De l'euro per recepta als 300.000 que va facturar l'esposa d'Oriol Pujol a compte de les ITV, a les portades

La decisió delTribunal Constitucional d'atendre el recurs del Govern de Rajoy de suspendre el cobrament de l'euro per recepta implantat pel Govern de Mas aCatalunyamana en cinc de les nou portadesdelsdiarisdeBarcelona i Madridi és la segona notícia en altres dues. És el gran tema del quiosc d'avui. Cosa que no impedeix que els germans Jordi i Oriol Pujol Ferrusola --així com l'esposa d'aquest,Anna Vidal-- iArtur Mas no segueixin sent un dia més l'objecte de desig de les primeres pàgines de la dreta mediàtica madrilenya. 

"Stop a l'euro per recepta", titulala portada d'EL PERIÓDICO, que constata la confusió generada entre usuaris i consumidors. En la mateixa línia obren La Vanguardia i El Punt-Avui, que coincideixen a titular "El TC suspèn l'euro per recepta". També va amb això Ara, que dispara per elevació: "Sense dret a recaptar. El TC ofega una mica més les finances de la Generalitat. Prohibeix l'euro per recepta, taxes judicials i dipòsits bancaris". A Madrid, Abc obre també amb això: "Adéu a l'euro per recepta". El País ho dóna com segona notícia ("Madrid manté l'euro per recepta suspès a Catalunya") i també La Razón ("Catalunya torna a desafiar el TC i manté l'euro per recepta malgrat la suspensió del tribunal"). A les primeres d'El Mundo i La Gaceta no hi té lloc.

La senyera d'Oriol Pujol

El Mundo obre amb Oriol Pujol per desacreditar el comunica amb què el secretari general de CDC denuncia que es considera víctima d'una cacera. "Oriol s'embolcalla en la senyera però les gravacions el delaten", titulen a primera esprement les gravacions de les converses sobre la trama de les ITV que ja van avançar ahir. L'editorialet, titulat "No hi ha prou roba per tapar Oriol Pujol. Es diu víctima d'una persecució política", acompanya.

IFederico Jiménez Losantos ho broda entre la portada i l'editorial. Així comença la columna titulada "Paraïsos Catalans": "Vam entendre malament els pagesos del Mas dels Pujol. El que volien internacionalitzar no era el 'conflicte' sinó el 'convoluto'. I seria injust dir que no ho van aconseguir. L'acció del separatisme català comprèn diversos continents i un munt de països. Si tot el que han rampinyat a Catalunya ho haguessin deixat allà, Catalunya seria el que diuen que serà quan deixi de patir la contínua subvenció espanyola, que els priva d'assumir el deute, ensorrar-se del tot i partir de zero: la nació més rica d'Europa amb permís, només al principi, d'Alemanya".

Així segueix: "No obstant, els nous almogàvers volen alguna cosa més que la Catalunya Gran o Països Catalans, que són la part oriental d'Aragó, la Comunitat Valenciana gairebé sencera, les Balears i el sud-est de França. No està malament trossejar dues corones en el que mai va passar de comtats solts. Però, fins ara, aquest imperi lingüístic de rebotiga no ha quallat a l'Estat català, amo del Mediterrani, en què els peixos portaran de nou gravades a les escames les quatre barres d'Aragó, vull dir de Catalunya, dic, dels Països Catalans. Després de la xarlotada del coronel Macià a Prats de Molló i abans del terrorisme de Terra Lliure, l'única empresa militar nacionalista ha estat la conquista de Mallorca pel capità Bayo per a la Catalunya Gran de Companys, en plena guerra civil. I no només va ensopegar amb els falangistes de l'illa, sinó amb un cronista vitriòlic, Manuel Azaña, que es delecta a les seves memòries explicant el fracàs d'una invasió contra Espanya amb més banderes catalanes que canons".

