estic en l'altre percentatge?». Passes molta por, però que et diguin que hi ha moltes possibilitats de guanyar la batalla, és balsàmic.

SEnDN'hi ha que miren la cara a la mort i tornen nous d'aquest tràngol.

-La meva escala de valors segueix igual, però ara sóc més seriosa a l'hora de respectar-la. Per a mi el primer sempre han sigut els meus: la meva família, els meus amics i els meus nois, que són el meu marit i el meu fill. Però abans, de vegades, ells passaven al segon pla perquè la segona o la tercera cosa, que solia ser la feina, els convertia en un «ja, però espera», «ja, però després». Ara no hi ha més «ja, però espera» en la meva vida. Segueixo fent una vida molt intensa professionalment, però els meus nois ja no esperen.

-¿Ara dedica més temps a la seva família?

-No sabria dir si més temps... De vegades, no. El canvi té a veure amb el fet de desconnectar, decidir que no hi ha res de la teva feina que s'imposi a les estones amb la meva família. Abans tenia el cap en altres coses. Ara, una tarda de cine és una tarda de cine, i un passeig amb ells és un passeig amb ells, i un partit de rugbi del meu fill és el primer. Les urgències de la feina no traspassen aquesta barrera. Això et fa més fort.

-¿Aquesta vida és millor que la d'abans del càncer?

-Som animals de costums, i et deixes portar, et deixes portar, fins que un curtcircuit com aquest et fa rebobinar i et dius: «M'havia equivocat al no atendre les prioritats amb l'atenció que requereixen». Ja no permeto que el dia a dia m'acabi dominant.

-¿Apaga el mòbil quan veu el seu fill jugant a rugbi?

-No, però el miro molt menys. Això és un signe de relaxament.

-Als nou anys de la seva entrada a la política, ¿quines sensacions té?

-Hi ha més moments bons que dolents. Sento molta satisfacció per la feina feta, encara que en política, quan arriba l'atac o el moment pervers, és dur. Però no més que en altres àmbits laborals. La cosa ingrata és pensar que hauríem de fer front a problemes com la desocupació, però som incapaços d'arribar a acords. Això converteix la política en una activitat frustrant. Ser polític avui no surt a compte.

-Però és la sdeva feina. ¿Com es va a la fàbrica cada dia a fer una cosa que sap que no funciona?

-¿Quina és l'alternativa? ¿Tancar-nos? El model que tenim, en què només es passa per caixa una vegada cada quatre anys, no serveix; però no crec que s'hagi de tancar la fàbrica. S'ha de posar el sistema de cap per avall i adequar-lo al que la nostra societat necessita.

-¿Què s'ha de canviar?-Hem de millorar la nostra capacitat per preguntar a la ciutadania quina societat vol. Hi hauria d'haver mecanismes de participació directa més flexibles, però els referèndums fan iuiu a l'Estat espanyol. Hem acabat carregant-nos l'eina.

-¿Què dol més, una sessió de químio o obrir el diari i llegir que l'acusen de frau per cobrar 18.000 euros en dietes falses?

-Sens dubte, la segona cosa; perquè expressa el pitjor de la condició humana: la falsedat, la mentida, el ventilador. Entorn del cobrament de dietes de la Caja de Ahorros de Navarra, alguns pretenen que ara això ens esquitxi a altres per dir que tots som iguals, i no és així. Dol més el ventilador, però ja sabíem que no veníem a un món fàcil.

-¿Ha cobrat aquestes dietes?

-L'Ajuntament de Pamplona té dues classes de retribucions per als regidors: uns reben un sou, i els que no tenim dedicació exclusiva, cobrem amb dietes. Encara que es facin 25 reunions al mes, només es cobren 13 dietes, que són 1.500 euros

bruts. La primera falsedat va ser dir que he rebut 210 dietes, perquè cap regidor en cobra més de 13 al mes.

-Se l'acusa de firmar reunions a les quals no va anar.

-Un dimarts jo puc ser en un ple al Congrés a les 4 de la tarda, però a les 8 del matí sóc amb el grup municipal. Hauria estat tan fàcil esbrinar-ho com trucar-me i preguntar-m'ho; però és clar, els hauria caigut el titular.

-¿A qui?

-Aquest sistema de pagaments, que és molt garantista, ha funcionat igual durant 21 anys. ¿Per què surt ara? Això ho posa en marxa UPN. Volen defensar-se d'assumptes que són als tribunals escampant la porqueria.

-¿Té pensat querellar-se?

-És una de les possibles respostes, però crec que abans ha de ser l'Ajuntament de Pamplona el que defensi els seus regidors. L'alcaldia ha manifestat que aquestes dietes estan ben cobrades des de fa 21 anys. Crec que s'hauria de fer valer aquesta posició.

-També se l'ha acusat d'aconseguir diners públicos per a una empresa en què participa.

-Sí, una emissora ràdio en eusquera que no dóna diners i on jo només vaig fer una aportació de 1.200 euros a fons perdut. Si això vulnerés la llei, els serveis jurídics del Congrés ja ho haurien vist, però no hi ha res. Ja l'hi dic, és el ventilador, hi ha una campanya contra mi. M'han arribat a acusar d'haver ocultat patrimoni.

Notícies relacionades

Parlament i Govern refusen vetar el vel a l’escola com planteja Junts

L’UCO troba àudios en els dispositius requisats a la casa de Koldo

-La gent està molt escamada amb la corrupció. El que al final queda és que Uxue també ha robat.

-Es pretén que al carrer li arribi aquest missatge, i potser algú es quedi aquí. Però si després es llegeix la informació, es veu la mentida. Això fa mal, però quan una té la consciència tranquil·la no es preocupa més. Aquí també, la victòria consisteix a resistir.