I així acaba: "La invasió de Pujol I a través de la «normalització» lingüística ha tingut més èxit, però no definitiu. Quan els deixes parlar al pati, la canalla torna a l'espanyol. Els Països Catalans depenen de la inacció del PSOE i el PP; la plebs no hi col·labora. En canvi, els Paraïsos Catalans descoberts pels pujolgàvers captivaran la imaginació de tots. 'Més lluny, hem d'anar més lluny', deia el profeta Llach i lluny, llunyíssim, s'han anat els Pujol. La BancaNostra Ítaca ja està als mars: Antilles Holandeses, Illes Verges, Maurici, Man, Jersei, Guernsey, i en terra ferma: Liechtenstein, Mònaco, Luxemburg, Mèxic, Argentina, Suïssa --¡Suïssa!-- Països Catalans, adéu! Paraïsos Catalans, benvinguts!"

L'àtic de González i la cercatalents Aguirre

El que també destaca El Mundo, però menys, és que una jutge d'Estepona ha ordenat investigar qui és l'autèntic propietari del dúplex de superluxe que disfruta el president de la Comunitat de Madrid,Ignacio González, a la urbanització marbellina de Gualdalmina i d'on van sortir els diners per a la seva compra. És propietat d'una societat del paradís fiscal de Delaware, es va vendre per 1,1 milions d'euros, es va escripturar per 750.000 i suma 496 metres quadrats (sauna, jacuzzi i piscina privada inclosos), just a sobre d'un més modest deCarmencita Franco Polo. El cas ja s'ha cobrat les dimissions de dos caps policials.

I també deixa constància El Mundo que la majoria dels seus lectors a la xarxa (el 57%) desaprova que la lideressa Esperanza Aguirre --antecessora de González-- segueixi presidint el PP de Madrid si deixa de ser funcionària per enrolar-se a l'empresa de cercatalents directius més important d'Espanya, Seeliger i Conde. A aquest primer imput sobre Aguirre sumin-ne un altre: la reconvenció deManuel Martín Ferrand aAbc sobre "aquesta dona del morro fort": "Aguirre ens deu (...) l'explicació de la seva fuga com a presidenta de la Comunitat de Madrid. No està bé demanar el vot per tornar-l'hi als votants, sense raons de més fonament, abans de complir una legislatura. Ho va fer i va testar a favor del seu segon, que ni treu ni posa, va deixar la Puerta del Sol amb més figurants i cors que actors amb frase i lluïment. Ja se sap com funciona la selecció de personal en els organisme públics. Gràcies a l'excedència --una cosa que exigeix revisió-- va tornar a l'Administració i, sense que ens n'adonéssim, ja està una altra vegada en ús de l'excedència per presidir un consell assessor d'una notable companyia catalana de caçadors de talents. Suposo que els nous patrons, els del negoci, no el deuen haver escollit per la brillantor en les seves tècniques de selecció de personal... Vegeu la llista dels seus orfes polítics".

L'esposa d'Oriol Pujol i la ITV

És Abc qui treu punta a la dona d'Oriol Pujol, Anna Vidal, i a com va multiplicar per 13 la seva facturació en un any gràcies al capitost de la trama de les ITV. Així titula en portada i sosté a dins citant com a font la investigació de la Agència Tributària sobre la trama de les ITV.

La portada de La Razón, al seu torn, assenyala que la jutge de les ITV implica l'esposa d'Oriol Pujol en l'emissió de les factures falses. Clar que aquest titular calça la gran exclusiva amb pinta d'astracanada que obre aquesta portada: "Jordi Pujol Jr. va falsificar una llicència per córrer amb nacionalitat catalana. Es va inscriure amb el distintiu CAT en una carrera del Jarama i, després de la denúncia de diversos participants, es va registrar com ESP per no ser expulsat. Va participar amb un Porsche Carrera 6 que després va vendre per més d'un milió d'euros". L'exclusiva es completa amb el primogènit de l'expresident que guarda els seus cotxes de luxe en una nau del polígon industrial de Vilapou.

En aquesta línia, és clar, La Gaceta fa una portada gairebé monogràfica amb una foto de Rajoy i Mas caminant en sentit oposats i aquest titular: "Rajoy ha d'actuar. Augmenten les veus que exigeixen una resposta immediata del Govern. Els juristes consultats creuen que s'ha de recórrer el mateix dia que el Parlament aprovi la seva proposta sobiranista".

Oleguer Pujol no és el propietari

Finalment, l'altre diari de Madrid, que és a les antípodes dels anteriors, El País, sí que dóna crèdit al comunicat de desmentiment d'Oleguer Pujol a El Mundo que aquest diari havia publicat --i desacreditat-- el dia abans. En una pagina interior, El País, que per Nadal va mantenir una baralla mediàtica amb El Mundo per la causa general d'aquest contra els nacionalistes catalans, titula: "Oleguer Pujol no és el propietari de Prisa ni acumula 342 milions. El Mundo va confondre dues empreses per atacar El País. La societat del fill de l'expresident és una administradora de finques d'uns altres".

Per si els interesea, aquí tenen el text:

"Oleguer Pujol Ferrusola, hijo del expresidente de Catalunya, no controla la sociedad que compró al grupo Prisa sus inmuebles por 300 millones de euros; ni por tanto es su casero; tampoco acumula 382 millones de euros de patrimonio ni maneja 2.143 millones de euros con sus negocios. Las informaciones que le atribuían esas propiedades, todas publicadas por el diario El Mundo, son falsas, producto de una reiterada equivocación.

El Mundo publicó ayer una rectificación solicitada por los abogados que representan a la empresa Drago Capital, participada por Oleguer Pujol. En dicha rectificación se da cuenta de que Drago Capital es una empresa de 14 trabajadores que se dedica a la administración de inmuebles que son propiedad de otras sociedades.

A partir de esa repetida equivocación El Mundo atacó a El País, al que acusó de proteger a los Pujol porque uno de sus miembros, Oleguer, era “el casero del grupo Prisa”, editor de El País. El Mundo confundió la empresa Drago Capital con la sociedad Drago Real Estate Partners, un fondo de inversión inmobiliario con múltiples socios extranjeros.

“No tienen nada que ver la una con la otra, no coinciden ni los accionistas ni los administradores, no tiene la una en la otra ningún interés ni directo ni indirecto. Tan sólo tienen en común el nombre ya que el fondo Real Estate Partners fue el primero que esponsorizó Drago Capital, como es costumbre habitual en el sector financiero”, explica la rectificación publicada por El Mundo, que va firmada por el secretario del consejo de administración de Drago Capital, Ivan Azinovic.

La empresa de Oleguer Pujol no es propietaria de los inmuebles de Prisa y, por tanto, no “proporcionó 242 millones de plusvalía a la editora de El País”, como afirmó El Mundo.

Oleguer Pujol solamente es socio de una gestoría que se ocupa “de la gestión del día a día de los inmuebles” que son propiedad de la sociedad de inversores extranjeros Drago Real Estate Partners y de otras empresas.

Notícies relacionades

La fiscalia investigarà un àudio de la dana manipulat que va difondre Mazón

Aznar crida el PP a "entusiasmar" els propis i no només "atiar" Sánchez

El error de El Mundo continuó durante varios días más tras los ataques a Prisa. Este diario llegó a denunciar el escándalo que suponía que las inversiones de Oleguer Pujol venían todas de paraísos fiscales o que Oleguer Pujol acumulaba cientos de millones de euros con tan solo 40 años de edad.

El Mundo sostenía todas sus informaciones falsas en los datos del patrimonio inmobiliario y societario de Drago Real Estate Partners. “Ni Drago Capital ni Oleguer Pujol son los dueños y de ninguna forma de la propiedad de dichas sociedades o dichos activos”, señala la nota de rectificación publicada por El Mundo".